El conseller d'Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va proposar la construcció -amb i des del territori- de la candidatura d'una "Reserva de la Biosfera de l'Empordà" puntualitzant que les dues comarques empordaneses ?"reuneixen totes les condicions necessàries" i que en cas d'assolir-se, "donaria molt valor afegit al territori". Segons va especificar el conseller, la candidatura empordanesa agruparia espais que es troben en els àmbits d'influència del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Les Reserves de la Biosfera, reconegudes per la Unesco, són territoris que concilien la conservació de la diversitat natural amb un desenvolupament econòmic sostenible i, actualment a Catalunya només compten amb aquesta designació les Terres de l'Ebre i el Parc Natural del Montseny.

Pelegrí va fer aquest anunci dilluns a la nit durant la reunió que va presidir -per primera vegada- amb la Junta Rectora del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà integrada per representants municipals o per portaveus de les organitzacions professionals agràries amb presència a la zona, entre altres. Acompanyat pel director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, el conseller es va comprometre a consensuar amb el territori el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc dels Aiguamolls, que es començarà a analitzar a partir dels treballs ja realitzats per entitats vinculades al territori i va presentar el Pla de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya pel 2015-2020 -i que es podria aprovar en les pròximes setmanes-, entre altres temes.

Gestió multifuncional

Segons el conseller de Medi Natural, aquest nou Pla basat en set eixos estratègics, vol millorar de forma integral la gestió dels parcs naturals apostant per una aproximació més transversal que els converteixi en un agent dinamitzador del territori que l'envolta i amb capacitat transformadora. En aquest sentit, Pelegrí va remarcar que, per un bon funcionament d'aquesta gestió multifuncional, caldrà un treball conjunt entre els agents del territori implicats -els professionals del món de l'agronomia, la gestió forestal, la gestió cinegètica o la turística- i que per assolir aquests objectius, el Govern renovarà "en breu" els directors dels parcs naturals catalans buscant un nou perfil que compagini la conservació i la gestió i que garanteixi la seva viabilitat econòmica generant recursos propis. Pelegrí va deixar clar que, "sense excloure a ningú", es modificaran els requisits i les descripcions de treball i es convocarà un concurs amb nivell superior on hi podrà concórrer tothom que s'adapti als nous paràmetres. "La relació de tasques dels directors dels parcs naturals ha variat molt en els últims 30 anys i cal redefinir les seves funcions i buscar nous perfils", va puntualitzar.

D'altra banda, respecte als eixos estratègics, el Pla proposa la formació d'un consell de Parc Naturals catalans, la creació d'un Observatori de la Biodiversitat o la valorització social dels espais d'especial protecció. Sobre aquest últim punt Pelegrí va dir que cada any visiten els parcs més de 3,5 milions de persones, amb una despesa personal d'entre 20 i 50 €/dia, la qual cosa suposa un impacte sobre el territori del voltant dels Parcs de prop de 100 milions d'euros. A l'Estartit, la pràctica del submarinisme a les Illes Medes suposa un impacte de 10 milions.