L’encesa de focus que ha fet la policia d’Hisenda entre bastidors de l’Administració Pública gironina ha enxampat més d’un confabulant. L’operació Manga ha posat al descobert les trampes, el trilerisme i les martingales d’empresaris i polítics per adjudicar-se diners públics donant aparença de legalitat al que havien maquinat en despatxos i restaurants. L’expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé (Unió Democràtica de Catalunya) i alguns funcionaris de la institució hi haurien participat de forma directa, segons les investigacions policials.

L’extens primer informe que el 4 de setembre de 2013 el Servei de Vigilància Duanera (SVD) va remetre a la jutgessa instructora del cas, Pilar de Lara, explicant les múltiples conxorxes ordides dins la Diputació revelen com l’any 2007, quan Torramadé era el president delegat de Xaloc -organisme recaptador de tributs de l’ens provincial- «va idear i posar en pràctica un sistema frauduent per adjudicar un contracte» de manteniment cadastral en diversos municipis gironins a l’empresa GRS Arc Local, per valor de 30.000 euros. L’administrador de la mercantil, Alexandre Ros, i el secretari delegat de Xaloc, Jordi Batllori, també haurien participat en la maquinació del pla.

La cooperació de dues empreses més -Oficina Cartogràfica, Sccl i Prointec, SA- va ser imprescindible per donar aparença de «legalitat» al procediment. L’estratègia passava per organitzar un concurs negociat sense publicitat en el qual es convidaven tres empreses -GRS Arc Local, Oficina Cartogràfica i Prointec- que aparentment no tenien relació entre elles perquè participessin en igualtat d’oportunitats. En el cas que ens ocupa, Oficina Cartogràfica SCCP i Prointec SA van renunciar a presentar-se i GRS ARC Local va acabar concursant en solitari, adjudicant-se sense problemes el contracte de Xaloc.

Les diverses entrades i escorcolls en empreses privades i organismes públics efectuats per la policia tributària en destapar-se el cas Manga el 14 de febrer de 2013 i la consegu?ent recopilació de documentació va permetre descobrir les relacions profundes existents entre GRS, Oficina Cartogràfia i Prointec.

Prointec «no solament tenia estretes relacions amb Àlex Ros sinó que recentment havia firmat un contracte de col·laboració amb GRS per expandir-se a Catalunya i Galícia». L’administrador de GRS (AR) i l’apoderat de Prointec -David Hernández (DH)- tenien experiència en intercanvis de favors per presentar-se a concursos, com testimonia la conversa telefònica de 13 de juliol de 2012 incorporada en l’informe policial i que és posterior als concuros de Xaloc.

AR: «Molt bon dia. Mira, et vull demanar un favor a veure si et puc utilitzar per un procediment negociat d’un tema de multes».

DH: «Tu només em vols per al sexe (...) Què és un negociat? (...) Bé, diga’m, diga’m, sí, sí... dispara! Ja saps tu que...».

AR: «Quin CIF tens? (...) Escolta! doncs és un procediment negociat també, 30.000 euros».

Pel que respecta a Oficina Cartogràfica, la infiltració d’Alexandre Ros era més que evident tenint en compte que el seu treballador i responsable del projecte que GRS presentava a Xaloc en el concurs de 2007, Josep Pla, era un dels socis juntament amb l’empleat de Xaloc Pere Trias.

És més, el 13 de març de 2007, a les 12.26 hores s’envia un fax des de Xaloc al fax de GRS incloent còpia de la invitació a participar en el concurs a Oficina Cartogràfica. Sis dies després, des del mateix fax de GRS «s’envia a Xaloc la renúncia de l’empresa Oficina Cartogràfica a participar en el concurs». Una renúncia que estava firmada en data de 15 de març però no consta la persona que la va signar.

El 16 d’abril de 2007, el president delegat de Xaloc, Jaume Torramadé, el secretari delegat de Xaloc, Jordi Batllori i l’administrador de GRS Arc Local, Alexandre Ros, van signar el contracte d’adjudicació després de la renúncia de les altres dues empreses a presentar una oferta i mantenir-se en el procediment.

Els investigadors destaquen que entre la documentació aportada per Xaloc en relació amb aquest concurs «no consta cap explicació que indiqui els criteris en base als quals van ser seleccionades les tres empreses», dues de les quals «eren empreses satèl·lit de Ros i que només havien estat incloses per encobrir el frau»