13 de juliol de 2014
13.07.2014

diumenge DIETARI

13.07.2014 | 00:00
Una pista de l'aeroport Girona-Costa Brava.

dissabte Cotxes perillosos
Un mecànic m'explica que un dels efectes poc coneguts de la crisi són els cotxes. I no només l'envelliment del parc automobilístic de les comarques de Girona, sinó del que ell anomena cotxes pirata, que són vehicles que fan trajectes curts entre pobles o distàncies curtes dins de determinades zones de les ciutats, que són un perill perquè estan en un estat més que precari, amb les direccions fetes malbé, sense dibuix a les rodes i amb tot tipus de deficiències. Cotxes que mai passarien la ITV (de fet, no s'hi presenten) i que prefereixen jugar-se-la perquè han comprovat que poden circular molt temps fins que un control policial els enxampa. "Sempre ha passat però mai com ara", m'explica aquest mecànic que considera que són un perill.

diumenge Pagar per anar a la platja
Temps enrere em provocava un cert cabreig pagar per aparcar a la pineda d'Empúries per anar a les platges del Portíxol, Muscleres o al Moll Grec. Actualment, ja no (i no perquè només hi vagi un cop l'any). Però hi ha molta gent que encara es resisteix a pagar i prefereix aparcar el cotxe en precipicis, camps de rocs o fent maniobres increïbles per encaixar-lo en llocs impossibles. A les ciutats ningú discuteix ja les zones blaves i menys els aparcaments subterranis. Serveixen per mantenir les ciutats.
És lògic que els pobles de la costa, tocats econòmicament com mai, facin pagar per aquest tipus de servei. I en el futur ho hauran de fer per molts altres, com ara les dutxes de la platja -a l'Escala ja ho van inten?tar- o els lavabos.

dilluns El pont de Sant Esteve
Més d'una dècada després que l'aleshores alcaldessa de Girona, Anna Pagans, anunciés la construcció del pont més llarg de Girona sobre el riu Ter (mig quilòmetre), l'obra comença a estar enllestida. L'alcaldessa va anunciar aquest projecte del ministeri de Foment. Ho va fer en una de les tradicionals rodes de premsa de Sant Esteve que s'havia inventat Joaquim Nadal i que va continuar Pagans. El dia que s'inauguri serà tot un esdeveniment, perquè ja fa uns anys que les inauguracions d'infrastructures han desa?paregut. Però també serà molt simbòlic en el sentit que és una obra absolutament incomprensible, innecessària i símbol d'uns temps d'arrogància constructiva que hem de lluitar perquè no tornin.

 dimarts El supergerent
Durant anys em va tocar -periodísticament- fer temes de salut a les comarques de Girona. Vul?guis que no acabes coneixent un bon grapat de metges. Últimament, quan me'n trobo un el tema sol ser monogràfic i versa sobre el supergerent de la salut a Girona, Vicenç Martínez. Supergerent perquè mai ningú havia acumulat tant poder sobre la salut pública al territori, ja que, per la resta, no he trobat cap professional que parli bé de les seves capacitats, sinó tot al contrari. El fan responsable del deteriorament de molts serveis de l'hospital Trueta i del Santa Caterina, de desgastar els professionals i de no haver aportat absolutament res positiu.
Un metge de sobrada vàlua me'l defineix com "una mena de sicari de Boi Ruiz". Amb els anys he comprovat que els metges sempre parlen malament dels seus caps, però mai havia percebut tanta unanimitat sobre algú.

dimecres L'AGI
L'ajuntament de Girona ha decidit fotre el camp de l'AGI, l'Associació per a la Promoció i el ?Desen?volupament de les comarques de Girona, que és un llarguíssim nom que es podria resumir així: associació per a la recollida de diners per fer pagaments il·legals (a ulls de la UE) a Ryanair. Diu l'Ajuntament que marxa de l'AGI perquè una normativa comunitària li impedeix abonar aquestes quotes. Això ja ho sabien quan, fa tres anys, l'actual govern local va decidir pagar-les, ja que l'anterior no ho feia.
És més probable que hagi sortit per no quedar associat al nou període de decadència que inaugura l'aeroport de Girona, amb un Ryanair en plena fugida i amb una AGI que ha demostrat que no és més que una associació per al trasllat de saques d'euros i una plataforma perquè alguns tinguin projecció pública.
 
Dijous CUP i Podem
Malgrat les enquestes, em resisteixo a pensar que Podem pot frenar la progressió de la CUP. Costa d'entendre que el votant es decanti per aquest invent encapçalat per un xerraire messiànic sortit de les tertúlies i de les provetes universitàries, que s'ha aprofitat del cabreig generalitzat. Un giny polític que ha xuclat d'un decadent PSOE, que fa anys que va deixar de ser un partit de gent d'esquerres preocupat per la gent, i d'una IU que no ha sabut desmarcar-se suficientment d'un sistema empantanat i podrit.
La CUP és un moviment real sortit de sota, fet a base de picar molta pedra. Amb totes les seves debilitats i les seves contradiccions, cert! Però ningú li pot negar que s'ha fet un lloc important dins de la societat catalana, que sorprendria molt que quedés debilitat per aquesta maniobra d'il·lusionisme.
 
Divendres Modern family socialista
Mai en una ciutat, una família política havia acabat tan malament com el PSC, amb la suposada líder (Pia Bosch) que té el suport de la majoria de regidors del seu grup municipal però que està condemnada per la direcció del partit. Amb la suposada futura líder (Sílvia Paneque) promocionada pel partit però marginada dins de l'actual grup municipal. I amb una suposada aspirant a l'alcaldia per Avancem (Glòria Plana) quedant no adscrita a l'Ajuntament i perseguida per la direcció socialista perquè torni els càrrecs. Una veritable família moderna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook