La PAH de Girona ha denunciat que avui en dia, un mes després del desallotjament del bloc de Salt, hi ha quatre famílies que habitaven aquest immoble que continuen sense un habitatge social. En alguns dels casos, els afectats han hagut d'anar a viure a casa de familiars mentre que d'altres han decidit ocupar de nou un altre habitatge o viuen en una casa ocupada comuna. En aquest sentit, la portaveu de l'entitat, Marta Afuera, ha demanat a la Generalitat que doni a conèixer els "criteris d'admissió" de la Taula d'Emergències de la Generalitat. "S'han deixat tirades a varies famílies i demanem al president Mas que declari l'estat d'emergència habitacional i aturi els desnonaments", ha insistit Afuera.
Aquest divendres, una trentena de membres de la PAH de Girona s'han concentrat davant de les escales de la seu de la Generalitat de Girona per denunciar la situació que viu en Josep, un veí de 58 anys de Salt, que està en un procés de desnonament. El cas d'en Josep és complicat perquè viu amb el seu fill, major d'edat, i cap dels dos té feina. Aquesta és la tercera vegada que el jutjat inicia el procés de desnonament. La primera vegada va ser el 21 de febrer de 2013, que es va aplaçar fins al 19 de novembre de l'any passat, tot i que, en els dos casos, es va poder aturar.
Ara, el Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona ha decretat un desnonament en obert que es pot fer des d'aquest divendres fins el proper 17 de gener. Des de la PAH de Girona ja han anunciat que tenen previst acampar davant de la seu de la Generalitat fins que es trobi una solució. Avui, en principi, es volien reunir amb responsables del Departament d'Habitatge i entrar el seu cas dins de la Taula d'Emergències de la Generalitat.
En Josep va treballar durant 30 anys com a transportista. No obstant això, la crisi econòmica va afectar durament la seva empresa de transports i, finalment, va haver de refinançar els dos pisos que tenia a Salt. Tot i això, segons ha explicat ell mateix, va arribar un punt en el qual no podia abonar les quotes al Banc Sabadell i va decidir buscar finançament fora, mitjançant una persona que fa subhastes. "L'any 2009 ja li vaig entregar un dels pisos per poder pagar-ho tot i acabar amb el deute però ell no hi està d'acord i demana més", ha assenyalat.
Paral·lelament, des de la plataforma, han aprofitat aquest acte per denunciar la situació que viuen diverses famílies del bloc de Salt. L'entitat assegura que existeixen quatre famílies del bloc que encara no tenen un habitatge social. "Després del desallotjament, sis famílies es van quedar sense un sostre", ha recordat Afuera. Al cap d'uns dies, dues d'elles van poder ser reallotjades però les altres quatre encara no tenen una solució alternativa. "Una família va decidir anar a viure amb familiars, una altra va tirar la porta a terra d'un immoble i va ocupar-lo i hi ha altres persones que també estan vivint en una casa ocupada comuna", ha explicat la portaveu.
Per això, des de la PAH de Girona critiquen la manca d'acció de la Generalitat. "S'ha deixat tirades a les famílies, la plataforma va haver de fer-se càrrec de la situació, per això volem saber quins són els criteris d'admissió de la Taula d'Emergències de la Generalitat per saber per què hi ha algunes famílies que poden accedir-hi i d'altres que no", ha comentat Afuera. En aquest sentit, la Doris, una de les veïnes que vivia al bloc de Salt, ha assegurat que l'hort del bloc s'ha convertit en un nou punt d'unió de l'entitat, una nova seu. "Jo visc a l'hort, dins de la tenda i continuaré allà per denunciar que l'administració ens ha enganyat, no ha complert amb les famílies i tampoc volen solucionar el problema", ha assegurat.
L'entitat ha anunciat que el proper dilluns, durant el ple de l'Ajuntament de Girona, es debatrà una moció presentada per ICV i CUP - impulsada des de la PAH de Catalunya- per demanar que es puguin multar a aquells bancs que disposin de pisos buits i no els destinin a lloguer social. La moció, que segueix l'estela de les mesures aplicades des de l'Ajuntament de Terrasa, preveu sancions de fins a 900.000 euros. La intenció és que la mesura es pugui aplicar des d'aquest primer trimestre. A més, la moció, també vol servir per conèixer el nombre de pisos buits que hi ha la ciutat - s'estima que són uns 8.000- i quants són d'entitats bancàries. "Creiem que la moció arribarà a bon port perquè compta amb el suport del PSC, ICV, CUP i el regidor independent, Carlos Palomares, i és possible que CiU s'abstingui", ha conclòs Afuera.
Bankia dóna cinc immobles per a la borsa d'habitatge social de Salt
D'altra banda, aquest divendres s'ha sabut que Bankia ha donat cinc immobles a la borsa d'habitatge social de Salt. El consistori ha informat que actualment està analitzant l'estat dels habitatges per saber si fan falta tasques d'acondicionament perquè puguin ser habitables. L'ajuntament s'encarregarà del procés d'assignació dels habitatges cedits a les persones més necessitades - aquelles que hagin estat desnonades, en risc de poder ser-ho o immerses en un procés judicial d'execució hipotecària- en funció dels informes dels serveis socials. El preu del lloguer s'adaptarà als ingressos dels sol·licitants i el termini del contracte d'arrendament serà de cinc anys.
Només podran accedir a aquests arrendaments d'interès social aquelles persones que hagin perdut la vivenda habitual a causa d'un procés execució hipotecària o que estiguin en un procés de reclamació judicial. Es prestarà una atenció especial a la gent gran, aquelles persones víctimes de violència de gènere o en risc d'exclusió social. De moment, l'entitat bancària i el consistori treballen en un acord per incorporar més habitatges a la borsa pública de lloguer. Durant l'any passat, Bankia va posar a disposició de diversos ajuntaments catalans, més de trenta pisos per a fons socials.
