31 de març de 2014
31.03.2014
COMIAT A UN GIRONÍ EMINENT

Modest Prats, un referent cívic, intel·lectual i polític

Unanimitat en el record del filòleg i teòleg gironí mort dissabte, a qui la cultura i la docència assenyalen com un puntal pel seu rigor i compromís en favor del català

31.03.2014 | 00:00

Com una "figura intel·lectual imprescindible" defineix el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el capellà i filòleg gironí Modest Prats, mort dissabte a la mitjanit als 77 anys i a qui el món de la cultura va mostrar ahir els seus respectes abans del funeral, que se celebrarà aquest matí a les 11 a l'església del Mercadal de Girona.

Nascut a Castelló d'Empúries l'any 1936 i ordenat capellà al 1959, Modest Prats va combinar la tasca com a rector amb la investigació lingüística i la docència. Era llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i en Teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, i va completar els estudis amb cursos de doctorat a l'Institut Catòlic de París a finals dels 60. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2005, entre les seves obres destaquen Història de la llengua catalana, escrita amb Josep Maria Nadal; El futur de la llengua catalana, amb Albert Rossich i August Rafanell, i Les homilies de Medinyà, on recollia sermons i homilies.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, recordava ahir "el compromís intel·lectual" que Prats va mantenir al llarg de tota la seva vida. "Des dels moments més complicats per a la nostra cultura fins als darrers dies, va ser present en totes les batalles a favor de la nostra llengua i va treballar incansablement per la recuperació de les nostres institucions", assenyalava Mascarell, que també lloava "el rigor i la saviesa inabastable" del sacerdot gironí, Creu de Sant Jordi l'any 2004. Mascarell deia que es va convertir en un dels intel·lectuals "més destacats del nostre país" gràcies a la "recerca constant de l'excel·lència en totes les tasques que va emprendre".

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, assenyalava que "Modest Prats ha deixat una petja inesborrable a la ciutat i al país a través d'una trajectòria caracteritzada pel seu potent exemple personal, el seu rigor intel·lectual i el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes".
Compromís que va exercir des de la docència a les aules, des del camp de la recerca sobre la llengua catalana, i des de la seva activitat pastoral a les parròquies de Santa Maria de Vistalegre de Girona, Medinyà i Vilafreser, i finalment de Sant Salvador d'Horta i Santa Susanna del Mercadal. Des del 2009 estava adscrit a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal i residia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla, on va morir.

Als inicis de la universitat
Durant més de trenta anys va exercir de professor d'història de la llengua catalana a Girona, primer al col·legi universitari i després a la universitat, de la qual fou un dels impulsors i on va treballar fins al 2002. "El 1982, un grup de professors entre els quals hi havia en Modest vam començar a pensar i treballar per crear la Universitat de Girona. Tots ens hi vam bolcar de ple", recorda Josep Maria Nadal, primer rector de la institució.

Va formar part del primer equip de govern de la universitat. "En Modest mai va abandonar la feina de professor. Era rígid i molt estricte, no deixava passar determinades carències com les faltes d'ortografia i si calia, suspenia. Però al mateix temps, era una de les persones amb més cultura del món romànic que he conegut. Coneixia com ningú les bases de la cultura catalana del segle XX, per això els estudiants que ho van saber aprofitar van tenir una sort extraordinària", recorda Nadal.

Prats i Nadal van escriure junts els dos volums d'Història de la llengua Catalana (1982 i 1996). "Pels volts del 1974 em van encarregar fer classe d'història de la llengua a Barcelona i a en Modest a Girona. Era una assignatura molt nova i ens vam reunir per plantejar com i què havíem d'explicar. A partir d'això vam començar a fer els llibres", detalla Nadal.

Segons l'antic rector de la Universitat de Girona, Prats també va tenir un paper fonamental en l'àmbit polític gironí durant els últims anys del franquisme. "Era un dels referents per als qui ens dedicàvem a la política, malgrat ser una referència cristiana. En Modest va saber trencar la barrera entre política i religió i es va erigir com un referent per a tothom".

Prats va ser el 1981 el primer delegat dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura. L'alcalde de Bescanó i vicepresident de l'àrea de Cultura de la Diputació, Xavier Soy, que llavors ocupava el càrrec de delegat del Govern a Girona, sosté que va defensar "una descentralització administrativa" per poder prendre decisions des de les comarques gironines. Segons Soy, Prats va lluitar pel territori com un home "de tracte fàcil i amb un nivell cultural extraordinari que deixa un bon record".

Era "un home culte, que sempre et mirava als ulls i et venia de cara", recorda l'historiador Pere Freixas, exdirector del Museu d'Història de la Ciutat de Girona i amb qui Prats va compartir anys de docència. Recorda de Prats que acostumava a "riure a cor obert, amb una rialla espectacular i tronadora". Una persona "extravertida i simpàtica" que va formar part amb Freixas del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.

El poeta Narcís Comadira, que coneixia Prats des de l'adolescència, el destaca com "una persona indispensable en la meva vida", que li va fer de mestre i el va ensenyar a escriure. "Era una pedra de toc en l'àmbit de la conducta, de la moral, de la llengua i la cultura", explica Comadira, que descriu el sacerdot com "una personalitat molt potent, que sabia ser un amic, generós i cordial, però picar-te la cresta quan convenia".
"Va ser un excel·lent company de viatge, tant en l'aspecte metafòric, com literal", assegura Narcís Comadira, que va compartir amb Prats viatges arreu d'Europa per gaudir de l'afició que els unia, la gastronomia. El poeta lamenta, però, que en l'àmbit del país "encara que va tenir un important poder de radiació, i va ser mestre de molts, va tenir poc reconeixement, però això per a ell era secundari, perquè abans que res es considerava un sacerdot".

Del mateix parer és el cronista oficial de la ciutat de Girona, Enric Mirambell, que explica que "quan el 2004 li van donar la creu de Sant Jordi, tothom es va sorprendre. Ens pensàvem que ja la tenia des de feia temps. Li van donar molt més tard del que hauria merescut", sentencia Mirambell. "Modest Prats tenia una cultura extraordinària i la sabia transmetre i convèncer a l'auditori amb els seus arguments, fos quin fos el seu públic, diu el cronista.

Transmissor de coneixement
L'escriptor Josep Maria Fonalleras, autor, juntament amb Salomó Marquès i Francesc Feliu, de Modest Prats Domingo. Aproximació biogràfica, assegura que "és difícil destacar una sola de les facetes de Modest Prats. La vocació de servei al país i a una cultura, les reflexions teològiques, la tasca pastoral, la poderosa empenta acadèmica reflectida en la seva Història de la Llengua Catalana (amb Pep Nadal) i en moltes més publicacions i textos, la seva radical implicació en la defensa d'una ètica a favor dels drets humans, una personalitat impetuosa que ha deixat un mestratge 'd'un gruix intel·lectual i moral inqüestionables', com diu un seu deixeble, Francesc Feliu. Totes conflueixen en una: un home savi que ha transmès saviesa i bonhomia a moltes generacions de creients, agnòstic i ateus".

"Com a mestre, Modest va treballar en àmbits molt diferents: el seminari, les parròquies i la universitat. Al seminari va introduir alguns corrents europeus oberts i crítics, ", explica el president de l'associació Mestres 68, Josep Callís, que el va premiar per la tasca feta en el camp de la pedagogia.

Aquest pensament es va traslladar també a les homilies. "Els sermons de Modest Prats eren profunds, reflexius i tenien un marcat caràcter social", recorda Callís. "En les seves homilies es mostrava sempre molt crític davant la situació social que hi havia fruit del franquisme. Havia criticat temes com la pena de mort, entre molts altres. Per això estava fitxat pels grisos i havia rebut multes per defensar els drets socials".
Concebia "una religió basada en la justícia social que rebutjava la jerarquia", puntualitza Josep Callís, que recorda que Prats fou una de les "ànimes impulsores" de Justícia i Pau a Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook