diumenge DIETARI

Si es vol fer embogir algú d'esquerres, d'aquells que en lloc de pensar es dediquen a seguir una doctrina, només cal pronunciar la paraula privatitzacions. En canvi, si volem fer treure escuma per la boca a algú de dretes, d'aquells que en lloc de fer servir el magí utilitzen un argumentari, només cal parlar-li de les virtuts d'una empresa pública. En realitat cap dels dos té raó o tots dos la poden arribar a tenir. El que sí és cert és que les grans empreses públiques espanyoles i catalanes són, des de fa massa temps, sinònim d'ineficiència. Com AENA, que ara el govern del PP ha començat el procés per privatitzar-la. La ineficiència de l'empresa gestora d'aeroports és deu sobretot a un lucratiu interès perquè no funcioni. La finalitat, com van fer amb Telefónica, Iberia i altres, és destruir-la per després vendre-la a cap preu a amics que paguen bé i que es converteixen en oficines de col·locació dels seus excedents humans (els del partit). Ara mateix podria esmentar uns quants noms de persones que acabaran col·locades als aeroports catalans quan AENA es privatitzi. Estic segur que no m'equivocaria pas massa. Són famílies senceres que fa anys que viuen dels partits que han convertit la ideologia en una societat anònima.

diumenge l'últim "arcalde"

Amb els seus clarobscurs, Narcís Deusedas es convertirà, probablement, en un dels alcaldes més veterans d'Espanya. Escollit, elecció rere elecció, amb majories sempre notables, avui l'han presentat, una vegada més, com a candidat de CiU a l'alcaldia de Palau-saverdera per als comicis del maig vinent. Deusedas sempre ha estat en el punt de mira dels ecologistes. Tampoc deu ser massa fàcil ser alcalde d'un poble abraçat per dos parcs naturals i, a sobre, ser veí de Roses, una localitat on en els últims 40 anys s'hi han mogut oceans de diners. Palau també es va "beneficiar" d'aquella orgia constructiva. Deusedas, a qui els periodistes empordanesos vam batejar, fa quasi tres dècades, com El Capo, és d'aquells que posa molt difícil la mirada crítica del periodista local perquè és un tipus divertit i entranyable, sempre que no siguis oposició, a qui sempre ha esclafat amb rude contundència. Però en realitat al Capo la política sempre li ha importat un rave. Sempre s'ha dedicat obsessivament al seu poble i a arrencar el que ha volgut a tots els governs catalans, fossin dels seus o dels altres. La seva tàctica, que ha perfeccionat fins a sublimar-la, consisteix a presentar-se als despatxos i no marxar fins que el reben. I així anar fent fins que l'inquil·lí del despatx es rendeix. Deusedas és l'últim exponent de l'estirp d'"arcaldes"... d'alcaldes amb erra.

dilluns el jutge i el convent

En castellà hi ha una frase que diu: por lo que me queda en el convento, me cago dentro. Això és el que devia pensar el jutge de Girona que es va jubilar sense dictar les sentències d'un ingent nombre de judicis que havia celebrat. El sorprenent resultat és que els judicis s'hauran de repetir, amb els diners i perjudicis que representa. Mentrestant el jutge, que ja va arribar procedent d'un altre lloc on va deixar el mateix rastre de vagància i incompetència, continuarà botint-se als bufets a l'Imserso. Se l'hauria d'arrencar de la jubilació i tornar-lo a galeres.

dimarts bombers voluntaris

Durant el tripartit es va fer un seguiment obsessiu i sistemàtic de la gestió de les conselleries d'Iniciativa per Catalunya. Els mitjans de dretes, que solen ser els més bel·ligerants, es van encarregar d'accentuar cada ficada de pota. Cosa que no han fet, sinó tot el contrari, amb les conselleries d'Unió Democràtica, que són d'una ineficiència còsmica. L'últim cas el tenim amb els bombers, controlats per la conselleria d'Interior. Catalunya fa trenta anys que té un sistema mixt de bombers professionals i voluntaris, que ha funcionat raonablement bé en terra d'incendis forestals. La mala gestió o la inacció de la conselleria de Ramon Espadaler està fent que molts comandaments voluntaris dimiteixin, causant molts danys al sistema de bombers voluntaris.

dimecres LA CRISI VOL UN CAP

Ha esclatat finalment la crisi entre Unió i Convergència. No podia ser d'una altra manera. Fa massa temps que la coalició s'aguanta gràcies a un parell de filferros. No només a conseqüència de les diferències sorgides a conseqüència de l'anomenat procés sobiranista, sinó per un tema de repartiment de poder. A Girona, per exemple, Convergència no ha pogut metabolitzar que es lliurés la Diputació de Girona al partit de Duran. Avui ha esclatat una nova crisi entre tots dos, potser fins i tot la més gran, però de moment no hi ha ruptura. Els nous dirigents de CDC volen posar fi a aquest matrimoni de flama extingidíssima, però hi ha veus que creuen que la crisi encara es podria salvar amb el sacrifici definitiu de Duran Lleida. Seria un error per part de tots dos.

Dijous VIDES MÉS AUSTERES

Un estudi de la UGT demostra com ha empitjorat aquesta crisi la qualitat dels llocs de treball a les comarques de Girona, amb un increment impressionant dels contractes a temps parcial. La gran pregunta és si aquesta situació ha vingut per quedar-se o, com asseguren molts teòrics, el futur passa per repartir més les feines i així tots plegats treballar menys, guanyar menys i destinar més temps a nosaltres mateixos però amb vides més austeres.

Divendres INFORMAR O DEMOLIR

Conversa amb la regidora del MES a l'Ajuntament de Girona. Pia Bosch està molesta per la columna d'avui divendres al diari sobre les anomalies a Aigües de Girona. Interpreta que se l'acusa de cobrar de l'empresa d'aigües. No era la intenció que s'interpretés això. La voluntat era explicar que com a regidora que és de l'Ajuntament -remunerada per tant per aquesta feina- va formar part del consell d'administració d'Aigües i que això l'obligava a exercir una rigorosa feina de control. Un control que, segons les informacions que s'han conegut, no va fer ningú dels que durant anys van ocupar llocs en aquell consell. Però que quedi clar que no va cobrar de l'empresa. La regidora creu que tothom s'apunta a demolir el passat. El passat no es pot demolir ni modificar, però si es pogués tampoc seria el cas. Bosch va tenir la fortuna de formar part del projecte de gran transformació de Girona. Em refereixo als governs de Joaquim Nadal, escultors de la Girona contemporània, que la majoria de ciutadans han agraït i reconegut. Això no treu que es fessin coses malament. Com és el cas del control d'una propietat cabdal de la ciutadania com és l'aigua. Segons les informacions que han transcendit, ho van fer molt malament perquè no van fiscalitzar correctament la concessió i Girona va perdre milions que li corresponien.