31 de març de 2014
31.03.2014
Diari de Girona

En Modest

31.03.2014 | 00:00
En Modest

EModest és mort. Com els grans personatges, només cal dir-ne el nom. Se'm fa difícil imaginar que ja no roman entre nosaltres aquell home de rialla franca i d'una lucidesa fora del comú. És clar que el recordo -vull recordar-lo així- en els moments de màxim dinamisme; quan al Seminari ens feia classes de teologia; poc després, quan a la Universitat de Girona (aleshores col·legi universitari) ens feia filologia catalana mentre preparava la seva Història de la llengua catalana. Quan un servidor, jove vicari de la parròquia del Carme, escoltava embadalit les seves homilies, especialment dels divendres de Quaresma dels anys 73 i 74 que eren recollides subreptíciament per un misteriós personatge que se n'anava a mitja missa. Després vam saber que en aquella maleta hi duia un magnetòfon que anava a parar al despatx del Governador Civil. I consti que tot el que predicava es podia llegir a les pàgines de l'Evangeli.

En Modest és mort. Quan jo era seminarista, m'admirava el seu bagatge cultural. I no només pel seu contingut, sinó també per la manera de declamar-ho. Crec que ha estat un dels darrers humanistes que hem tingut a Girona. El meu record té dates concretes, algunes pintoresques, que ara no escauen. Sí que li haig d'agrair després, ja capellà, l'amistat que em va manifestar, les sucoses tertúlies a la rectoria del Carme amb l'enyorat Josep Iglesias, i la seva capacitat de síntesi en l'anàlisi sociopolítica d'uns anys apassionants, quan realment l'Església se la jugava, per sintonitzar amb el país. Puc dir que fou un dels qui em va "desmamar".

No. En Modest no és mort, per a mi. S'escriuran articles molt ben fets sobre la seva personalitat única, sobre determinades característiques de la seva docència, sobre el seu caràcter franc i obert. I sobretot perquè fou el factòtum de la Universitat de Girona. En fou el cos i l'ànima; com ho havia estat abans del Seminari de Girona que comptà en aquells anys amb un elenc de professors extraordinaris. No. En Modest no és mort perquè la seva obra perviurà, malgrat ser molt curta (algun dia s'haurà de recollir); perquè perviurà en els seus alumnes. Del Seminari i de la Universitat de Girona.

I perviurà en mi, gràcies al llibre que vam editar conjuntament. Fa ja trenta anys. Era ?l'any 1984. En Modest, que m'havia impartit classes de literatura i de llengua, va fer encara més; en va ensenyar a fer un llibre: 1884-1984. Verdaguer a la Mare de Déu del Mont. Fou una suggestió del bisbe Monsenyor Jaume Camprodon. A mi em va deixar la part més fàcil: la cronologia i les dades comparades, mentre en Modest es reservà l'antològica; la part més difícil. Tota la vida recordaré aquella tarda al Santuari, amb el volum únic de les Obres Completes de Verdaguer. Anàvem passant pàgina, i m'anava esmentant les obres i poemes de Mossèn Cinto relacionats amb Girona i el Santuari.

Valguin aquestes ratlles curtes i malgirbades, com a homenatge a En Modest, que ens deixà la mitjanit de dissabte; homenatge al professor, l'amic i el company en el ministeri, juntament amb les meves oracions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook