A dos anys complerts del cas que li va costar la presidència de la Diputació Provincial de Girona a l´alcalde de Salt, Jaume Torramadé, arran d´uns presumptes abusos sexuals a l´exassessora d´Unió, Minerva Amador, durant el sopar d´inici de l´última campanya electoral autonòmica encara es generen novetats. No en l´àmbit judicial, perquè està pendent de assenyalar-se el judici, igual que ho està respecte a la querella que ell va interposar contra l´exassessora per presumpta extorsió però ja s´ha fet públic què va passar els dies anteriors i posteriors al sopar.

La mateixa exassesora, en un impuls de sinceritat fruit de la seva necessitat de desfogar-se, ho exposa a través del seu perfil de Facebook des del 4 de novembre passat, cosa que permet entendre moltes més coses d´aquells dies: qui és va quedar cec a conveniència, qui demanava redactar documents que van acabar convertint-se en tombes polítiques, i un llarg etcètera. En definitiva, com es mobilitzava tot un partit per evitar que el cas agafés transcendència pública. «De debò m´acaba de trucar [Josep Antoni] Duran i Lleida?» es preguntava l´exassessora fa dos anys. Ja no s´ho pregunta. La seqüència dels fets és clarificadora:

· 8/11/12 - Els abusos

Dijous, dia dels presumptes tocaments. «He estat des de les nou del matí sense parar de treballar... El telèfon em tornarà boja! En dos dies Duran i Lleida (el gran cap) vindrà a les Bernardes de Salt (...) D´on trec jo 300 persones que vinguin a escoltar aquest home?». Aquestes eren les seves reflexions matinals. Al sopar de la nit -just abans de penjar el «primer cartellet a Girona» on «si no hi ha molta gent babejant a la foto caurà una bona bronca»-, és quan Torramadé va fer els tocaments a l´exassessora. No en fa cap referència, és cosa sabuda i es discutirà el dia del judici. Però l´endemà és 9 de novembre i a l´exassessora li esperen dies complicats.

· 9/11/12 - Plegar?

Un quart de vuit del matí. Amador truca al també exassessor d´Unió, Fidel Rincón, per demanar-li que li aconsegueixi una visita amb el secretari d´organització d´Unió a la província i també regidor de Girona, Eduard Berloso, que és el seu cap dins el partit. La reunió es formalitza a l´Ajuntament de Girona, a dos quarts d´onze del matí. Berloso diu «sentir-se avergonyit i lamenta la situació» però admet que ella vulgui plegar. El que més l´interessa és saber si ho denunciarà. «No vull denunciar ningú. No vull problemes ni enemics» sentència l´exassessora.

· 10/11/12 - El míting

Berloso excusarà la presència de l´exassessora dient que està malalta, «en això vam quedar». Mentre tothom escolta una arenga política del líder de la formació ella repassa mentalment qui està al cas dels tocaments: els presents al sopar, Berloso, Rincón i «el meu marit». El míting ha sigut un èxit però els rumors i les males llengües ja han començat a circular. Ja són més persones les que saben què va passar al sopar.

· 11/11/12 - Falsa calma

L´exassessora segueix callada i tancada a casa. És diumenge i li havien demanat que s´esperés fins dilluns per abandonar el partit i ella s´interroga: «Em mantinc en la meva intenció de deixar la feina?; Algú obscur i poderós està molest amb mi i em farà pagar les conseqüències? El meu silenci serà suficient perquè no exploti la tempesta».

· 12/11/12 - L´«e-mail»

El secretari d´organització d´Unió a la provínca, que li havia demanat a l´exassessora que no sol·licités la baixa fins que ell hagués parlat amb Duran i Lleida durant el míting, li diu ara que no ha fet i que «jo faci el que hagi de fer i que accepta la meva baixa». Ella li demana que li deixi enviar un correu a la militància. Ell accepta, i a la una del migdia «en tan sols dos minuts tiraré la feina de cinc anys per la finestra». L´exassessora envia el correu electrònic informant que arran de «problemes laborals greus» el 9 de novembre va presentar la seva baixa com a càrrec de confiança a la Diputació de Girona i abandonava els seus càrrecs a Unió -presidenta local de Salt, membre de la comarcal del Gironès i de la Intercomarcal-. «Aquests càrrecs corresponen a l´organigrama del partit, no són remunerats però sí són vots, i els vots són igual a poder en les assemblees, em segueixes?», deixa escrit al Facebook quan relata aquest episodi. A qui correspongui, ja sabrà llegir entre línies. Però no la van donar de baixa de militància fins a finals de febrer de 2013.

Les trucades

Ha sigut prèmer el botó enviar i començar a rebre trucades. «Alcaldes, diputats del Parlament de Catalunya, diputats al Congrés de Madrid, militants...una bogeria!», exposa Amador. Encara que ella es va mantenir en un segon terme, callada i discreta, «alguns ho sabien tot i estaven esperant des de dissabte però per altres va ser una notícia sorprenent i volien respostes. Jo només vaig donar respostes a tres persones, que per cert ja ho sabien tot», admet.

Els caps de gabinet

No ha acabat el dia ni les trucades. A tres quarts i cinc de tres és el cap de gabinet de l´Ajuntament de Salt, Ferran Padró, qui contacta amb ella per parlar-ne «com a amic i company de feina». Queden per veure´s al restaurant Viena de Salt a la tarda però no hi anirà sol, l´acompanyarà el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant. L´avisa el regidor de Salt, Robert Fàbregas. «No m´agrada gens tot això. En Ferran m´ha mentit, això no és una visita d´amic. Què està passant?»

«Denunciaràs?»

Dins de l´establiment hi ha la dona de l´alcalde de Salt i encara president de la Diputació de Girona. La situació és incòmoda però la reunió segueix endavant. Els caps de gabinet estan preocupats. Volen saber si l´exassessora denunciarà els fets. Ella només demana que s´inventin una bona excusa per justificar la seva dimissió i que la deixin tranquil·la. No vol denunciar i està oberta a rebre una disculpa directa. Aquell dia constata que «la cosa es torna seriosa. Molt seriosa».

· 13/11/12 - Truca el líder

El telèfon de Minerva Amador sonarà tres vegades, com a mínim. La primera perquè un alt càrrec d´Unió a Girona l´informa que Duran i Lleida vol parlar amb ella. La segona és Duran i Lleida, amb qui «mantinc una conversa molt cordial en què se´m fa un nus a la gola». La tercera torna a ser de l´alt càrrec, que li pregunta si acceptaria veure el vicesecretari general d´Unió, Antoni Font. Ella accepta i queda astorada en veure com després de preguntar-li què és el que vol li asseguren que «el partit té un deute amb tu i no entra en la nostra condició deixar-te doblement perjudicada i sense feina».

La firma dels cecs

Aquella nit rebrà una altra trucada. És un amic que l´informa que tots els assistents al sopar estan signant un document conforme no van veure els tocaments. «Vés amb molt de compte», li diu. Ella aleshores no pot evitar preguntar-se quin significat té la reunió de la tarda.

· 14/11/12 - Metge amic

Una dona vinculada a Unió i una «amiga delegada de la Generalitat a Girona» li ofereixen un metge i un psicòleg de confiança. No accepta, però diu que s´ho pensarà.

· 15/11/12 - El club de Tir

L´exassessora, el seu marit, Fidel Rincón i Josep Maria Amargant es troben per dinar al restaurant del Club de Tir de Girona. El cap de protocol comença la reunió culpant Amador de tot el que ha passat però simultàniament li ofereix la possibilitat d´aconseguir algun càrrec a la Generalitat. La reunió puja de to fins que l´advocat Rafael Entrena truca a Amargant, que després s´asserena i arriba a un pacte: un advocat realitzarà un document en què ambudes parts es comprometen a no fer res l´una contra l´altra. És un pacte de silenci que «quedem per firmar» en «quatre o cinc dies».

El document l´envia l´advocat de l´exassessora sense que ella l´hagi vist -«puc demostrar-ho», assegura- i és Amargant qui el negocia. Després li entregarà al cap de gabinet de l´alcalde de Salt, Ferran Padró, i a les vuit del vespre el president de la Diputació i alcalde de Salt interposarà una denúncia als Mossos d´Esquadra acusant Amador d´extorquir-lo. «Mentrestant el pobre Amargant pensava que era la mà salvadora. Aquesta traïció, desfermaria la ràbia i l´estira-i-arronsa del senyor Amargant. Gràcies a qui es va saber més del que altres haurien desitjat», explica.

Amargant no sabia res de la denúncia i per això, uns dies després, va acompanyar Torramadé a diversos mitjans de comunicació per parlar del cas. Encara no era públic.