02 de març de 2014
02.03.2014
CAS MANGA

Robert Fauria utilitzava el càrrec per trobar feina a amics i militants de CDC

El sumari revela manipulacions de concursos, desviaments de fons públics i contractacions fraudulentes

03.03.2014 | 07:31

L'actuació caciquil de Robert Fauria (CiU) en la presidència del Consell Comarcal de la Selvai l´alcaldia de Sant Hilari Sacalm ha quedat perfectament il·lustrada en lainvestigació del cas Manga. Els agents del Servei de vigilància Duanera (SvD) han trobat nombrosos exemples de l´excessiva influència que exercia el polític convergent i la manera en com es valia d´aquesta per aconseguir col·locar amics i gent afí al partit en llocs de treball remunerats a la comarca.

Fauria era l´amo delmas. Feia i desfeia a voluntat i la naturalitat amb què movia els fils per fer favors i col·locar per amiguisme, amén d´altres interessos, queda pal·lesa en nombroses converses telefòniques. El seu«tràfic laboral» a costa dels càrrecs que ocupava –sempre presumpte, és clar– era totalment desvergonyit: des de manegar convocatòries per adjudicar places de funcionaris a candidats proposats per ell a trobar feina per a dones de regidors o mirar d´aconseguir un treball per a un membre de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) recomanat per un dirigent de CDC.

1. la filla de l´amic i la dona del regidor

«Algun dia, i aquest dia pot ser que no arribi, acudiré a tu i hauràs de servir-me. Però fins aleshores, amic, accepta la meva ajuda en record de les noces de la meva filla».

La frase és de Don vito corleone a Amerigo Bonasera a la pel·lícula El Padrino però també l´hauria pogut pronunciar Robert Fauria, que es valia d´expressions similars. Ho sap prou bé l´home identificat al sumari com a Toni i la policia tributària, que el 4 d´octubre de 2012 va interceptar una conversa entre ambdós en laqual Fauria comença amb un: «Escolta´m una cosa, si tu m´ajudes jo, a l´Emma, li dono feina. Ja pot venir a treballar per l´Ajuntament i no treballarà, treballarà per la residència de Sant Hilari, estic buscant una noia».

La confiança entre els interlocutors és tan gran que Fauria li admet que la vol col·loca rd´assessora de sanitat i benestar social a l´Ajuntament però que hauran de fer la ficció de contractar-la pel geriàtric «perquè jo no la puc contractar directament per l´Ajuntament perquè ara està prohibit per llei i la contractació la fema través de la residència».

«Ets uncabró, ets uncabró amb carnet d´identitat,eh? Però vaja...», li etzibaToni abans definalitzar la conversa. La resposta de l´aleshores alcalde és delatadora d´una manera de fer que sembla habitual: «Tu, però com que tu també ets Fauria, ja t´ho cobraràs». «Tot el que va torna», finalitza Toni.

L´assumpte semblava encarrilat però no es va acabar consumant amb aquesta candidata. Tanmateix, el mercadeig d´aquesta plaça es va acabar fent entre socis polítics ja que el 29 d´octubre de 2012 el número dos de CIU a Arbúcies, Carles Vilà, va trucar a Robert Fauria interessant-se per aquesta vacant. La seva dona, que és psicòloga, estava buscant feina i malgrat que el perfil que necessitava l´Ajuntament de Sant Hilari era el d´una persona amb experiència en benestar social Fauria no va dubtar a fer un favor a un amic. L´únic que li va demanar és que li enviés el currículm a la seva adreça de correu personal.

2.El noi de la JNC

A falta d´un mes perquè esclatés el cas Manga amb la detenció de Robert Fauria –en llibertat provisional després de pagar 18.000 eurosdefiança– l´aleshores alcalde i president del Consell Comarcal de la Selva aspirava a fer carrera interna dins de convergència i alguns dirigents de la formació ja li estaven demanant favors, en previsió que el poguessin nomenar director general. N´hi ha un que que expressament li va demanar trobar un lloc per a un noi deles Joventuts Nacionalistes de Catalunya a qui se li «poden donar 1.000 euros i que treballi per la causa».

Fauria sabia perfectament que, en funció de quina direcció general li entreguessin, encara tindria més influència per col·locar amics, coneguts i altres persones que, òbviament, li deurien un favor.

3.El bar del pavelló

Perquè l´agència de col·locació que representava Robert Fauria funcionés perfectament necessitava, sovint, la connivència o a qui escència de funcionaris i polítics que es prestessin a servir els seus interessos difuminant la idea de la lliure concurrència a les adjudicacions públiques.

