Josep Maria Fàbrega i Casademont, fill de can Cademont de Ventatjol, està a punt de patir una esqueixada a l'ànima que el marcarà de per vida. Té 14 anys. Amb la mirada d'adolescent, contempla a tocar de casa una escena horripilant. Sap que han entrat les tropes falangistes i va a mirar què està passant en un camp proper al Santuari de Santa Maria del Collell. Fàbrega és testimoni directe de l'espectacle dantesc de soldats republicans "morts estesos per terra, un amb el ventre obert i les tripes enfora, un altre que tenia el cap partit en dues parts". L'escena es produeix poc després de l'entrada de l'avançada marroquina de les tropes de Franco. És el 8 de febrer de 1939. Dissabte ha fet 75 anys dels fets. L'espectacle de la carnisseria se sobreposa a dues escenes més que haurien de ser independents però coincideixen ara i aquí per configurar una mena de retaule surrealista macabre i acabar de confondre el jove. Al costat dels cadàvers esventrats hi veu "els moros estirats a terra resant de cara a la Meca, i el contrast lògic de l'enorme alegria dels presoners alliberats". Es refereix als presoners que els republicans en retirada tenien amenaçats de mort tancats al Collell, i que acaben de ser alliberats.

Fàbrega, avui un reverenciable mossèn que viu el retir a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, evoca els fets en una conversa l'any 2009 per al llibret Les fosses comunes al Pla de l'Estany (1936-1939), de Jordi Galofré i Miquel Rustullet. I és que el dramàtic i absurd afusellament ni més ni menys que de 48 presoners del bàndol franquista perpetrat el 30 de gener de 1939 pel SIM (Servei d'Investigació Militar, dels republicans) no és l'única massacre d'aquella circumstància històrica.

S'ha divulgat tant la peripècia heroica que Javier Cercas recrea a Soldados de Salamina" dels dos falangistes que de miracle salven la pell en aquell espantós afusellament col·lectiu, Rafael Sánchez Mazas i Jesús Pascual, que sovint es passa per alt l'altra massacre, la comesa pels franquistes a penes una setmana després al mateix lloc.

L'ocupació del Collell per les tropes marroquines la matinada del 8 de febrer és enèrgica i sense contemplacions. Al Collell hi queden soldats republicans que, tot i no ser els responsables de l'assassinat en massa comès uns dies abans pels seus companys, són capturats i abatuts sense compasió. Galofré i Rustullet expliquen els fets al llibret esmentat: "Catorze van morir a dins mateix del santuari i quatre va ser morts quan intentaven escapar". Els republicans morts són enterrats sense identificar en diverses fosses, una d'elles a tocar de la fossa on els republicans havien enterrat els presoners feixistes afusellats uns dies abans. Posteriorment, les restes seran exhumades i traslladades al Valle de los Caídos.

El mateix Rafael Sánchez Mazas, que després de la guerra serà ministre de Franco, confessarà en un Nodo de Televisió Espanyola que ell és una de les dues víctimes que salven la pell al salvatge afusellament col·lectiu de 48 presoners feixistes al Collell. L'altre "afortunat" és Jesús Pascual, que reconstruirà els fets a l'escruixidor relat Yo fui asesinado por los rojos. Dècades després, Cercas recrea el fet històric afegint-hi una escena de ficció que farà fortuna, la del jove soldat republicà que descobreix amagat al bosc Sánchez Mazas, el mira als ulls, l'apunta... però no dispara. És un al·legat a la reconciliació i contra l'absurd de la guerra mundialment conegut gràcies a la novel·la Soldados de Salamina i la seva adaptació cinematogràfica.

Un 10 de febrer d'avui fa 75 anys, a la frontera, una immensa pena acompanya els milers d'exiliats que són desarmats pels gendarmes francesos en el moment de creuar la ratlla. Als militars els prenen les pistoles i els explosius, i als civils els prenen les mules, els vehicles i altres pertinences. Molts d'ells estavellen camions i colpegen fusells i pistoles contra les pedres en un afany destructiu per evitar que els de Franco puguin reutilitzar aquest material.

El comunicat de guerra franquista del dia es fa ressò de l'ocupació de Puigcerdà, Camprodon, Planoles i altres pobles de la collada de Tosses. "Nuestras fuerzas han alcalzado victoriosamente, en el día de hoy, todos los pasos de la frontera francesa desde Puigcerdá hasta Port-Bou. La guerra en Cataluña ha terminado".