16 de febrer de 2014
16.02.2014

Inconsciència que obre camí a la invasió animal

Defensen l'educació com la via per protegir les espècies autòctones

17.02.2014 | 14:47
Inconsciència que obre camí a la invasió animal

Els espais naturals de Girona fa anys que són objecte de campanyes per recuperar els hàbitats naturals i combatre la implantació de fauna i flora exòtica. El vicepresident de la Xarxa de Custòdia del Territori alerta dels danys que causen persones amb desconeixement del medi que practiquen la pesca esportiva o d'altres que es cansen de mascotes, com ara tortugues, i les alliberen en qualsevol lloc, en comptes de dur-les a centres especialitzats.

La proliferació d'espècies animals i vegetals invasores és la principal amenaça de la fauna i la flora autòctona en els espais naturals de Girona -com al conjunt de Catalunya. Combatre aquest fet, la majoria de vegades provocat per l'acció humana, fa anys que determina polítiques proteccionistes impulsades per les administracions però també, i de manera molt destacada, per les diferents entitats ecologistes que treballen a les comarques gironines.
En l'origen d'una situació que ha reduït notablement la població d'animals propis, situant-ne alguns al límit de l'extinció, hi ha els alliberaments -intencionats o accidentals- d'exemplars forans. Des de l'administració catalana, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat ha elaborat un catàleg -Projecte Exocat 2012- que té com a objectiu servir de base per al control d'espècies invasores, fer-ne un seguiment o eradicar-les, minimitzant els seus efectes en l'ecosistema. Per realitzar aquesta catalogació hi han col·laborat experts de diverses institucions i col·lectius gironins, entre els quals hi ha investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB); especialistes dels consorcis de l'Estany de Banyoles, de les Gavarres i Alba-Ter; de l'Institut d'Ecologia Aquàtica i del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona; dels Parcs Naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i dels Aiguamolls de l'Empordà; de la Diputació de Girona; de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d'Història Natural; i del Centre de Recuperació de Tortugues de l'Albera.
A Girona, l'acció més recent relacionada amb els projectes de recuperació d'espècies amenaçades es va fer el dilluns, 10 de febrer a la riera de Calonge, on es van alliberar prop de 500 exemplars d'espinós. Aquest petit peix d'aigua dolça és un dels animals autòctons que es troba en una situació de més risc a Catalunya i que, fins no fa gaire, estava present en la majoria de rius, rieres, llacs, llacunes o estanys gironins. Ara bé, la pèrdua d'hàbitat -aquests espais són molt sensibles al canvi climàtic i corren el risc d'eixugar-se completament- i de qualitat de l'aigua han arraconat l'espinós a set nuclis molt concrets. A Calonge, fa vuit anys que el Consorci de les Gavarres i l'Agència Catalana de l'Aigua van començar a fer millores que han consistit en canalitzar el tram baix de la riera per evitar inundacions, i habilitar refuguis estivals i punts d'aigua adequats per a la reproducció d'aquests peixos. El mig miler d'exemplars alliberats descendien d'espinós que es va rescatar a la mateixa riera, el 2007.
D'altra banda, aquest desembre, el Consorci de l'Estany -a Porqueres i Banyoles- ha tancat un projecte europeu que va iniciar el 2010 i que ha permès capturar fins a 100.000 peixos exòtics; eliminar 580 tortugues també d'espècies invasores i reintroduir-ne 130 d'autòctones; criar més de 8.000 musclos en captivitat i alliberar-ne 502 propis de l'aigua dolça; i plantar 400 arbres i arbustos, recuperant així 12 hectàrees de bosc de riera. Després de completar aquest programa, el Consorci n'ha iniciat un altre i manté les diferents línies de treball iniciades els últims anys. Tot amb l'objectiu de restablir l'ordre natural de les coses a l'Estany.
El director tècnic de la Fundació Emys de Riudarenes i vicepresident de la Xarxa de Custòdia del Territori, Marc Vilahur, afirma que el gran problema és el desconeixement d'una gran majoria de persones de les conseqüències que les seves accions tenen en el medi natural i assenyala l'educació com l'única via per capgirar la realitat actual. És -denuncia- "una problemàtica de manca de cultura ambiental", contra la qual "la lluita és extramadament difícil" i s'ha de fonamentar en l'educació.

Cranc i visó americà, tortuga de Califòrnia
En un repàs dels diferents tipus de fauna afectada per la presència d'animals que no hi haurien de ser, Vilahur avisa que la pesca esportiva que practiquen persones "cada vegada més analfabetes" en aquest àmbit "dificulta molt la gestió dels peixos" i alerta que les espècies invasores afecten, especialment, els pantans. Entre els crustacis d'aigua dolça, el cranc americà és el gran perill per al de riu autòcton, ja que aquest últim sucumbeix a un fong per al qual l'americà està immunitzat perquè en posseeix els anticossos. Pel que fa als mamífers, el visó americà es manté com l'espècie invasora més rellevant, un depredador que està present als cursos fluvials del nord de Catalunya i que es va introduir a Girona, sobretot, a causa de la implantació de granges al sud de la demarcació.
El món que Marc Vilahur coneix amb més profunditat és el dels amfibis i els rèptils, i assegura que, entre els primers, "el cas més greu" el constitueix la discoglosus pictus o granoteta pintada. El camí d'entrada a Girona d'aquesta granota nord-africana es va iniciar als cultius d'espècies per a aquaris de les zones de Banyuls de la Marenda i la Camarga, d'on es van escapar i ja han arribat fins al delta del Llobregat. El grau de dificultat que suposa combatre-la queda clar explicant que la seva capacitat de reproducció creix com menys aigua tenen al seu entorn.
Pel que fa als rèptils, la tortuga és la gran amenaçada a Girona. A l'hora d'indicar-ne les causes, el director de la Fundació Emys es refereix a les empreses dedicades al cultiu d'espècies per a aquari i, també, a "molts casos d'alliberaments" per part de "persones que no tenen coneixement de quins són els seus efectes a l'espai natural". Es tracta, sobretot, de tortugues de Florida provinents de compres o regals que el propietari deixa anar quan se'n cansa. En aquests casos, Marc Vilahur recomana deixar-les en centres especialitzats com el de l'Albera o el seu mateix, a Riudarenes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook