Moltes ombres i molts desitjos. El futur de la situació econòmica d'una Catalunya es dibuixa amb poca claredat quan es parla de la continuïtat de Catalunya dins de la Unió Europea o de l'assumpció del deute públic que li correspondria a Catalunya en cas de separació. Tanmateix, tant els economistes favorables a l'escissió com els partidaris de mantenir la unitat d'Espanya van coincidir que la transició suposarà una pèrdua del PIB i també es va concloure que l'atur no s'acabarà pel fet mateix de segregar-se d'Espanya.

La Fundació UdG va acollir ahir el debat "La independència seria un mal negoci, sí o no?", en el qual van participar els economistes Clemente Polo (UAB), Francesc Granell (UB), Miquel Puig Raposo (CSUC) i la doctora Elisenda Paluzié (UB). El debat va ser moderat per Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç.

L'economista Miquel Puig Raposo, vicepresident del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), vinculat a la Generalitat, va assegurar que seria un bon negoci per la desaparició del dèficit fiscal, perquè el deute no seguiria pujant i milloraria les perspectives dels pensionistes. L'economista va rebutjar que es pugui produir un aïllament de Catalunya en cas d'aconseguir la independència.

Va afirmar que l'impacte d'un possible boicot comercial seria d'un 1% sobre el PIB durant molt poc temps, mentre que el cas de la creació d'una nova frontera l'impacte seria a llarg termini. Sobre la permanència a la UE es va mostrar més escèptic pel fet que "mentre no hi hagi un reconeixement per part d'Espanya i de la UE d'una Catalunya com a nou país, Catalunya continuarà essent Espanya i es mantindrien els tractats i l'euro".

En el cas contrari, si es reconegués la independència de Catalunya, el nou estat hauria d'assumir part del deute d'Espanya, va afegir Puig. "Els països creditors i el Banc Central treballarien en la possibilitat de maximitzar la possibilitat de cobrar i de minimitzar la desestabilització de l'euro", va advertir. En resum, ni un boicot, ni una frontera, ni la sortida de la UE afectarien els fluxos comercials i financers i va minimitzar els costos de la transició.

Per la seva part l'economista Clemente Polo, de la UAB, va argumentar que als catalans els ha anat bé estar a Espanya durant els darrers 300 anys i va posar com a exemple que a inici del XIX la renda catalana era pròxima a la mitjana espanyola, mentre que el 1950 en ple franquisme va arribar a ser un 23% més alta que la mitjana.

L'altre argument de Polo va ser el fet que no hi hagi cap argument "convincent" que la independència milloraria el benestar dels catalans. Va advertir que la independència comportarà una caiguda de les exportacions.

Va posar l'exemple del Barça per explicar que dins de la lliga espanyola genera uns ingressos 500 milions d'euros pels quals paga a l'agència tributaria. Va afirmar que si només jugués la lliga catalana i les lligues europees, els ingressos caurien i els impostos que generaria també serien menors. Va concloure que " la sortida del Barça, com la independència generaria pèrdues als espanyols, per això no vull la independència perquè no vull pèrdues ni per als espanyols ni per als catalans".

Per la seva part, l'economista Francesc Granell (UB), va concretar que els costos de la Independència en PIB oscil·larien entre el 6 i el 8% i que la transició seria un període molt delicat perquè canviarien els paràmetres de consum i dels sectors econòmics. Va assenyalar que canviarien els fluxos comercials des de la deslocalització d'empreses a l'efecte frontera i va advertir que "tindríem dificultat per fer importacions d'energia". També va recordar que Catalunya suposa 1,5% del mercat per a les multinacionals i això pot tenir conseqüències en l'ocupació.

Granell, expert en la Unió Europea, va considerar que una Catalunya independent sortirà de la Unió Europea i l'euro i que això comportarà un augment dels tipus d'interès i la pèrdua de capacitat dels ciutadans de poder pagar les hipoteques. "Si s'ha de tenir una moneda nova devaluada, serà un esforç molt més gros per als ciutadans", va afirmar.

La doctora Elisenda Paluzié (UB) va recordar primer que al món es crea un estat nou cada set mesos i que la globalització afavoreix processos d'independència perquè els beneficis de les economies d'escala desapareixen.

Va assegurar que "cap tractat no diu clar" què passarà en cas d'independència. Va xifrar els costos de la independència en un 8% del PIB però va augurar que les pensions estaran més garantides perquè Catalunya té més població activa, té una demografia millor, amb població rejovenida i per tant una seguretat social més sòlida.