La pujada dels inferns de la farmacèutica d'Olot, Maria Àngels Feliu Bassols, va passar tal dia com avui fa vint anys. Era diumenge de Rams de 1994 quan va aparèixer a la benzinera Els Xops, a Lliçà d'Avall, prop de Manresa, demanant una moneda de 25 pessetes a l'empleat per poder comprar una refresc a la màquina expenedora. Havia estat 492 dies segrestada. El captiveri més llarg registrat a Espanya per causes no polítiques.

Anava mal vestida i "semblava una captaire" però els anells i el rellotge del canell deien el contrari. I no li va caldre al treballador lligar gaires caps quan la dona va dir-li que era Maria Àngels Feliu, perquè tot el país tenia notícies del segrest. Aleshores, li va oferir un seient i va cridar immediatament una parella de la Guàrdia Civil que era al bar prenent un cafè.

Passada la incredulitat inicial, els agents van comprovar el número de DNI de la dona i els telèfons que els va donar del seu marit i els seus pares. Després es va asseure, es va beure el refresc i els va explicar que no sabia com havia arribat a la gasolinera. De cop, havia aparegut allà. Però el seu estat físic indicava que no podia haver fet un trajecte gaire llarg caminant, perquè si bé és cert que en ser traslladada a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona va poder entrar pel seu propi peu, estava molt debilitada i necessitava repòs, com van explicar els metges d'urgències.

Encara amb el record fresc dels setze mesos de captiveri, la farmacèutica va arribar a casa seva i allà mateix el jutge instructor del cas -aleshores Santiago Pinsach- li va prendre declaració i li va fer escoltar la cinta de casset en la qual hi havia enregistrada la veu de Joan Casals i Francesc Bassa, detinguts la tardor de 1993 després que un suposat testimoni, Francisco Evangelista -que acabaria evadint-se de la justícia- els acusés de ser els autors del segrest. La farmacèutica no els va reconèixer com els segrestadors però els dos homes van seguir empresonats fins al maig d'aquell any.

La farmacèutica va arribar a querellar-se contra Evangelista per difamació i fals testimoni després que l'home hagués aparegut en diversos programes de televisió donant detalls sobre el parador de Feliu que desconeixia. Fins i tot va arribar a defensar que era morta. Tot això en el transcurs dels 16 mesos de captiveri, temps que la família sempre va estar intentant localitzar la dona amb tots els mitjans de què disposava.

L'allibertament de Maria Àngels Feliu va deixar molts interrogants respecte al que es va considerar un segrest atípic del que primer es pensava que era obra d'aficionats; després es va creure que els autors sabien el que es feien; i finalment es pensava que l'acció els va anar gran i s'haurien desfet de la seva víctima. Per això, quan va aparèixer la farmacèutica van engreixar-se el nombre d'interrogants, més encara quan els principals sospitosos fins al moment -Casals i Bassa- quedaven descartats per la mateixa segrestada.

Van haver de passar cinc anys des de l'alliberament perquè la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil aconseguís trobar els responsables del segrest. D'aquesta manera, el 8 de març de 1999 la UCO va trametre un informe al jutjat número 1 d'Olot on detallava les seves sospites sobre dos policies locals de la capital ?gar?rotxina que podrien haver participat del segrest. Dos dies més tard, l'agent Antoni Guirado s'entregava a la Guàrdia Civil, confessava els fets i donava el nom dels seus còmplices: Ramon Ullastre Clapé -guàrdia forestal de Sant Pere de Torelló-; Montserrat Teixidor Marqués -esposa d'Ullastre-; José Luís Paz García -un delinqüent comú de Camprodon.

Guirado va dir a la policia que Ullastre el va forçar a segrestar la farmacèutica a canvi de no revelar pràctiques irregulars presumptament comeses per ell quan era cap de la policia de Torelló. Per la seva part, la dona d'Ullastre va donar el nom de qui, fins aleshores s'anomenava "Iñaki", que va acabar essent detingut el 16 de març. Es tractava del cambrer Sebastià Comas Baroy, qui va ser l'alliberador de la farmacèutica "per raons humanitàries", segons va declarar. El mateix dia, la Guàrdia Civil detenia l'entrenador del primer equip de la Unió Esportiva Vic, Juan Manuel Pérez Funes (finalment absolt), a qui s'acusava d'haver participat en la construcció de la masmorra a casa d'Ullastre, on la farmacèutica va passar el seu captiveri.

La Guàrdia Civil no va aconseguir trobar la masmorra fins al 3 de juny d'aquell any. Ullastre havia fet obres a la casa després de l'alliberament i per això, en la primera inspecció ocular, no es va poder localitzar. Temps més tard, la benmèrita va trobar un forat que formava part de la masmorra i la biga, el prestatge, el terra de ciment, la canonada i les restes d'aliments que hi havia allà van ser indicis suficients per determinar que era el lloc del segrest.