27 de febrer de 2014
27.02.2014
Cas del zelador d'Olot

El TSJC confirma els 127 anys de presó per a Vila

El tribunal retreu al lletrat del zelador que admetés que havia matat 11 interns i que ara demanés l'absolució de 8

03.03.2014 | 07:31
El TSJC confirma els 127 anys de presó per a Vila

El TSJC ha desestimat el recurs presentat per la defensa del zelador d'Olot i ha confirmat la pena de 127 anys i mig de presó que li va imposar l'Audiència de Girona per assassinar 11 interns d'un geriàtric. La defensa de Joan Vila va demanar que l'absolguessin de vuit crims al·legant que havia estat "indegudament condemnat" utilitzant la confessió de l'assassí en sèrie com a única prova. El tribunal retreu al lletrat que al final del judici admetés que el treballador de la Caritat va matar 11 interns i, un cop condemnat, hagi intentat posar vuit crims en entredit. El zelador va matar les víctimes entre el 2009 i el 2010 amb un còctel de barbitúrics, una sobredosi d'insulina o obligant-los a engolir corrosius.
El 21 de juny del 2013, l'Audiència de Girona va condemnar Joan Vila a 127 anys i mig de presó per assassinar onze interns del geriàtric on treballava. La sentència recollia el veredicte del jurat popular, que el va declarar culpable per unanimitat. L'Audiència va imposar condemnes més altes en el cas de les víctimes que van morir enmig de forts patiments per la ingesta de càustics. La darrera víctima va morir després d'una agonia dolorosa perquè Joan Vila la va obligar a engolir àcid desincrustant. Per això, és el crim pel qual el van condemnar a més anys. La sentència li va imposar una pena de 20 anys i 10 mesos de presó per un assassinat amb traïdoria i acarnissament, aplicant-li un atenuant de confessió.

Per les dues dones a qui va matar amb lleixiu, la sentència el va condemnar a 13 anys i 4 mesos de presó per a cadascun del crims. En els dos casos, la sentència també ressaltava que la confessió del zelador havia estat molt important per condemnar-lo perquè era bàsicament l'única prova. Si en els tres últims crims la confessió de Joan Vila va ser important, en els vuit més antics va ser essencial perquè ni les autòpsies eren concloents, ni hi havia testimonis ni cap altra prova demostrava que les víctimes havien mort assassinades i a mans del zelador. Per a cadascun d'aquests vuit crims, el van condemnar a 10 anys de presó.

Per això, la defensa va intentar utilitzar la manca de proves excepte la confessió de l'assassí en sèrie per intentar que l'absolguessin de vuit dels 11 crims. L'advocat del zelador va recórrer la sentència de l'Audiència de Girona davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) demanant que revoquessin la primera sentència i l'absolguessin de vuit assassinats.

Recurs desestimat

Si el TSJC hagués estimat íntegrament el recurs d'apel·lació, un total de 80 anys de condemna haurien desaparegut de la sentència global i, per tant, Joan Vila hauria acabat condemnat a 47 anys i mig de presó per només tres assassinats. A més, les famílies de les altres vuit víctimes assassinades entre l'agost del 2009 i el setembre del 2010 no haurien tingut dret a cobrar cap indemnització. En total, l'Audiència va condemnar Joan Vila a indemnitzar les 11 famílies amb 369.000 euros. Uns diners que ha de pagar l'assassí i, si no té diners per fer-ho, el geriàtric i l'asseguradora de la Caritat.

La sentència del TSJC, de la qual ha estat ponent el magistrat Joan Manel Abril, ha desestimat el recurs presentat pel lletrat del zelador, Carles Monguilod. L'alt tribunal retreu a Monguilod que durant el judici acceptés part del relat d'acusació del fiscal, Enrique Barata, i no qüestionés l'existència d'onze morts criminals a mans de Joan Vila. La sentència que resol el recurs considera que el marc de discussió durant el judici va ser si el zelador patia algun tipus de trastorn mental que li afectés les seves capacitats, no si es van cometre aquests 11 assassinats. Per això, considera que no hi ha legitimitat per presentar un recurs discutint ara aquesta qüestió.

Proves suficients

Tot i això, la sentència també aprofundeix en la suposada manca de proves que argumentava Monguilod i conclou que hi ha un reguitzell d'indicis que corroboren que Joan Vila va ser qui va matar els onze ancians. El tribunal relata que els vuit assassinats pels quals la defensa demanava ara l'absolució es van cometre dins l'horari laboral del zelador i sempre en festius o caps de setmana, quan no hi havia ni infermeres ni la doctora.

A més, ressalta que Vila tenia accés a les medicines i coneixements mèdics perquè no era només zelador, sinó que tenia un curs d'auxiliar d'infermeria i una trajectòria professional en aquest àmbit. El tribunal també exposa que el modus operandi va ser "idèntic" en tots els crims i que, segons els testimonis de professionals del geriàtric, l'assassí sempre tenia una actitud estranya en el moment de la mort dels interns.
Finalment, la sentència també recull que Vila va donar detalls de les morts de les víctimes en diverses ocasions, confessant de forma voluntària i quan el cas encara estava sota secret. Per tot això, la sentència conclou que hi ha prova suficient per desestimar el recurs. La sentència del TSJC no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook