na línia única al món, 250 quilòmetres de cable soterrat, un túnel que creua els Pirineus, 700 milions d'euros d'inversió i 2.000 megawatts de potència. Aquestes són les xifres ingents que mou la interconnexió elèctrica amb França, un projecte que ja encara la recta final i que ha marcat polèmica al territori, fins al punt de necessitar mediació europea. Divendres se'n tallarà oficialment la cinta, però l'entrada en servei de la MAT subterrània es retardarà fins a finals de juny (quan acabi el període de proves). Des d'aleshores, l'energia que circuli a 320 kV pel subsòl de l'Alt Empordà doblarà la capacitat d'intercanvi entre els estats espanyol i francès, tot i que encara no s'arribarà al que recomana Europa.
Han passat set anys d'ençà que el mediador europeu Mario Monti va proposar soterrar el tram transfronterer dels 400 kV. El primer informe que recollia fer passar la MAT pel subsòl va arribar a la Comissió Europea el desembre del 2007. I allò que llavors es va posar sobre paper avui s'ha traslladat al territori. Inelfe -la societat formada per Red Eléctrica i la seva homònima francesa RTE- ja ha enllestit l'obra de la interconnexió. En total, els treballs han durat poc més de dos anys i mig. Durant aquest temps, s'han aixecat les estacions conversores, excavat i recobert les rases, perforat el túnel dels Pirineus i estès el cable que enllaça Santa Llogaia d'Àlguema amb Baixàs, a la Catalunya Nord.
El tram transfronterer va entrar en període de proves al novembre, una fase que s'allargarà ben bé fins a finals de juny. Serà aleshores quan entri en servei la interconnexió de la MAT, una línia única al món. "No n'hi ha cap altra de les mateixes característiques arreu del globus; no només per potència, sinó també per distància i per tecnologia", concreta el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós.
Fins ara, l'enllaç soterrat en corrent continu més llarg del món es trobava als Estats Units. Va entrar en servei el 2010 i creua la badia de San Francisco amb una tensió de 220 kV i una potència de 400 megawatts. Unes xifres que la interconnexió amb França supera amb escreix, ja que la línia soterrada que creua els Pirineus té 320 kV i la seva potència s'enfila fins als 2.000 megawatts.
Per rasa i en túnel
El tram de la interconnexió s'estén al llarg de 64,5 quilòmetres, que són els que separen les estacions conversores de Santa Llogaia d'Àlguema i Baixàs. És aquí on es rebaixa la tensió de la MAT (de 400 a 320 kV) i es converteix el corrent d'altern a continu mitjançant els 5.400 mòduls de potència amb els quals compta cada planta. Una vegada la MAT s'endinsa al subsòl, la línia circula soterrada mitjançant una rasa al llarg de més de 50 quilòmetres. El calaix de formigó per on passen els cables (en total n'hi ha quatre, perquè són dos circuits) es troba a una fondària de tres metres.
A l'Alt Empordà, la interconnexió creua onze termes municipals (Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera). Mentre que a la part francesa, la MAT soterrada passa per quinze municipis. En el moment de creuar la frontera, la MAT ho fa mitjançant un túnel (que s'ha perforat paral·lel al del TAV). Aquesta infraestructura que travessa els Pirineus fa 8,5 quilòmetres de llargada (dels quals 1,1 es troben a l'Empordà) i un diàmetre de tres metres i mig. Per construir-lo, es van fer servir dues tuneladores fabricades expressament per a aquest projecte (l'Albera i la Canigó).
En total, la interconnexió elèctrica ha suposat una inversió de 700 milions d'euros. D'aquests, 225 milions s'han pagat a través d'una subvenció de la Unió Europea. A més, el projecte també ha rebut finançament del Banc Europeu d'Inversions, que va concedir a Inelfe un préstec de 350 milions d'euros.
