No eren focs artificials ni tampoc un ovni com asseguraven ahir alguns dels usuaris de la xarxa social Twitter, sinó que, el que va il·luminar el cel amb llums de múltiples colors dilluns -10 de febrer- entre un i dos quarts de vuit de la tarda, va ser un bòlid que va creuar la península Ibèrica a gran velocitat. Un bòlid és un meteor molt brillant -semblant a una bola de foc i que sol deixar una estela lluminosa- que es genera quan un fragment de meteoroide espacial penetra l'atmosfera terrestre. "El bòlid que es va veure, brillava més que el planeta Venus" explicava el president de l'Associació Astronòmica de Girona, Rafael Balaguer. "En astronomia, com més brilla un astre menys magnitud té. Venus té una magnitud de -5 mentre que el bòlid de dilluns, la tenia de -10. La del sol és de -26, així que realment era molt brillant" afegia Balaguer.
Justament va ser un astrònom d'Astrogirona, Josep Maria Petit, qui va captar el pas del bòlid amb una de les càmeres automàtiques de les quals disposa el centre. "Les imatges ens han permès fer una primer anàlisi i determinar que el meteor hauria entrat pel nord" explicava el director que assenyalava que ampliaran la investigació, en col·laboració amb altres centres, per determinar "si hauria pogut quedar algun fragment sencer a terra". Segons aquest astrònom, durant l'estiu va augmentar l'índex de bòlids brillants caiguts a la terra. "Això és perquè la Terra ha estat travessant una zona on s'hi troben molts fragments d'asteroides dispersos" remarcava Balaguer. "El problema és que arriben per sorpresa i no es pot predir. Si són com el de dilluns es queda com una anècdota però si tinguessin una mida superior podrien ser perillosos" advertia el director de l'entitat. A banda de Catalunya, el bòlid es va poder veure també a la Comunitat Valenciana, Aragó, Illes ?Balears, La Rioja, Navarra i País Basc.
Segons Astrogirona, va caure un altre meteor a les tres de la tarda del mateix dilluns, del qual es desconeix l'origen i la magnitud.
