La Diputació de Girona s'ha vist obligada a reclamar a tots els diputats que han cobrat per assistències no justificades que retornin diners a l'ens i ho ha fet enviant un requeriment personal a alguns dels membres afectats per aquesta pressumpta irregularitat, detallant la quantitat que ha de reintegrar i el compte corrent on ho ha de fer. Les quantitats oscil·len entre els 6.000 i els 47.000 euros, depenent del nombre de reunions a les quals cada diputat no va assistir, però sí va cobrar. Malgrat que la Diputació coneixia aquesta situació des d'almenys el juny del 2014, no ha estat fins al 16 de desembre passat que ha enviat les cartes. I què ha canviat en aquests mesos? Doncs que un jutjat de Girona ha reclamat informació a l'ens sobre tots i cadascun dels polítics que haurien cobrat de més.

Les assistències que ara es reclamen es remunten a l'any 2010 -les anteriors estan prescrites- i per tant afecten una part del mandat passat i a tot l'actual. Per aquesta raó hi ha un grup de diputats que ja no ho són, d'altres que la situació els afecta en els dos mandats i uns quants només en l'actual. Entre els deu polítics que Diari de Girona ha pogut constatar que han de tornar diners des de gener del 2010 i fins al juliol del 2011 hi ha Jaume Torramadé (CiU, Salt), Joan Giraut (CiU, Platja d'Aro), Pere Maluquer (CiU, Pau), Carles Gibert (CiU, Blanes), Jordi Iglesias (CiU, Breda), Josep Maria Rufí (ERC, Torroella de Montgrí), Joan Pluma (PSC, Girona), Magda Casamitjana (PSC, Roses), Narcís Casassa (PSC, Sant Julià de Ramis) i Ramon Romaguera (PSC, la Bisbal).

De l'actual mandat, estan en aquesta situació Joan Giraut, Jaume Torramadé, Josep Maria Corominas (CiU, Olot), Albert Piñeira (CiU, Puigcerdà), Imma Colom (CiU, Tossa), Ramon Soler (CiU, Llagostera) i Pere Albó (PSC, Sant Feliu de Guíxols). Els dos polítics que han de retornar més diners, segons ha pogut saber aquest diari, són l'exalcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, (47.000 euros, entre gener de 2010 i juliol de 2011) i l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, (42.000 euros d'aquest mandat). Altres diputats han de retornar uns 10.000 euros, com és el cas de l'exdiputat del PSC i actual director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma. Altres exdiputats, com el senador de CiU, Pere Maluquer, han de retornar uns 6.000 euros.

La carta del mes passat s'ha enviat només a aquells diputats que ja no estan a la Diputació, mentre que els encara estan a l'ens no han rebut cap notificació perquè el requeriment es va fer verbalment. Quan es va decidir posar solució a aquest problema, l'organisme volia enviar la resolució a tots els afectats, però alguns d'ells es van negar en rodó a rebre el requeriment per escrit. Finalment es va comunicar personalment.

La resolució enviada als diputats el 16 de desembre passat està ordenada pel president de la Diputació, Joan Giraut, i signada pel secretari general, Jordi Batllori. En la carta -reproduïda en aquesta pàgina- es destaca que «s'ha pogut constatar que consten saldos pendents de regularitzar per assistències a les sessions dels òrgans col·legiats de la Corporació». Es recorda a l'afectat que hi ha un seguit de reunions que ha cobrat a les quals no ha assistit: «Es constata la necessitat de posar en coneixement dels diputats dels imports percebuts de més com a avançament, però que no han estat acreditats en forma d'assistències a les sessions dels òrgans col·legiats ».

Finalment se'ls insta a «regular o reintegrar, en el seu cas, les quantitats que hagin percebut en concepte de bestreta i no s'hagi acreditat l'assistència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats corresponents» i se'ls donen quinze dies per formular al·legacions que, segons ha pogut saber Diari de Girona, la majoria ja han presentat. Moltes de les al·legacions estan enfocades en la manca de control de les assistències del propi ens, ja que en el mandat 2007-2011, quan governava ERC i CiU, es va establir que les bestretes serien «objecte de regularització periòdica », sense establir cap període concret.

En l'actual mandat el control hauria de ser trimestral, com es va aprovar per unanimitat en el ple de 22 de juliol del 2011, un acord que també deixava molt clar, tot i que després no es va complir, que «cada pagament mensual tindrà caràcter de bestreta en funció de les sessions convocades i les assistències efectivament realitzades ».

Alguns dels polítics afectats i que ja no són diputats han reintegrat les quantitats que se'ls reclamen, mentre que els que encara són membres de la Corporació els estan tornant amb descomptes als diners de les assistències mensuals. Malgrat que la situació afecta a dos mandats diferents, la Diputació ha decidit ajuntar els imports d'un i altre perquè així els diputats que estan en els dos períodes puguin tornar els diners -fins a l´abril- a través de les assistències.