L´adjudicació del servei de menjador escolar per part del Consell Comarcal de la Selva era una concessió que requeria tenir condició d´empresa VIP. La idea de la lliure concurrència era purament formal, tenint en compte que el plec de clàusules administratives ideat només considerava solvents els licitadors que entre 2010 i 2011 havien tingut un volum de negoci superior als tres milions d´euros anuals i que poguessin acreditar haver servit un mínim de 250.000 menús. En aquest sentit ho tenia ben fàcil l´empresa Scolarest -que va acabar sent l´adjudicatària- perquè era qui entre 2007 i 2012 s´havia fet càrrec del servei amb un volum de facturació de 22.412.347,22 euros i havent servit 3.367.523 menús.

El 2012 el govern comarcal (CiU-ERC) es va entossudir a modificar la prestació de servei per passar d´un sistema de gestió directa a una concessió administrativa. La mesura no comptava només amb el rebuig dels 14 consellers a l´oposició, sinó que al plec de clàusules administratives d´octubre de 2012 s´hi van presentar al·legacions en contra denunciant precisament la vulneració al dret en la igualtat d´oportunitats i la lliure competència que suposaven, al mateix temps que també es considerava innecessari i poc fonamentat que la concessió fos per vuit anys.

Les al·legacions posaven de manifest que el Consell Comarcal de la Selva havia ideat un concurs a mida de grans empreses, que serien les úniques que podrien complir amb els requisits econòmics sol·licitats. Però tampoc totes, perquè la clàusula relativa al servei de 250.000 menús ja suposava un impediment per concórrer a l´adjudicació per part de grans empreses que no haguessin assolit aquest objectiu. És a dir, les barreres d´entrada a participar en un concurs públic eren gairebé aranzelàries, quan, en teoria, el que es perseguia era oferir un menjar de qualitat i en condicions adequades a la comunitat escolar, aspecte que no depèn del volum de facturació sinó del servei i la matèria primera (el menjar), principalment.

El cert és que un contracte de més de 29 milions d´euros, com era aquest, era un pastís molt gran al qual pocs tenien accés. És per aquesta raó que les al·legacions presentades evidenciaven com el Consell Comarcal estava realitzant una flagrant discriminació a petites i mitjanes empreses en imposar aquestes clàusules, interpretant d´una forma molt poc elàstica el principi d´igualtat d´oportunitats en exigir uns criteris d´adjudicació que es consideraven «injustificats, anòmals o abusius» per estar lluny de l´objecte del contracte que era, exclusivament, la gestió «del servei escolar de menjador als centres docents de la comarca de la Selva sobre els quals el Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha delegat les seves competències al Consell Comarcal de la Selva», com així diu al plec de clàusules administratives.

Les al·legacions presentades també qüestionaven que el Consell Comarcal hagués fonamentat el ple de clàusules administratives d'acord amb un nombre determinat de menús. Nombre que, en definitiva, era purament orientatiu en tant que els menús que es podran servir depenen exclusivament del nombre de pares que volen deixar els seus fills al menjador escolar. A això hi sumen el fet que la concessió per vuit anys vulnera l´autogestió dels centres educatius que vulguin cedir el servei de menjador a les Associacions de Mares i Pares d´Alumnes (Ampes) corresponents.

El dilatat període de concessió també va fer saltar totes les alarmes. I és que tractant-se d´un servei que ha de ser de qualitat, el més sensat, segons les al·legacions presentades, seria fer un contracte més reduït per facilitar el canvi d´adjudicatari si la qualitat dels menús servits no s´ajusta al previst ni s´assoleixen els objectius.

Valoració i potestats

La mesa de contractació del Consell Comarcal de la Selva tenia màniga ampla per a decidir l´adjudicació. Si bé 65 punts s´atorgaven d'acord amb criteris automàtics o fórmules, els 35 punts restants corresponien a un judici de valor.

D´altra banda, malgrat que el Consell anuncia en el seu web que l´adjudicació actual suposen un estalvi per nen i curs de 70 euros anuals, el cert és que es va reservar una clàusula, la número 28, que li permet «modificar per raons d´interès públic les característiques del servei contractat i les tarifes que han de ser abonades pels usuaris, sens perjudici de respectar l´equilibri econòmic del contracte.

L´organisme també es reserva la potestat de revisar les tarifes «a l´alça o a la baixa, quan consideri que es donen circumstàncies que permetin aquesta revisió sense alterar l´equilibri econòmic de la concessió». El que significa, en la pràctica, que ho podrà fer quan vulgui.