Els plans que els republicans tenen per al renovat hotel Peninsular del carrer Nou de Girona el 3 de febrer, en el moment d'abandonar la ciutat, no són gaire simpàtics. La política de terra cremada els porta a vessar grans quantitats de combustible escales avall de l'edifici, però al final ningú no encendrà el llumí. Assumpció Nicolazzi, besnéta del fundador d'un hotel de referència que pot presumir d'haver tingut entre els seus clients el baró Heinrich Von Thyssen, Ava Gardner i Mario Cabré, passant pel mariscal Pétain, viu de molt joveneta la guerra i pot parlar amb propietat del moment històric.
Recorda que els republicans no només destrueixen la Grober, sinó que també cremen moltes cases del carrer Nou, on té la seu el Peninsular. "Al menjador de l'hotel es van apilar totes les taules i cadires, com per fer un foc de Sant Joan. Es va escampar benzina i tot era llest per cremar, però la presència dels equips de transmissions ho va impedir". Es refereix Nicolazzi als equips de transmissions que l'exèrcit republicà havia instal·lat durant la guerra als soterranis de l'edifici, l'indret més protegit dels bombardejos aeris. "Precisament en aquest indret ens amagàvem durant els atacs aeris", declara -en referència a l'aviació dels feixistes sediciosos- la propietària de l'hotel al periodista J. Víctor Gay en el llibre El peninsular (1853-2003). Memòria d'un hotel de Girona.
Quan la benzina ja regalima escales avall, els que estan a càrrec de les transmissions al soterrani ordenen esverats aturar l'operació de destrucció. I l'hotel se salva. El Peninsular, que havia estat objecte d'una reforma integral l'any 1933, serà tres anys desprès decomissat i col·lectivitzat. Amb l'inici de la guerra i la revolució social, el pare d'Assumpció Nicolazzi passa de propietari a gestor administrador del seu establiment. Durant els mesos que segueixen al alzamiento, l'hotel continua funcionant amb una certa normalitat. "Igualment vam tenir clients, bàsicament funcionaris, que havien fugit de la zona sota control dels militars revoltats. El que en podríem dir habituals, com els viatjants, van seguir venint, malgrat que en menys nombre", diu Nicolazzi.
Però la situació fa un gir sobtat els primer mesos de 1937, quan es construeixen camps d'aviació a l'entorn de Girona, entre ells els de Banyoles i Celrà, i l'hotel queda decomissat per l'Exèrcit de l'Aire de la República. L'establiment es converteix en la caserna de les tripulacions destinades als aeròdroms, integrades per nois molt joves, de 18 i 19 anys, amb un nivell d'estudis mitjà o alt, que fan pràctiques i missions de defensa del territori. Un dels seus caps, Jaume Mata, rep al Peninsular visites de Dolores Ibarruri La Pasionaria. En aquesta època l'hotel està ocupat aproximadament per un centenar de persones.
També hi sovintegen els aviadors russos, acompanyats de dones-comissàries polítiques que "tenien passió pels jerseis d'angora", evoca Nicolazzi. "Recordo que eren molt afables amb nosaltres, ens feien petits obsequis: insígnies, llaminadures, bombons que a casa creien que podien ser emmetzinats i que eren deliciosos. El meu germà jugava a escacs amb els aviadors russos, quasi tots en sabien molt."
La família Nicolazzi, que s'ha de fer càrrec de les despeses perquè els nous hostes no paguen, es trasllada a la vila empordanesa d'Ullà deu dies abans de la caiguda de Girona. Malgrat que de miracle l'hotel no crema, pateix una forta destrucció: "L'establiment va ser saquejat quasi totalment. S'emportaren llits i matalassos, fins havien començat a arrencar els lavabos. Un desastre considerable. El meu pare, el dia que l'exèrcit republicà es retirà, retornà a l'hotel. Tenia les portes obertes i era completament abandonat, no hi havia ningú. L'edifici s'havia salvat". Aquesta és la versió d'Assumpció Nicolazzi, ànima de l'hotel.
