La jutgessa que manté imputat per estafa l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha demanat a la Generalitat que aporti, si existeixen, documents que acreditin que el polític socialista va defensar l'interès ecològic de la vall de Solius abans que la família Lara comprés una finca a la zona.
En una providència, la titular del jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona va sol·licitar a la Direcció general d'Ordenació Territorial (DGOT) de la Generalitat que li notifiqués si l'executiu -en aquella època el tripartit- va respondre o no al recurs d'alçada que el grup ecologista Salvem Solius va presentar davant Nadal en 2005 per protegir aquest paratge natural, situat a Santa Cristina d'Aro.
La jutgessa Elena Carasol va imputar Nadal a l'octubre de l'any passat per un delicte d'estafa, per suposadament ocultar a un empresari que els terrenys que li van oferir el 2006 a la zona de Bernades de Santa Cristina d'Aro, com a permuta perquè no construís un polígon en el paratge natural del Molí de Reixac, a la vall de Solius, eren inundables.
El fiscal anticorrupció sospita que el detonant que va portar Nadal a impulsar aquesta permuta no va ser l'interès col·lectiu, sinó la compra per part de la família de l'empresari José Manuel Lara -recentment mort- d'una finca propera a la zona del Molí de Reixac, al març de 2006.
En la seva declaració davant la jutge, el passat 21 de novembre, Nadal va al·legar que va actuar en resposta a la demanda dels grups ecologistes -que s'oposaven al fet que l'empresari construís a Solius- i no a favor de la família Lara.
Saber si es va respondre
Davant d'aquesta situació, la jutge ha demanat a la Generalitat que aporti a la causa un certificat on es faci constar "si es va donar contestació expressa" al recurs d'alçada que va interposar Salvem Solius el 2005, lliurant, si s'escau, una còpia concordada de la mateixa o si, per contra, la petició no va ser contestada "en cap moment" i va conèixer "la sort del silenci administratiu".
La imputació de Nadal va arribar després d'una querella presentada per la societat Varal Real Estigues SL, que al juliol de 2005 va comprar per sis milions d'euros una finca al sector del Molí de Reixac, que a l'abril d'aquest any acabava de ser catalogat com a zona urbanitzable industrial, per desenvolupar els seus plans industrials. No obstant això, el projecte de l'empresari es va topar amb una forta oposició veïnal i ecologista per l'alt valor natural i paisatgístic de la zona de Solius.
La plataforma Salvem Solius va presentar l'any 2005 un recurs d'alçada demanant al llavors conseller Nadal que intercedís per salvar la vall i, segons els ecologistes, el departament no els va oferir cap resposta. El projecte de l'empresari va seguir avançant, fins que, després de diverses negociacions promogudes per Nadal, l'empresari va signar a l'octubre de 2006 un conveni amb l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i amb l'Incasòl (depenent del departament de Política Territorial), en virtut del qual Varal va vendre a la Generalitat el 50 % de la finca de la zona de Reixac per 7,5 milions d'euros (més IVA), renunciant així al desenvolupament industrial de la zona.
A canvi, l'empresari va adquirir com a permuta drets urbanístics a la zona industrial de Bernades, que finalment van resultar ser inundables.
