30 de setembre de 2014
30.09.2014
· OPINIÓ

Giraut el jove, Plini el vell, la foto del rei i el dret a decidir

30.09.2014 | 12:16
Josep M. Amargant
«Aixeca la mà per tal de votar a favor sobre la consulta del 9-N i no explica que una setmana abans va ordenar demanar la foto del Rei per no quedar malament»

Representant del CSI-F a la Diputació de Girona

En el món actual immers en ple segle XXI, encara hi ha algunes persones amb càrrec públic que es podria deduir per la seva forma d´actuar, que encara estan ancorades en plena Edat Mitjana i que de ben segur, es podrien relacionar més amb algun dels protagonistes de la novel·la d´Umberto Eco Il nome della rosa, que no pas presidint una Institució reconvertida per ell mateix en una rèplica de l´abadia d´Eberbach, on es va desenvolupar l´adaptació cinematogràfica d´aquesta, amb gran debat sobre el raonament deductiu, que en cap cas es pot comparar amb el de Joan Giraut i Cot, que més aviat és un alumne molt poc avantatjat de la Semiòtica, quan aquesta fa referència a la preocupació dels estudiosos sobre la manera amb què donen sentit al món que ens envolta, i que no totes les persones interpreten d´igual forma, ja que depèn molt l´experiència cultural que la persona té sobre el que representa.

En un estudi del Centre d´Estadística de la Salut nord-americana publicat l´any 2011, es diu textualment que l´esperança de vida ha augmentat una mitjana de tres mesos per any d´ençà mitjans del segle XIX, sense confondre entre la qualitat i la quantitat. En el cas de l´Estat espanyol, l´esperança de vida no fa més que augmentar en tots els aspectes.

Segons un altre estudi, aquest publicat per la prestigiosa revista mèdica The Lancet, els governs que gastin recursos per mantenir les persones en el seu lloc de treball, poden prevenir l´augment de la mortalitat entre aquestes.

A la Diputació de Girona, es pretén fer al revés. Tenim un president (Joan Giraut i Cot) a prop dels 70 anys i un càrrec de confiança del seu mateix partit (Unió Democràtica) amb 73 anys, que sumats tots dos (69 i 73) donen la xifra final de 142 anys. Oh dolç i joiós esclat de joventut! O potser s´hauria de dir que el que se sent és una forta ferum de naftalina provincial? Però el Sr. Joan Giraut, de quasi 70 anys, qüestiona que els funcionaris de carrera de la Diputació, puguin continuar en el seu lloc de treball quan en compleixin 65 (com és el cas que actualment ens ocupa), ja que segons ell s´ha de rejovenir l´administració i ja s´està amortitzat.

Totalment d´acord amb vostè, Sr. President, i com que estic convençut que és molt coherent amb si mateix i per tal de ser el primer a donar exemple, per quan la seva dimissió i el cessament del càrrec de confiança de 73 anys per començar així a rejovenir la Institució tal com es el seu desig? (Per cert, li recordo que demà, 1 d'octubre, és el dia Internacional de la Gent Gran). O és que el seu coeficient intel·lectual com a polític és superior amb escreix al dels treballadors públics? Com gosa donar aquests arguments tan mancats de justificació i que poden ser realment ofensius? Com és possible que un funcionari hagi sol·licitat el passat mes de juliol continuar treballant quan compleixi 65 anys i a data d´avui no hagi rebut cap resposta per part de la Corporació?

Però no han d´estranyar a ningú aquests tipus d´actuacions del Sr. Giraut, ja que com a exemple d´un clar exercici de «transparència política», a la qual ja ens té acostumats, es va negar a contestar en una entrevista a TV Girona, quan se li va preguntar sobre els càrrecs de confiança de la Diputació (per cert els del seu partit segueixen sense venir a treballar alguns dies i quan vénen només se´n presenta un i al cap d´un parell d´hores marxa. Ho pot contrastar amb les càmeres o amb el servei de vigilància), o sobre l´aeroport. No és d´estranyar doncs que tot seguit, col·laboradors del seu entorn, haguessin de demanar disculpes al mitjà de comunicació per la seva forma de procedir.

Reconegudes per a tothom són les seves brillants intervencions, que estic convençut que passaran a la història de la política gironina pel seu nombre i contingut, en el decurs dels més de vint anys que fa que és diputat provincial i en repassar les actes, quedo astorat en veure que mai va demanar la paraula, és a dir ni una sola intervenció en cap ple abans de ser president. Magnífica trajectòria política, la seva, al servei de les terres gironines!

Miri, Sr. Giraut, ja no sé si vostè es un molt bon estudiós de l´escola cínica i del seu fundador i deixeble d´Antístenes, Diógenes el cínic o seguidor dels escrits gramaticals de Plini el Vell, concretament del «Dubii sermonis libri octo» sobre l´art de l´oratòria (que moltes persones opinen que no és el seu fort), o senzillament un aprenent d´arquitecte semàntic, ja que quan en l´últim Ple de la Diputació vostè aixeca la mà per tal de votar a favor sobre la consulta del 9-N, no explica que una setmana abans va ordenar demanar la foto oficial del Rei «per no quedar malament». Miri, mai cap antecessor seu d´ençà l´etapa democràtica, va fer demanar la foto del pare i ara resulta que tenim la del fill. (Per cert, a quin lloc de la Corporació és?). Veient la seva trajectòria suposo que el seu proper pas serà fer penjar la bandera espanyola absent de la façana i del Saló de Sessions, també «per no quedar malament», però abans podria demanar el Tractat de Rastatt, el decret d´administració especial anomenat «Real Junta Superior de Gobierno y Justicia» que presidí José Patiño (d´infaust record) i per acabar d´arrodonir-ho, el Decret de Nova Planta.

Queden molts temes encara per anar tractant, com per exemple que alguns càrrecs del seu partit (Unió Democràtica) molt propers a vostè, ja estan oferint càrrecs de confiança a la Diputació per a la propera legislatura. Ja ho saben el camarada Cañada i la matrona Surroca? (si vol el nom dels qui els ofereixen i el dels que han rebut l´oferta, gustosament els hi proporcionaré en el proper article). Ja estan venent la pell de l´ós abans de caçar-lo? Tan segurs estan de continuar presidint la Diputació, a Unió?

En les tertúlies polítiques circula el rumor que vos us voleu tornar a presentar a les properes eleccions municipals, (tan sols queden set mesos) però abans de prendre la decisió final, us aconsellaria el visionat de les pel·lícules de la saga The Mummy i concretament la darrera entrega intitulada The Mummy Return, que obtingué grans elogis de la crítica pels seus efectes pirotècnics. Fins aviat, per tal de seguir tractant més temes!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit