09 de novembre de 2013
09.11.2013

La corrupció més estesa es produeix en l'àmbit dels buròcrates

09.11.2013 | 00:00
La corrupció més estesa es produeix en l'àmbit dels buròcrates

"Posar el cap sota l'ala és de covards endemés de cínic. Dic més: Implica connivència i un ja no sap què es pitjor: Si transgredir -com sembla- la llei o, sabent-ho, mirar cap a l'altre costat i fer-se el beneit".

Aquesta setmana m'ha tocat parlar de la burocràcia als meus alumnes del grau de Ciències Polítiques i de l'Administració que s'ofereix a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona. Per al professor Baena del Alcázar, tota una autoritat en el camp de la Ciència de l'Administració Pública, els buròcrates són un gran poder que és exercit dins i fora de l'aparell administratiu. En el primer supòsit, per exercir llocs de comandament i per trobar-se vinculats de manera duradora -per inamovibles- amb percepció de retribucions més altes respecte de la resta de funcionaris; en el segon cas, per les seves connexions amb l'àmbit dels negocis privats. Hi estic d'acord i aprofito per reiterar allò que a l'aula vaig deixar dit: Administració Pública i Burocràcia no són sinònims, malgrat que així apareixen a la llum de la majoria de la ciutadania. Els alumnes em preguntaren què feien llavors els polítics per evitar posicions d'abús. Els vaig respondre que, per als autèntics buròcrates, perquè de buròcrates n'hi ha de tota mena i condició, excel·?lents i dolents, els elegits democràticament són una mena d'incòmoda "disposició transitòria" amb la qual han de coexistir uns pocs anys fins que arribi una nova "promoció" respecte de la qual es farà el mateix. Els electes pel poble, sigui per manca de formació o sigui per manca de coratge, no solen posar ferms els buròcrates viciats.
La primera topada que vaig tenir amb un buròcrata es va produir l'any 1979 a la Diputació de Girona. El president Antonio Xuclà Bas ja li havia aconsellat a qui seria el primer president de l'actual període democràtic, Joan Vidal i Gaiolà, que el vigiléssim de prop, i aquest em va fer l'encàrrec de posar al descobert l'entrellat de corrupteles existents. Amb la inestimable ajuda d'un nucli de funcionaris lliures de tota sospita, encapçalats per qui havia estat el número dos del Movimiento a Girona, Rafael Pinedo, jurista extraordinari i lleial col·laborador meu, vàrem redactar el que seria la primera normativa sobre incompatibilitats de funcionaris a l'Espanya democràtica. Vàrem posar fi a la proposta d'ajuntaments que, segons el buròcrata, mereixien subvencions per a la redacció de projectes, els quals molt majoritàriament eren encarregats al despatx professional d'aquell que la signava, i a la proposició d'ajuntaments que mereixen ajuts econòmics de la Diputació per exe?cutar els projectes que, alhora, es feien sota la direcció del mateix buròcrata, tornat a reconvertir-se en professional liberal, que més tard exercia les funcions de fiscalització en qualitat de funcionari. Vaig comptar amb el suport unànime de tota la Corporació, integrada per diputats d'UCD, del PSC i naturalment de CiU, i es va posar fi a la trama. Em vaig tenir d'altres, de topades, tant a Sant Feliu de Guíxols, aquí respecte de l'arquitecte municipal, la solució d'apartar-lo del càrrec la va liderar el PSC, i molt bé, quan es va descobrir un sonat tripijoc, com també al Congrés dels Diputats respecte d'increments salarials i respecte d'adjudicacions, que vaig bloquejar a la Mesa posant sovint sobre la taula més que evidències. Per això, vaig deixar dit aquí, fa unes setmanes, que la corrupció més corrupta es dóna a les faldilles del Poder.
Aquest passat dijous, Diari de Girona obria edició amb una portada relativa a presumptes irregularitats en matèria d'adjudicacions d'obres que l'Oficina Antifrau ha detectat a l'Ajuntament de Vidreres. Pel que sembla, s'havien practicat al llarg d'onze anys! Mal assumpte que embruta el bon fer de molts buròcrates i de molts polítics en actiu que, endemés de subordinar-se a la llei, disposen d'un codi ètic personal i intransferible en el seu fer que s'ha de reconèixer obertament. Segons conclou Antifrau, i així es va poder llegir, durant aquest període, dos arquitectes municipals varen estar cobrant de l'Ajuntament mentre facturaven projectes a través del seu despatx. Tot es feia amb el vistiplau o informe favorable, suposo, del secretari-interventor, que, a la vegada, era l'administrador del despatx professional dels dos arquitectes. Pel que llegeixo, l'alcaldessa d'aleshores estava al corrent de tot, però va fer com aquell mono que ni escoltava i ni tan sols parlava.
La lectura de la informació venia a confirmar allò explicat a la Facultat i també allò dit en aquestes pàgines; tanmateix, em va produir vòmit. Ara, només desitjo: a) Que els Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers i d'Arquitectes ?obrin investigació i aparquin el corporativisme que es dóna en aquest tipus d'ens, si més no pel salvar l'honorabilitat de la majoria molt majoritària dels seus membres; b) Que, conegut l'informe, l'actual Ajuntament el faci seu i el traslladi a Fiscalia; c) Que l'Oficina Antifrau faci el mateix, com obligat li és; i d) Que els partits polítics engeguin a dida a aquells que assenyalats es troben. No és vana ni necessària ni convenient l'apel·lació a la presumpció d'innocència, que hi és i la respecto, però si els distints àmbits jurisdiccionals disposen de fur per imposar mesures cautelars, a què ve el discurs d'esperar i veure? Posar el cap sota l'ala és de covards endemés de cínic. Dic més: Implica connivència i un ja no sap què es pitjor: Si transgredir -com sembla- la llei o, sabent-ho, mirar cap a l'altre costat i fer-se el beneit.
Però aquest cas, i alguns d'altres, posen damunt la taula que la compatibilització "buròcrata/exercici lliure de la professió" s'ha d'acabar. Arran de l'article que vaig escriure sobre "Can Juncadella", he sabut que l'actual Director General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra Munté, està denegant totes les peticions de compatibilització que li arriben, especialment pel que fa als arquitectes que té sota el seu comandament. És una bona notícia que s'hauria d'ampliar amb la revocació de les comptabilitzacions encara avui en vigor.
El mateix hauria de fer la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Girona, on es donen autèntiques situacions d'escàndol que pugnen amb un mínim sentit de la moral i de l'ètica, i més en aquests temps de tants llicenciats en atur, com bé se sap encara que molts es facin l'ignorant i, a partir d'aquí, la resta dels ens locals de les nostres contrades. Ho sento, senyor Pau Gratacós, però aquest és el meu parer que sotmeto al seu provat lideratge de reprovació. O es fa això, o les trames de corrupteles existents oferiran nous casos de corrupció, que, a la vegada, més esquitxaran la bona gent que exerceix càrrec públic, com també funció pública, tot amagant sota la taula autors i còmplices de la mateixa. És hora de fer dissabte; és a dir, de fer neteja. En llenguatge planer, pit i collons!, senyors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook