18 de novembre de 2014
18.11.2014
40 Años
40 Años
· OPINIÓ

Giraut, Surroca, Cañada i Torrente

18.11.2014 | 12:20
Josep M. Amargant
«Esperem que la Fiscalia actuï amb contundència per tal de frenar aquesta sagnia de malbaratament de cabals públics del qual vostè és l'únic responsable com a president. Tot plegat realment vergonyant!»

Representant del CSI-F a la Diputació de Girona

Assolir un òptim nivell cultural és quelcom molt important per a una nació, però sobretot hauria de ser obligat per alguns polítics del nostre país que pensen que certes pràctiques que duen a terme estan exemptes de qualsevol explicació quan se'ls enxampen en actuacions poc edificants i mancades de tota ètica.

Parlarem avui d'algunes d'elles i dels personatges que en són exemple de les mateixes (el seu nom encapçala aquest article exceptuant el bo d'en Torrente) i que són ja uns clàssics de la política gironina o potser de l'antipolítica. Diògenes de Sinope, més conegut com Diògenes el Cínic, gran filòsof pertanyent a l'escola cínica antiga, com Giraut, Surroca i Cañada en són de l'escola cínica moderna, que convertia la pobresa en virtut i fins i tot caminava de dia pels carrers d'Atenes amb una làmpada encesa dient que cercava homes honestos. Entenia com a gran bogeria la vanitat personal i l'engany de la conducta humana i exposà la seva filosofia en el decurs dels Jocs Ístmics. Famosa és la seva frase Sr. Giraut, quan al caure al riu en unes inundacions un polític que l'aigua s'enduia quan la gent des del pont cridava per treure'l els digué: «Deixeu que una desgràcia se n'emporti una altra».

En l'anterior article publicat el 30 de setembre, em feia ressò entre diversos fets, del cas d'un funcionari el qual el quasi septuagenari Joan Giraut qüestionava que pogués continuar treballant al complir 65 anys. L'esmentat funcionari entrà l'escrit sol·licitant-ho el dia 9 de juliol i vostè mitjançant resolució de data 14 d'octubre, és a dir, uns dies després d'haver vist la llum el meu darrer article, autoritzà la permanència al servei actiu. Quina agilitat la seva en contestar-lo al cap de tres mesos quan ens trobem immersos en ple segle de ràpides comunicacions tant pel que fa a les xarxes socials com en els transports! Es diu que rectificar és de savis, però aquest no és el seu cas.

No sé si vostè és amant del cinema, però m'atreveixo a aconsellar-li les pel·lícules del genial Bourvil, on la bogeria de les seves frases i actuacions (a banda de fer riure a l'espectador) l´encimbellaven al capdamunt del setè art francès juntament amb Funès. Tampoc sé si les seves frases, Sr. Giraut, el faran arribar molt alt, però sí que han fet i fan riure a moltes persones i de ben segur entraran a formar part de les perles i disbarats d'alguns polítics gironins comparable per exemple, amb l'afer de la falsificació de fotos del Patronat de Turisme, el febrer de 2009 sota la presidència de l'Enric Vilert i amb Joan Giraut com a membre del Consell d'Administració (encara hem de sentir la seva queixa al respecte), per tal de promocionar Girona utilitzant fotos d'altres indrets com muntanyes del Canadà o platges caribenyes, fent-les passar per muntanyes del Pirineu gironí o platges de la Costa Brava, fet que va fer córrer molts rius de tinta. Només cal fullejar els diaris, tanten l´àmbit local com nacional quan es va produir, per l'escàndol que va representar. Diuen les males llengües que les fotos les va triar el mateix Groucho Marx des del més enllà, però va ser Enric Vilert Butchosa (el mateix al qui Teatre de Guerrilla va dedicar-li l'obra «Fum», assolint un clamorós èxit a les nostres comarques) personalment qui ho va fer i autoritzar des d'aquí. Confusió de bigotis sens dubte!

Més perles i/o disbarats: Mas Can Batlle de Santa Pau, en l'acte dels productes «Girona Excelence», el discurs que li varen escriure deia textualment en un apartat concret: «l'oli d'oliva verge de les comarques gironines...» i vostè els engaltà el següent (amb la conya que es montà entre els assistents): «l'oli de Berga de les comarques gironines...» Genial Sr. president, ni la Patum, si parlés, hagués fet un discurs millor!

Dinar ofert als premiats del «LiberPress» a l'Escola d'Hostaleria. Arribats a l'hora del cafè vostè pren la paraula i començà dient: «Sres. i Srs. en nom de la Diputació de Girona els dono la benvinguda a les terres gironines de Girona...» Encara sort que no eren les terres gironines de Nebraska, Oregon o Minnessota!

Quin exemple tan edificant el seu quan es permet el luxe d'arribar mitja hora tard a la inauguració (quan l'acte ja feia estona que havia començat) del Congrés Internacional d'Arxivers el dilluns 13 d'octubre a les 9 del matí, organitzat per l'Ajuntament i el Consell Internacional d'Arxius amb el suport de la Diputació de Girona, davant més de 900 persones de reconeguda vàlua internacional dins del seu camp, vingudes d'arreu del món. És que la seva partida de tennis de cada matí va acabar més tard del compte? Tan dur era el seu contrincant?

O bé quan també es torna a permetre el luxe d'arribar mitja hora tarda al dinar que vostè en nom de la Corporació va oferir als premiats de l'edició d'enguany del LiberPress 2014 el dijous 16 d'octubre. En el decurs de la mateixa setmana dos actes que va i a tots dos arriba més de mitja hora tard.

O quan a la darrera edició de la nit del turisme, tan bon punt va començar el primer plat vostè ja va marxar sense esperar que aquesta acabés. Qui l'aconsella i/o l'assessora? Qui li diu que arribar tard als llocs o marxar-ne abans és el correcte? Així representa vostè la Diputació? Deia Heratón que és preferible la companyia dels corbs que la dels aduladors.

Amb quina cara es presenta quan va amb el Patronat de Turisme (o per vostè hauríem de dir-ne de fer turisme) quan va a vendre les excel·lències de la nostra terra fora del país (Miami, Moscou, Xangai, Buenos Aires, etc.) quan els qui ens visiten veuen la seriositat i educació de polítics com vostè que no els importa gens arribar tard amb la corresponent manca de respecte que això comporta? Li recordo que els contribuents gironins, el paguem amb els nostres impostos perquè ens representi acuradament i no pas precisament una nòmina petita (tema aquest entre d'altres pendent de propers articles i com ho fa per retornar diners que ha cobrat de més).

No és d'estranyar doncs que prefereixi anar-se'n al Llac de Como com a president del Patronat de Turisme (un altre viatge en el seu haver) en comptes d'assistir com a màxim responsable de la Diputació a la inauguració de la Fira de Mostres de Girona on mai fins ara havia faltat el president de la Corporació (en dono personalment fe, ja que en el decurs dels últims 26 anys jo mateix els he ­acompa­nyat) i que hagin de ser els vicepresidents Srs. Miquel Noguer i Xavier Soy els que hagin de treure les castanyes del foc ­assistint a diversos actes per tal que la Institució hi estigui dignament representada. Sr. Giraut, qui realment fa viatges ­profitosos és el també vicepresident Sr. Miquel Calm, que en la seva última visita a Brussel·les va tornar amb un milió d'euros de la CEE per tal d'invertir-los en diversos projectes endegats per la Diputació, que beneficiaran a les comarques gironines, en canvi vostè va anar a Rússia en viatge promocional amb el Patronat de Turisme i el resultat ha estat d'allò més profitós: aquest estiu ha vingut menys ­turisme rus a Girona. Maleïda coincidència!

Es preguntarà per què parlo del camarada Cañada i de la nova portaveu d'Unió (en l'argot polític sud-americà seria coneguda com a vocera) Sra. Montserrat Surroca. Doncs, perquè encara esperem per part d'aquesta última que expliqui públicament als gironins com es que va enxufar la seva sra. mama a la corporació com a càrrec de confiança sense que aquesta s'hagués presentat mai a treballar-hi. Tot sigui per la transparència que vostès tan prediquen Sra. Surroca, però suposo que ja ho explicarà la seva progenitora davant del jutge quan pertoqui. En un futur no llunyà parlarem de qüestions que també l'afecten a vostè mateixa i a Unió a Girona.

I de Cañada què dir-ne? que fa pocs mesos deia que deixava (o millor dir que el varen cessar) el seu càrrec a la Generalitat per dedicar-se al seu despatx i a la presidència d'Unió (declaracions fetes per ell mateix i que les hemeroteques així ho reflecteixen) i tot d'una apareix de nou en una notícia de data 30 de setembre on se'l nomena assessor públic de la Conselleria de la Vicepresidenta també d'Unió (aquella que en el seu moment va dir que tenia la carrera acabada i que va resultar que no era veritat) amb un sou per Cañada de 66.000 €. Quina vergonya! Diuen que no tenen diners per posar-se al dia amb les farmàcies catalanes, redueixen personal a la sanitat, disminueixen les subvencions a les persones dependents, treuen una paga extraordinària als funcionaris, fent que Catalunya sigui l´única comunitat autònoma on passa, amb el consegüent sacrifici que això els representa, ens imposen de nou l'impost de successions i així altres coses que podríem anar nomenant i en canvi troben diners ràpidament per pagar salaris altament escandalosos per assessors del seu partit com és aquest cas. Per cert, que els que tenen vostès a la Diputació segueixen sense venir diàriament a treballar, o senzillament com divendres passat o altres dies ja n'hi venen. Esperem que la Fiscalia actuï amb contundència per tal de frenar aquesta sagnia de malbaratament de cabals públics del qual vostè n'és l´únic responsable com a president. Tot plegat realment vergonyant!

I què dir del Sr. Josep Blanch, diputat provincial també d'Unió que va anar a Tailàndia a un congrés i a veure carreteres amb la senyora, que es passeja pels passadissos corporatius ensenyant la factura del viatge de la seva esposa que va pagar ell de la seva butxaca, però oblida explicar que el congrés tenia una durada de 3 dies i se n'hi va quedar 8? Recorda Sr. Blanch els altres 5 dies a compte de qui van anar les despeses? (hotel...)

I del Sr. Antoni Font prohom de la cúpula democratacristiana? És aquell que va dir que no em coneixia de res després d'haver estat junts a la mateixa reunió amb altres persones al despatx del president.

Arribats aquest punt, i a la vista de totes aquestes actuacions som molts els qui pensem que menteixen més que no pas mengen, i que tot plegat és una autèntica barreja entre hipocresia, cinisme i una certa part còmica digne de sortir en totes les entregues de Torrente. Com volen que els ciutadans ens creiem a personatges com vostès? Encara es segueixen sorprenent dels resultats que els donen les enquestes? Definitivament, tal com diu el director d'un important mitjà de comunicació nacional, sobren alguns polítics i falten estadistes.

Sr. Giraut per regla general li aconsello una pel·lícula referent al què parlem i en aquesta ocasió li recomanaria que visionés, encara que no l'entengués, «Votad al Sr. Alcalde» de Louis de Funès. Si podria fins i tot veure-s'hi reflectit.

Fins el proper article intitulat «Per fi la justícia entra a la Diputació» (1a part) on li parlaré de dietes, targetes de crèdit, cobraments per assistències que no s'han produït, ordinadors apareguts miraculosament d'un antecessor seu, compensacions dineràries, factures i despeses de caps de Gabinet i càrrecs de confiança, etc. No se'l perdi! Obrirem a poc a poc la tapa de la fossa sèptica provincial i farem unes autèntiques jornades de portes obertes. Dins de la més absoluta discrepància per la seva forma d'actuar, que Déu vos guardi molts anys! Per cert, aviat cap a declarar de nou, no?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook