Plac, plac, plac. Les passes ressonen a la terminal, quasi deserta a les onze del matí. Pocs anys enrere, fa només uns mesos, aquesta hora era un batibull de viatgers. Avui, dels 33 mostradors dedicats a facturació d´equipatges només un és obert al públic, i l´hostessa que l´atén passa l´estona com bonament pot, sense ningú a qui atendre. No és estrany. Segons les pantalles disseminades per la terminal, des de les 11 del matí fins a la mitjanit hi ha previstos només 7 vols. Diumenge passat va començar la temporada d´hivern aeronàutica i es va fer efectiva la retallada de vols anunciada per Ryanair a l´aeroport gironí.

Set vols de sortida que es corresponen amb els mateixos d´arribada, cap d´ells una connexió estrella. Impossible que ho fossin, perquè les rutes a ciutats com París o Londres -més antigament Madrid- han desaparegut de Girona, així com la resta de ciutats franceses i britàniques, precisament les que més ocupació tenien. Avui, els vols són a Eindhoven, Pescara, Bremen, Pisa, Càller i l´Alguer. L´hostessa espera els viatgers de Bremen, la ciutat dels músics. A veure si sona la flauta i es distreu.

Establiments tancats

Plac, plac, plac. Si ho arribo a saber vinc calçat amb esportives. Cafriccio, el bar-cafeteria situat a la zona sud de la terminal, ha tancat les portes. Plac, plac, plac. El quiosc de premsa-llibreria també ha desaparegut. Sense clients, era d´esperar. L´únic bar que queda obert a la part baixa, fora de la zona d´embar­cament, és també self service i acull una vintena de clients en les seves 200 i escaig cadires. Entre els clients, quatre guàrdies civils, dos policies nacionals i quatre treballadors de l´aeroport, que en no tenir feina a la zona d´embarcament han baixat a esmorzar. Seria interessant saber quants comerços subsiteixen a la zona d´embarcament, probablement en deuen haver tancat uns quants, però l´accés és restringit.

Apareixen els viatgers de Bremen, per a alegria de l´hostessa, a qui li vénen uns minuts de feina: compto 32 viatgers i un nadó. Per més que algú hagi facturat fa estona l´equipatge difícilment l´avió arribarà al 50% d´ocupació. I tanmateix més val que la noia disfruti aquests minuts de companyia, perquè quan a les 13 h s´enlairi l´avió cap a Bremen, no tornarà a tenir feina fins el de Pisa, que marxa a les 16 h.

A la zona de duana un guàrdia civil s´entreté enviant missatges per mòbil mentre espera en va alguna tasca fronterera. L´empleat del taulell d´informació opta per posar bé desganadament els fullets, a falta d´altra feina

Els lavabos, buits i perfectament nets, indiquen que algun avantatge ha de tenir la infrautilització. El bar-self service, en canvi, pateix l´efecte contrari: com que segurament el descens de feina ha comportat reducció de plantilla, un sol treballador serveix els clients i cobra, a més de tenir cura de la resta de tasques a què obliga un bar. La de la neteja de taules no sembla de les primordials, i en totes hi ha residus de passats clients, qui sap si d´hores anteriors, de dies o d´èpoques remotes. Em bec el cafè en una de les moltes taula solitàries, si no comptem com a companyia les restes d´un suc de taronja, dues tasses, dues culleretes, tovallons de paper i sucre escampat. M´aixeco i me´n vaig. Plac, plac, plac.