És el casde la concessió del bar del pavelló de Sant Hilari Sacalm, que Fauria volia entregar a un matrimoni de la seva confiança que ja l´estava fent funcionar i pel qual va ordenar preparar un concurs amida. Així, el 26 d´octubre de 2012 va trucar directament al cap del Departament d´organització de Serveis a la ciutadania del Consell Comarcal de la Selva, Joan Carles Feliu Martín –detingut i imputat al casManga– explicant-li la situació i confessant-li que pretenia organitzar un concurs senzill perquè el guanyi aquest matrimoni. Un membre del seu equip de govern és qui s´encarregaria de trucar a Joan Carles Feliu per exposar-li les «quatre idees» per preparar les bases d´un concurs «que no ha d´anar ni publicat al DOGC ni al BOP ni res. És una cosa que publiques al web municipal». A criteri de Fauria es tractava, bàsicament, de fer el «papallona per l´oposició, un concurs, no sé quina transparència i la mare que ho va parir».

A fi de preparar el concurs perquè l´adjudicació recaigués en el matrimoni escollit Fauria va implicar un dels seus regidors, Albert Santaugini –actual alcaldede Sant Hilari– i al secretari municipal –Màriusvalls–per tal que el «vestissin». Perdonar-li aparença de legalitat sense que es notés que estavamanipulat s´haviade realitzar un procediment negociat sense publicitat invitant tres persones.

4.Funcionari a Blanes

La investigació de la policia tributària va permetre descobrir l´atorgament fraudulent d´una plaça de funcionari interí per a l´Ajuntament de Blanes convocada pel consell comarcal de la Selva. A tal efecte, Robert Fauria hauria demanat filtrar l´examen al seu candidat, Benjamín Pérez Gutiérrez, veí de Sant Hilari Sacalm i candidat número 7 a les darreres eleccions municipals per CIU.

No obstant això, el gerent de l´ens, Joan Burjachs (CIU) hauria fet el mateix amb la persona que va quedar en segona posició –Anna Naranjo Salcedo–. Fauria, en tant que president del Consell Comarcal «hauria imposat la seva voluntat a Joan Burjachs i els membres del tribunal qualificador que serien Joan Carles Feliu Martín(cap del Departament d´organització de Serveis a la ciutadania) com a president, la senyora Olvido Piñeiro Herreros (cap de l´àrea de GestióTributària) com a vocal i la senyora Elena Samper Bustins (responsable de gestió de personal) com a vocal i secretària».

La maniobra va ser tan evident que a instàncies de Joan Carles Feliu Martín el tribunal «va maquillar els resultats de les proves per evitar possibles impugnacions ja que l´elecció no se sostenia d´acorda les bases de la convocatòria». Però això no va evitar que Feliu Martín manifestés en converses telefòniques que ja havia parlat amb Joan Burjachs «perquè en successives convocatòries les bases s´adaptin al candidat que volen seleccionar».

Els agents consideren que totes les persones vinculades amb aquest assumpte han actuat de forma delictiva. Tràfic d´influències, revelació de secrets, inducció a la prevaricació, prevaricació o aprofitament d´informació privilegiada són tots els suposats delictes com esosperònoa tots els esmentats se´ls poden atribuir la totalitat dels delictes. N´hi ha que n´haurien comès un i d´altres, com Fauria, tres.

5. L´altre company de llista electoral

L´alcalde de Sant Hilari Sacalm tenia cura dels seus companys de llista i així com va col·locar el número 7 va fer elmateix amb el número 8, Francesc Xavier Pacheco Fernández, qui també és membre del´executiva de Convergència al a província de Girona. Ambdós candidats havien quedat fora de l´Ajuntament en no sortir elegits. En aquesta ocasió, Fauria va actuar de forma més tosca però comptava amb l´ajuda de l'administrador de GRS Arc Local, Alexandre Ros, que gestionava els tributs al consell comarcal i l´empresa Construccions Busquets,
de Vilobí d´Onyar.

Segons es desprèn del sumari, Fauria hauria demanat a Ros que contractés Pacheco Fernández a GRS i ell es comprometria apagar, a través del Consell Comarcal de la Selva o a través de l´Ajuntamentde Sant Hilari, el cost que suposava aquest treballador. La manera de retribuir aquest empleat desviant fons públics seria «emetent una factura a Construccions Busquets», que ja estaven al corrent de la situació, com revelen les converses entre l´administrador de GRS Arc Local i el cap del Departament d´organització de Serveis a la ciutadania del consell comarcal, Joan Carles Feliu Martín, quan assegura a Alexandre Ros que Construccions Busquets ja estan al corrent d´aquesta maniobra: «Sí home! si van ser ells els van donar les dades!», manifesta sense embuts.

Els investigadors del Servei de vigilància Duanera també entenen que es van intentar desviar fons públics per pagar a Pacheco Fernández emetent una factura falsa a l´empresa Stoa Propuestas culturales y Turísticas per valor d´11.211,35 euros, més IVA. Respecte a això, existeix una conversa de 18 de gener de 2013 entre Fauria i Ros en què el primer admet al segon que la facturació proposada no és per cap treball, tot i que demana a Ros que posi com a concepte «centrede visitants de Sant Hilari Sacalm, Boscos de bruixes i bandolers» i faci un pressupost «relacionat amb el tema informàtic».L´objectiu és unaltre: «o sigui que amb això cobrirem a aquest no, val?», pregunta Ros. «Sí, sí», disposa Fauria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook