17 de març de 2014
17.03.2014
FOC AL BAIX EMPORDÀ

Els agents rurals sospiten que el foc del Baix Empordà el va causar una negligència

Des de 2/4 de 9 del vespre d'aquest dilluns Bombers dóna per controlat l'incendi · El jutjat de la Bisbal obre diligències per esclarir si al darrere de l'origen del foc s'han de depurar responsabilitats · Un bomber ha quedat ferit amb un traumatisme toràcic en caure per un desnivell

19.03.2014 | 07:23

Una negligència hauria originat el foc del Baix Empordà segons estan estudiant els agents rurals. Les flames, controlades ja del tot des d'aquest dilluns a 2/4 de 9 del vespre, van prendre el sotabosc en una zona de feixes propera al Mas Cabré, dins el terme de Vall llobrega. Aquí s'hi va fer una crema de matolls divendres passat, però les restes vegetals no es van apagar com tocava. "En principi és evident que la persona no va complir els requisits bàsics, que són no abandonar el foc mentre està encès", ha subratllat el cap dels rurals, Ignasi Dalmases.

La zona zero de l'incendi del Baix Empordà, allà on les flames van començar a prendre les Gavarres, es troba situat a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Vall llobrega. A uns 200 metres del Mas Cabré, hi ha una zona de feixes on divendres s'hi va fer una crema de restes vegetals. Entre d'altres, com ha concretat Dalmases, això se sap perquè aquesta crema es va haver de notificar (a partir del moment en què va entrar la prohibició de fer foc a bosc, calia sol·licitar una autorització expressa).

Va ser en aquest punt, en una de les terrasses que fa el bosc, on aquest diumenge al migdia va començar el foc. Tres agents rurals d'investigació pentinaven minuciosament la zona aquesta tarda, i anaven anotant i marcant amb piquetes tots aquells elements que els han de permetre concloure com les flames van prendre el sotabosc i, a partir d'aquí, com es van estendre pel massís de les Gavarres.

El cap dels agents rurals a Girona ha explicat que la hipòtesi que pren més força és que el foc es va deure a una negligència. "Si ens centrem en aquesta línia vol dir que, abans, hem descartat altres possibilitats", ha concretat Ignasi de Dalmases.

De moment, allò que se sap és que en aquesta zona s'hi van cremar restes vegetals (arbustos i matolls que abans s'havien estassat). Per encendre-les, es van fer diverses piles i es van calçar. Però enlloc s'han trobat evidències que demostressin que, després, els matolls encesos es van "cobrir íntegrament amb terra", ha dit el cap dels rurals. De moment, tampoc se sap si es van apagar amb aigua.

"En principi, però, allò evident és que la persona que ho va fer no va complir amb els requisits bàsics, que són no abandonar el foc mentre està encès", ha dit Ignasi de Dalmases. I hi ha afegit: "I si els indicis ens porten a pensar que aquestes flames es van reproduir, és que no estaven ben apagades".

Un foc declarat al migdia mentre bufava la tramuntana

El foc va arribar abans que la primavera a la comarca del Baix Empordà. Els Bombers van rebre un avís a la una del migdia perquè s'havia declarat un incendi a prop de l'església de Sant Mateu de Vall-llobrega. De seguida es van activar les dotacions terrestres i aèries, que van treballar en l'extinció de les flames mentre bufava la tramuntana. El vent portava el foc en direcció al mar i aviat va aproximar-se a la urbanització Mas Falquet, a l'àrea Raval de Dalt i als habitatges Can Sais del poble. Això va obligar a desallotjar els veïns preventivament d'aquestes zones de Vall-llobrega i també els de Mas de Puig Cargol de Forallac.

A les tres de la tarda, una vintena de vehicles dels Bombers i cinc mitjans aeris (dos avions i tres helicòpters) intentaven aturar l'evolució de l'incendi. Malgrat tot, les flames avançaven cap al sud i es va demanar el suport d'altres regions catalanes i de dos hidroavions del Ministeri d'Agricultura, procedents de Saragossa. El foc es va expandir cremant el massís de les Gavarres, fins a arribar als termes municipals de Calonge i Palamós. A la primera població es van evacuar les urbanitzacions de Sant Daniel, Finca-verd, Mas Crònic, Mas Laquadra i Mas Pere, mentre que a la localitat de Palamós van desallotjar-se els veïns de Valitrà i de les masies de Vall de Bell-lloc. En ambdós casos, les evacuacions es van fer a partir de les cinc de la tarda.

A aquella hora ja hi havia unes 60 dotacions terrestres i sis mitjans aeris (quatre de la Generalitat i dos del Ministeri) dedicats a l'extinció de l'incendi. La meteorologia també va millorar a mitja tarda, perquè la tramuntana va amainar i la temperatura va baixar notablement, fet que va permetre aturar la propagació de les flames. De fet, a les 7 del vespre va comparèixer el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, que va assegurar que el foc "no estava controlat", tot i que es trobava "raonablement estancat". L'incendi va recórrer una distància de tres quilòmetres i va afectar un perímetre de 307 hectàrees.

Els mitjans aeris es van haver de retirar a les vuit del vespre a causa de la foscor i els terrestres es van mantenir en les tasques d'extinció, amb l'objectiu d'apagar l'incendi i desbrossar l'àrea afectada. Pel que fa a l'origen del foc, ahir Espadaler va avançar que la hipòtesi se centra en una crema mal apagada. Es tractaria d'una foguera de rostolls que s'hauria tapat amb sorra, provocant així un efecte de carbonera que, amb el vent i la calor, hauria revifat.

Ensurt a Vilopriu

Quan les flames ja estaven estancades entre Palamós i Calonge, els Bombers van rebre a les set del vespre l'avís d'una columna de fum a Vilopriu. Cinc dotacions van desplaçar-se fins al lloc dels fets, on es va extingir amb menys d'una hora el petit incendi que va cremar un camp i massa forestal. En canvi, el foc principal del Baix Empordà encara tenia ahir a la nit les brases enceses. A Calonge hi havia 130 hectàrees afectades, a Palamós 107, a Forallac, 40 i a Vall-llobrega, 30. El 96% d'aquesta superfície cremada forma part del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) de les Gavarres i tots els terrenys, una zona arbrada amb pi i matolls, són de titularitat privada.

L'única incidència viària d'ahir es va registrar a la carretera C-31, a Palamós, on es va prohibir la circulació amb desviacions alternatives de dos quarts de quatre fins a les sis de la tarda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook