15 de març de 2014
15.03.2014

Sobre les primàries del PSC

"En política, dominar el tempus és fonamental i malauradament no veig que el PSC el controli fent ara o en els proper mesos, abans de l'estiu, les denominades primàries, si falta any i mesos per a aquestes eleccions"

15.03.2014 | 00:00

Totes, absolutament totes, les institucions de l'anomenat "bloc de constitucionalitat", Constitució i Estatuts d'Autonomia, es troben avui rovellades i grinyolen. No se'n salva cap ni una. Les virtuts en les quals i per a les quals varen néixer, créixer i desenvolupar-se, s'han anat perdent, una a una, sense importar gaire a ningú. Com té dit el savi d'en López Burniol, "L'ordre jurídic és com l'aire: només se li dóna importància cabdal quan falta". Estem no només en una decrepitud institucional, sinó en l'enderroc del mateix ordre jurídic que lliurement ens hem donat. Quan per davant del principi de legalitat es posa capriciosament el principi democràtic com a interessada piconadora d'aquell, el qual ja s'ha exercit i s'exerceix en cada moment electoral, aleshores és que hem perdut el seny. Tanmateix, però, el dèficit democràtic, situat en les organitzacions que tenen el deure de canalitzar la pluralitat, els partits polítics, és avui espantós. Gaudeixen d'una cotització social que ratlla el zero, segons totes les enquestes sociològiques, i constitueixen l'antítesi de la democràcia pel que fa a la presa de les seves decisions. Per això valoro el gest del PSC d'obrir-se a la societat mitjançant les primàries dels seus candidats i ho faig en positiu.

S'ha de reconèixer que el PSC innova pel que fa a la resta dels partits polítics, però també s'ha de dir que abans de construir una xemeneia per la qual surti l'aire gastat, cal renovar l'edifici des d'una visió de conjunt. Ho vaig pensar quan en Josep Cuní reunia en el seu plató televisiu tots els candidats a encapçalar la candidatura socialista a la ciutat de Barcelona. Semblava que tot ells i elles anaven d'excursió. Més que una competició entre iguals per assolir la victòria, consistent en la candidatura a l'alcaldia de la capital de Catalunya, allò em va semblar una serena i reposada trobada de boys scouts. Bona gent, vaig pensar, però no preparada per a unes primàries de partit. No amago que la regla de mesurar era la nord-americana, molt difícil d'importar si l'aparell del partit no resta autoanul·lat, és a dir, neutre, i es posa a disposició de tots, que vol dir a favor de ningú. En l'orfanesa del paisatge retransmès per televisió, vaig trobar un Jaume Collboni exercint de candidat de l'oficialitat, una Laia Bonet bel·ligerant pel que fa al lideratge d'en Pere Navarro i un Jordi Martí navegant en les procel·loses aigües del que no se sent estimat pels que manen en el PSC, però que és qui millor coneix Barcelona. La resta, res de res; engolits per la tertúlia, varen desaparèixer. Com que era el primer acte de campanya, em reservo l'opinió definitiva pel quan s'hagi produït l'últim.

Em quedo, però, amb tres qüestions no menors. La primera, si unes primàries necessiten d'un espai ampli; és a dir, si en tot lloc i en tot moment s'ha de produir les mateixes i obrint-se a la ciutadania, i em responc que no. Puc entendre-les pel que fa a Barcelona, pel que és de profitós exemple d'innovació democràtica i pel que la ciutat pesa en el conjunt del país, però no les veig en altres llocs. Per exemple, primàries a Tarragona? A Girona? A Lleida? A Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Olot, Ripoll? No es farà el ridícul? I és que allò que té de bo en bumerang es pot tornar. No veig els barcelonins entusiasmats per la idea i no intueixo altra cosa pel que fa a la resta de ciutadans. La segona, les primàries han de versar sobre el programa del candidat en relació amb la institució que vol encapçalar. El que és una obvietat, l'altre dia estigué absent en el programa d'en Cuní. A la retina dels meus ulls es va quedar una altra qüestió: S'està a favor o s'està en contra de la direcció del partit? Sobre això, gairebé tothom va parlar. Aquest debat que certament es troba damunt la taula i en els mitjans de comunicació, ¿No pertorba fins alterar la confrontació de programes sobre la ciutat? Doncs tot em fa dir que sí. Com què, endemés, l'aparell no és neutre, sinó que pren part en el joc i té el seu propi candidat, aleshores ¿No es produirà un retorn força negatiu per al conjunt dels socialistes?. Això sense gosar entrar en el debat que de veritat fa trontollar al PSC: Els dels "catalanistes", poc amics del PSOE, i els del "psoistes", més a prop d'en Pérez Rubalcaba que d'en Navarro mateix. A mi, que no pertanyo al PSC, però que sí valoro la seva trajectòria, faig vots per a la seva recuperació i predico la necessitat de la seva existència en l'espai de centralitat catalana, no m'agradaria un debat públic sobre això perquè les primàries poden ser camp abonat per produir-se i ressuscitar de passada les dues "ànimes" del PSC de les quals sempre s'ha parlat tot i negar-les, com les "meigas" gallegues, que d'haver-n'hi, n'hi ha.

I, finalment, em pregunto si aquests són temps per a primàries municipals i també em responc que no. M'explico. D'aquí a les eleccions europees, Catalunya/Espanya, doncs així lamentablement es presenta, estarà farcida només d'estèril confrontació dialèctica al servei d'esgarrapar vots. Els uns i els altres; tots. Passades les eleccions, alguna cosa quedarà mig aclarida, però retornarem a si hi ha espai per al diàleg, i jo dic que no es produirà l'entesa. De l'1 de setembre a la data de la consulta anunciada per en Junqueras i el seu soci, en Mas, tindrem confrontació social de les dures per no arribar a cap port i a res positiu per a la nació catalana. A partir d'aquí, que Déu parli, perquè jo no arribo a més. No s'equivoca el PSC, em pregunto, fent primàries damunt terres movedisses si, per no saber, no sabem si primer hi haurà autonòmiques i després municipals o si serà a l'inrevés, i aleshores ens anem a la primavera avançada de 2015, com a mínim.

En l'actual política catalana avui ja és ahir i ahir és l'any passat, i així successivament. En política, dominar el tempus és fonamental i malauradament no veig que el PSC el controli fent ara o en els proper mesos, abans de l'estiu, les denominades primàries, si falta any i mesos per a aquestes eleccions i pel mig pot passar de tot. Però aquesta és tan sols és la meva respectuosa opinió. A ells els pertany la decisió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook