16 de abril de 2014
16.04.2014

Els usuaris de Càritas augmenten un 17% i un 37% no té habitatge on viure

L'entitat incrementa un 23% les ajudes per a necessitats sanitàries, de menjar o per despeses de l'habitatge

16.04.2014 | 00:00

L'impacte de la crisi econòmica no afluixa sinó que s'agreuja, sobretot pel que fa a aquelles persones que no tenen feina. L'última memòria d'activitats de Càritas Diocesana de Girona posa de manifest aquest fet, mostrant que l'any passat encara s'hi van adreçar més persones que el 2012 i que va haver de donar més ajudes directes per cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació, la salut o el menjador escolar dels fills.

L'atur i les dificultats que pateixen les famílies gironines "generen una segona onada d'empobriment", aquest avança progressivament, la renda mitjana continua baixant i la pobresa es cronifica. Aquesta és la diagnosi que el director de Càritas Diocesana de Girona, Ramon Barnera, va oferir ahir, quan l'entitat va passar balanç de la seva activitat del 2013.
L'any passat, tots els indicadors claus van créixer: Càritas va augmentar un 23% la concessió d'ajudes directes per cobrir necessitats bàsiques com són l'alimentació, les despeses relacionades amb l'habitatge, la sanitat o el menjador escolar; i el nombre de persones ateses es va incrementar un 17% respecte al 2012 -a causa, en part, de la consolidació i l'obertura de nous Centres de Distribució d'Aliments-.
L'allotjament ofereix una altra dada il·lustrativa, ja que un 37% de persones que l'entitat va atendre el 2013 no viuen en una vivenda: un 24% ho fa en una habitació, un 2% no disposa de cap lloc, el mateix percentatge està en centres d'acollida, un 1% viu en un pis ocupat o en altres condicions considerades d'infravivenda i un altre 1% en una pensió o hostal -el 7% restant en altres condicions-. "Un 14% viu en una situació molt precària, cosa que comporta problemes de salut física i mental", va denunciar el secretari general de Càritas Diocesana de Girona, Martí Batllori.

Menjar, roba i 4,8 milions
Per atendre una demanda que no para de créixer, l'any passat, l'organització humanitària del Bisbat va invertir 4,8 milions d'euros -un 2,7% més que el 2012-, uns diners que provenen majoritàriament de donacions i als quals s'hi ha d'afegir l'entrega de 2.429.000 quilos d'aliments i 131.000 de roba.
Tot plegat conforma un paquet de dades que, per Ramon Barnera, demostren que "el 2013 ha continuat i seguim patint un model econòmic que augmenta les desigualtats en temps de crisi, però que abans tampoc les va disminuir". El director de Càritas Diocesana de Girona va explicar que les prestacions d'atur i el suport de les famílies van aguantar el primer efecte de la crisi, però la seva persistència ha fet desaparèixer aquest coixí.
Davant un panorama que l'entitat ja descrivia el 2009 -tal com va recordar Barnera-, ahir l'organització va reclamar a l'administració que compleixi la seva obligació de garantir les necessitats bàsiques de la ciutadania. Càritas va admetre que no pot atendre tothom que pica la seva porta a la diòcesi de Girona -la majoria derivats pels Serveis Socials- i que, davant aquesta impossibilitat, la seva aposta és oferir un suport de qualitat.
La situació ha empitjorat i la resposta social és l'únic factor positiu, ja que entre 2012 i 2013 la xarxa de voluntaris de Càritas Diocesana ha passat de 1.642 a 2.171 persones -un 32% més-. Davant aquest fet, Barnera va afirmar que "el 2013 ha estat difícil però esperançador, perquè la societat civil no dóna l'esquena als més vulnerables".

El 70% és a l'atur
Més de la meitat de les persones ateses per l'entitat a Girona no tenen cap ingrés i, per tant, no poden pagar ni les factures de la llar, ni comprar menjar ni roba. Pel secretari general de Càritas, Martí Batllori, "això demostra que alguna cosa està fallant". Gairebé tres quartes parts -el 70%- està a l'atur, quan el 2012 era una mica més de la meitat -el 55%-.
L'anàlisi de la situació laboral posa de manifest una altra tendència significativa dels últims anys: que la majoria d'usuaris de Càritas Diocesana tenen nacionalitat espanyola. Les estadístiques constaten aquest augment, així com també del nombre de parelles amb fills que hi acuden -en un any ha passat de representar el 32% a ser un 41%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit