El poblat ibèric del Boscarró de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) presenta restes en una superfície d'una hectàrea i a una profunditat màxima de 60 centímetres. Aquestes són algunes de les conclusions a què han arribat les tres arqueòlogues que han dirigit la primera prospecció que s'ha fet al jaciment, situat damunt la cinglera basàltica inclosa a la Ruta de les tres colades de lava. S'han fet set sondeigs al subsòl i quatre han confirmat la presència de restes arqueològiques, bàsicament fragments de ceràmica local i importada, un fet que confirmaria l'activitat comercial al poblat. L'Ajuntament està decidit a mostrar les primeres troballes a finals del 2014 al Castell de Juvinyà.

Les responsables de la campanya arqueològica, que es va fer des del 21 al 25 d'octubre passat, confirmen que es tracta d'un poblat ibèric que podria datar entre el segle IV i fins al II abans de Crist. Així es constata a través dels fragments de ceràmica i terrissa que han aparegut en aquesta primera prospecció feta a la zona i que ha consistit bàsicament en fer set cales a tocar dels dos murs que actualment es poden veure a la superfície. "Queda molt per conèixer encara; hem fet set finestres petites i només quatre han donat resultats però ha servit per veure què hi ha al jaciment i que potser no hi haurà tanta feina estratigràfica", explica una de les arqueòlogues, Maribel Fuertes. Aquests treballs han permès delimitar-lo: de les dues hectàrees estudiades s'ha vist que les restes es concentren en una hectàrea.

Una de les particularitats d'aquest jaciment ibèric és que les restes es troben a deu centímetres de la superfície i a una profunditat màxima de seixanta centímetres, un fet que facilitarà la feina a l'hora de treure'l a la llum. Per contra, també comporta que el poblat estigui "molt arrasat", en el sentit que els nivells que quedaven més a la superfície han quedat barrejats pel pas del temps i per l'activitat agrícola que hi havia hagut a la zona. Segons explica Fuertes, es veu com part de les pedres utilitzades per fer feixes provenen del jaciment. També s'ha demostrat que els murs que es veuen actualment són posteriors al poblat i que es van erigir quan aquest ja havia estat abandonat.

Activitat comercial i domèstica

Amb molta cautela i sense saber encara què amaga el jaciment, les investigadores apunten els possibles usos que podria haver tingut el poblat ibèric amb les proves que ara mateix tenen a l'abast. De moment, s'ha trobat una important concentració de ceràmica local però també d'importació, concretament de procedència grega, púnica i fins i tot del Nord d'Àfrica. Aquesta dada és rellevant ja que indicaria que el poblat rebia productes de fora i que s'hi feien tractes comercials, un fet més habitual a les zones de costa i no tant a l'interior. Falta veure, però, fins a quin punt aquest emplaçament era estratègic. De moment, és el primer poblat ibèric en una zona tant interior que es coneix a la Garrotxa, ja que ja hi ha constància d'altres jaciments ibèrics a la comarca però més al sud, en punts com Besalú o Maià de Montcal.

Exposar les restes i fer visites, per al 2014

L'Ajuntament de Sant Joan les Fonts està decidit a posar en valor les restes arqueològiques i ja treballa amb la idea d'exposar-les a mitjans de l'any que ve al castell de Juvinyà. Concretament, es preveu que es reordeni la sala 2 per ubicar-hi una exposició permanent amb les restes arqueològiques del Boscarró però també d'altres jaciments del municipi.

De forma paral·lela, el consistori també està treballant per organitzar camps de treball amb estudiants per tal que participin en noves campanyes d'excavació. "Ens fa molta il·lusió saber realment què hi ha", explica l'alcalde, Joan Espona, que reconeix que aquest projecte era inimaginable fa només un any.

Les responsables de les excavacions -Maribel Fuertes, Anna Maria Puig i Dolors Codina- calculen que, si no surten imprevistos, en quatre anys es podria avançar molt en el jaciment, donat que no té gaire profunditat. També creuen que es podria museïtzar l'espai i organitzar visites guiades a mesura que avancin els treballs d'excavació.

Un jaciment descobert per la casualitat

Durant els anys 90, un grup d'estudiants que passejava per aquest entorn de l'espai del Boscarró va trobar algunes restes de l'època ibèrica. Les van inventariar i les van inscriure al catàleg de la Generalitat com a possible jaciment. Fa poc temps, dos veïns del municipi estaven fent un estudi sobre masies i van localitzar més fragments de ceràmica que posteriorment han entregat a l'Ajuntament perquè les pugui exposar en un futur. L'Ajuntament va decidir encarregar un estudi a l'equip d'arqueòlogues després de constatar que es tractaven de restes ibèriques. Des de llavors, també s'ha arribat a un acord amb els propietaris de la finca que ha permès desbrossar la zona i facilitar-ne l'accés.

El jaciment es troba a la ruta de les tres colades de lava, un indret molt visitat a la zona.