«És perillós casar-se als seixanta», alertava la pel·lícula de Paco Martínez Soria. Però tot ha canviat. Les noces estan de moda entre la gent gran, que han oblidat allò de «fins que la mort ens separi» i han enterrat el dol rigorós fins a la tomba. El nombre de matrimonis celebrat per persones de més de 60 anys s’ha duplicat en els últims 15 anys a la demarcació de Girona. Si l’any 2000 la taxa de casaments entre la gent gran era de l’11,7%, el 2013 aquesta xifra es va elevar fins al 21,1%. Es tracta de nivells mai coneguts i que encara contrasten més en ser comparats amb els casos de vint-i-cinc anys enrere quan la taxa es trobava en només un 2,1%.

«La gent gran no vol estar sola i busquen companyia per passar-ho bé i viure intensament la vida que els queda» assegura una portaveu de l’agència matrimonial A.R.S. de Girona. És una de les explicacions a un fenomen amb moltes cares i que no pot perdre de vista dos trets que destaca l’advocat Antonio García Benito, expert en unions de gent gran: «D’una banda, l’espectacular allargament de l’esperança de vida i en bones condicions. De l’altra, el canvi de les concepcions socials: ara no està tan mal vist tornar-se a casar tot i ser més gran».

Segons les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’evolució de les noces de persones majors de 60 anys ha anat a l’alça des dels anys noranta. Però l’autèntic boom s’ha produït durant aquesta última dècada i, amb més èmfasi encara, durant els anys de la crisi, sobretot entre els homes, que tripliquen la taxa en comparació amb les dones. Un augment molt relacionat amb la normalització -cada vegada més estesa- del procés de divorci entre la gent gran i que és el que nodreix els matrimonis legalitzats entre les persones de més de 60 anys. «Els divorciats, si es tornen a casar, reben la pensió de viduïtat quan un dels membres de la parella mor» explicava la Carme de l’agència matrimonial gironina. «En canvi els vidus si tornen a contraure matrimoni, perden la pensió i per això molts prefereixen a anar a viure junts sense formalitzar la relació, seguint l’exemple dels joves» afegia.

Casar-se davant de Déu

Aquesta nova tendència s’ha notat també en l’àmbit eclesiàstic en el qual, durant el passat any 2014, no es van registrar casaments d’aquest tipus en les rectories de Figueres, Blanes o Sant Martí d’Empúries, tres dels emplaçaments gironins més escollits per les parelles per celebrar-hi aquesta classe de cerimònies. «Els rectors d’aquestes esglésies no recorden haver casat cap parella de gent gran des de fa temps», comentava el portaveu del Bisbat de Girona. «Molts són catòlics i el que fan és casar-se davant de Déu celebrant una missa, però sense que tingui cap validesa legal» explicava la portaveu d’A.R.S. Justament en aquesta agència, s’ha percebut una disminució de clients amb aquest perfil. «Abans els avis no tenien cap més manera de conèixer gent. Avui en dia, però, existeixen moltes activitats adaptades a les seves necessitats i preferències com balls, viatges o tallers on poden relacionar-se amb persones de la seva edat, de manera que ja no els cal recórrer a una agència matrimonial per trobar parella» comentava la Carme.

Un altre dels fenòmens que s’ha posat de moda entre els matrimonis que compten amb més de 60 anys és la renovació dels vots. «El que busquen és reproduir el casament que van celebrar 25 o 50 anys enrere, acompanyats pels fills i els néts» explicava Joan Bosch, portaveu del càmping Castell Montgrí, el primer de tot Espanya que ofereix aquest servei.

El furor de noces entre els que superen els 60 anys contrasta amb la profunda crisi que viu la institució del matrimoni entre els joves. En observar amb deteniment les últimes dades de l’INE, es comprova que el nombre de matrimonis de gironins menors de 30 anys s’ha desplomat, sobretot en el cas dels homes d’entre 20 i 29 anys. Si el 1993, es van casar 417,4 homes joves per cada miler d’habitants, l’any 2013 aquesta xifra va baixar fins als 116, 4. És a dir: gairebé tres vegades menys que vint anys abans. En aquest cas, cal al·ludir a dos factors: el costum que es va arrelant de conviure un temps amb la parella abans de formalitzar la relació amb papers (unions de fet o matrimonis) i els efectes de la crisi en els ritmes de vida de la joventut.