20 de febrer de 2014
20.02.2014

El Tribunal Suprem ratifica la il·legalitat de Vacamorta i obliga a tancar-lo

Rebutja els recursos interposats per la Generalitat i Recuperació de Pedreres, cosa que confirma la resolució del TSJC

20.02.2014 | 00:00
En funcionament tot i les sentències en contra. Les dues autoritzacions per l'activitat han estat anul·lades (la del 2003, de manera ferma ara). Cosa que no ha impedit que la Generalitat hagi renovat l'últim permís i hagi blindat urbanísticament l'espai a través d'un pla especial.

El Tribunal Suprem ha posat fi al procés judicial de l'abocador de Vacamorta confirmant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que n'anul·la l'autorització ambiental per obrir-lo i ordena a la Generalitat la restauració de l'emplaçament. A la pràctica, en certifica la seva il·legalitat i n'ordena el tancament. L'Alt tribunal espanyol ha rebutjat amb data de 14 de febrer d'enguany els recursos de cassació que la Generalitat i l'empresa que gestiona l'espai, Recuperació de Pedreres SL, van presentar a la sentència del TSJC del 23 de setembre del 2011. La resolució és ferma, no admet recurs i tanca un llarg procés judicial que la Platafroma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (Paac) va obrir paral·lelament a la posada en marxa de la instal·lació, l'any 2000. L'advocat de l'entitat, Benet Salellas, subratlla que el Suprem deixa clar que l'any 2003 Medi Ambient va cometre una irregularitat "flagrant" en concedir la llicència per obrir-lo.

El Departament de Territori i Sostenibilitat de Generalitat no va fer ahir cap manifestació a aquest diari sobre la sentència i la clausura de l'abocador. En tot cas, la Generalitat, governés qui governés, s'ha manifestat i ha treballat per evitar-ne el tancament, com ara aprovant un Pla Especial per donar cobertura a la seva qualificació urbanística.

La fermesa del pronunciament judicial del Suprem tanca la polèmica que des del primer dia ha acompanyat l'abocador de Vacamorta. La idea de convertir les antigues terreres que hi havia al paratge en un macroespai per abocar-hi residus va sorgir a mitjans de la dècada dels 80, però no va ser fins a l'any 2000 quan l'empresa que el gestiona va condicionar el terreny i hi va aixecar una planta de tractament de lixiviats. Des d'un primer moment, l'abocador de Vacamorta es va concebre per acollir residus classificats com a tipus I i II (inerts i no especials). És a dir, bàsicament les deixalles domèstiques procedents dels municipis. Amb una capacitat total de 4 milions de metres cúbics, se li va donar un termini de vida de 30 anys.

L'any 2003, el Departament de Medi Ambient, que aleshores estava encapçalat pel conseller Ramon Espadaler, va concedir la llicència ambiental de l'activitat, després que la inicial, autoritzada per l'Ajuntament, hagués estat anul·lada en un primer contenciós.

La Paac, ferma opositora del projecte, va portar l'autorització del 2003 als tribunals. L'any 2006, una primera sentència del TSJC els hi va donar la raó, va anul·lar la llicència ambiental i va declarar l'activitat il·legal. Aleshores, la Generalitat i l'empresa gestora van recórrer al Tribunal Suprem i aquest, després de determinar que a la sentència hi havia defectes de forma, va tornar el cas al TSJC.

El novembre del 2011, l'alt tribunal català es va tornar a pronunciar. I ho va fer en els mateixos termes del 2006: incompatibilitat urbanística ja que el pla del municipi no recull "cap previsió sobre un sistema d'equipaments comunitaris", cosa que és l'abocador"; i ordenar a la Generalitat "la restauració del lloc a la situació que hi havia amb anterioritat a l'acte recorregut (l'autorització del 2003)", un moment en què l'abocador estava tancat per l'anul·lació judicial del primer permís.

El Govern i l'empresa van tornar a recórrer al Suprem. Ara, el tribunal ha tancat el cercle. La sentència desestima el recursos, cosa que confirma íntegrament la resolució del TSJC i, en conseqüència, s'ha de clausurar l'abocador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook