Un estudi internacional amb participació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) alerta de l'amenaça que representen els peixos conill tropicals per a l'ecosistema mediterrani. La recerca, que es va publicar a la revista Journal of Ecology, alerta dels efectes nocius d'aquesta espècie de peix herbívor que va entrar al Mediterrani a través del Canal de Suez i que ha devastat els boscos d'algues a la zona oriental si es continua expandint a mesura que s'escalfa el clima.
La investigadora del centre del CSIC a Blanes i professora associada de la Universitat de Girona, Emma Cebrián, que ha participat en l'estudi, explica que, com que el peix conill prové del Mar Roig, té afinitat per les aigües càlides i sol quedar-se al Mediterrani Oriental, perquè li és més proper i la temperatura de l'aigua és més elevada. Cebrián alerta, però, que se n'han detectat exemplars a la zona de Marsella, on l'aigua és més freda, i avança que si la temperatura de l'aigua continua pujant, també podrien arribar al litoral de la Costa Brava.
"La presència abundant d'aquesta espècie té un efecte dràstic sobre la flora marina", explica Cebrián. Els membres de l'equip, liderats per les doctores Fiona Tomas, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) i Adriana Vergés de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), van mostrejar més de 1.000 quilòmetres de les costes de Turquia i Grècia, on els peixos conill tropicals s'han convertit en l'espècie dominant des que es van traslladar a aquesta regió a través del Canal de Suez.
"Hem pogut identificar dues zones clarament diferenciades: una zona càlida on els peixos conill són abundants i una altra regió més freda on no n'hi ha o n'hi ha en molt poca quantitat. Les zones amb dominància dels peixos conill es caracteritzen per un paisatge de gredars, on hi ha hagut una pèrdua molt important d'abundància i nombre d'espècies, i s'ha arribat a una reducció del 60% en el cas d'algues i invertebrats i al 40% si parlem de nombre general de presència d'espècies" indica Tomas.
Per saber per què els boscos d'algues han anat desapareixent a la Mediterrània oriental, l'equip científic va filmar una sèrie d'experiments en què registren les taxes d'alimentació de peixos conill tropicals i altres espècies.
"Per sorpresa nostra, vam poder comprovar que els peixos temperats de fet tenen taxes de consum més grans que els peixos tropicals. La pèrdua d'aquestes al?gues no és deguda, doncs, a una taxa de consum més elevada per part dels peixos tropicals, sinó resultat de comportaments alimentaris complementaris entre les dues espècies tropicals", afirma la investigadora de l'IMEDEA, un institut mixt d'investigació compartit entre el CSIC i la Universitat de les Illes Balears.
"Mentre que els peixos temperats només consumeixen algues adultes, els tropicals consumeixen tant els estadis adults com els juvenils. D'aquesta manera, una espècie elimina les algues adultes i l'altra les joves, la qual cosa impedeix la recuperació de les comunitats" explica la investigadora de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats.
Per la seva banda, la investigadora del centre del CSIC a Blanes, Emma Cebrián, destaca que l'impacte directe del peix conill sobre la flora marina pot derivar en un efecte cascada, i afectar tota la cadena tròfica. "Si la població d'aquesta espècie es consolida, també té un impacte sobre altres peixos autòctons que han de competir pel mateix aliment", explica. Posa com a exemple el cas de la Salpa Salpa, un peix herbívor que era molt abundant a Turquia i que pràcticament ha desaparegut.
També al Japó
La presència de peixos tropicals en sistemes temperats afavorida per l'escalfament del mar no és un fenomen aïllat de la Mediterrània sinó que està passant arreu del món (Austràlia, Japó, Estats Units, Sud-àfrica), però els impactes de la seva invasió de moment són sobretot evidents a la Mediterrània Oriental i en algunes zones de Japó.
La investigadora de l'IMEDEA també ha participat en l'estudi científic, publicat a Proceedings of the Royal Society of London B, que corrobora aquests fets al costat de diversos membres del mateix equip internacional i han detectat que més del 40% de les algues i els llits d'algues al Sud del Japó han desaparegut des de 1990. Aquest fenomen, que al país nipó es coneix com a "isoyake", també està relacionat amb les espècies tropicals.
"La pèrdua de boscos d'algues és preocupant, perquè es tracta de comunitats crítiques per a nombroses espècies -per exemple, és l'hàbitat de moltes espècies juvenils de peixos- i alberguen una gran diversitat, com els boscos terrestres", destaca la doctora Fiona Tomas.
