A només dos dies de la inauguració oficial de la interconnexió elèctrica -un acte en el qual assistirà el primer ministre francès, Manuel Valls, i el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy-, el Tribunal Suprem va escoltar ahir el testimoni dels nou tècnics que han fet informes contraris al tram aeri de la Molt Alta Tensió (MAT) entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. Els experts van defensar que aquesta és una infraestructura que no disposa dels estudis d'impacte ambiental necessaris en àmbit global i en van qüestionar la legalitat.

Tots ells van ratificar els seus informes davant el jutge ponent de la sala tercera del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, que va admetre a tràmit un contenciós interposat per Iaeden, la CUP i Alarmat contra l'acord del Consell de Ministres que va declarar d'utilitat pública el tram Bescanó-Santa Llogaia i en va aprovar el projecte executiu. Els tècnics ja havien denunciat les mancances del projecte als seus informes, com l'incompliment de la distància de seguretat entre les torres i els habitatges.

Entre els que van declarar ahir, hi havia el doctor i president d'Eurosolar Pep Puig; la professora d'Economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés (col·laborador de Diari de Girona); l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano, o el doctor de la UB i professor en Sociologia Joaquim Sempere.

Vergés va criticar que aquest divendres Valls i Rajoy inaugurin una "connexió internacional il·legal" perquè "encara no està aprovat cap pla d'impacte ambiental internacional de la MAT". "Han fet totes les trampes possibles, i mentre que a França s'ha tingut en compte els ciutadans i s'ha soterrat tot el traçat, a Espanya el Govern espanyol se'n riu dels catalans amb el trossejament de set parts de la línia, fet que paguem tots". Així, "intentem aturar aquests disbarats que es fan a aquest país dels monopolis", va afirmar.

Entre altres, Vergés va defensar davant el ponent del cas que malgrat el que diu Red Eléctrica d'Espanya, aquesta és una connexió internacional que es fa sense tots els estudis d'impacte ambiental que exigeix Europa i que "no hi ha cap base científica" per fer el que s'ha fet. "És un disbarat que malauradament ja està pràcticament tot construït, però els jutges (si no són els d'aquí, els d'Europa), tombaran tot el projecte i deixaran en evidència no només els polítics de Madrid, sinó també els de Catalunya", va explicar.

Mentrestant, Puig també va destacar davant el Suprem un informe que parteix de la "no necessitat d'aquesta infraestructura per al territori". "És una infraestructura que serveix a altres finalitats com és l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però ni és necessari per al TAV ni per a l'alimentació de les comarques gironines". Segons Puig, es tracta d'una "inversió imprudent" perquè "posa tanques al desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa", que es basarà en energies renovables.

Una altra de les tècniques que va declarar ahir va ser Marta Picó, representant de la COPA, que va recordar que les obres suposen impactes ambientals "que no han estat avaluats". Picó va afirmar que el jutge "ha escoltat amb atenció totes les parts". També va apuntar que el paper de l'advocat de l'Estat i la defensa de Red Eléctrica es confonen i que malgrat que la MAT s'inaugura divendres, els experts van sortir del Suprem "amb més ganes de batallar que mai". "Tant de bo el jutge ens escolti i faci justícia", va sentenciar.

Bardasano, catedràtic de la Universitat d'Alcalá de Henares, va assegurar davant el jutge que les línies d'alta tensió són perjudicials per a la salut dels ciutadans perquè els camps electromagnètics són cancerígens. "El que hem dit clarament és que cal soterrar-lo, desviar les línies i tenir en compte els avenços tecnològics per jutjar la seva viabilitat", va assenyalar.

El contenciós contra la MAT que ara el Suprem haurà de dirimir no és el primer dels 400 kV que arriba a mans del Tribunal. En aquest cas, el recurs s'interposa contra l'acord del Consell de Ministres adoptat el 2 d'agost del 2013, que va donar llum verda al tram aeri de la MAT que passa entre el Gironès i l'Alt Empordà. Després de prendre'ls declaració, i estudiar-se tota la documentació sol·licitada, el procediment pot acabar amb una vista o bé amb una sentència emesa directament pel Suprem.