estafa rere estafaUna imatge del Retrat d'Antonio Maria Esquivel essent examinat l'any 2006 pels pèrits el dia del judici a l'Audiència de Girona.La Policia Nacional va intervenir el quadre a casa d'un dels dos germans de Girona, que han quedar imputats per estafa després d'intentar col·locar el fals Goya per 4 milions d'euros a un xeic àrab que els va enganyar també.

Presumptes estafadors estafats. Aquesta és la història de dos germans de Girona que va intentar vendre un fals Goya a un xeic àrab per quatre milions d'euros. Van anar fins a Torí (Itàlia) a fer la transacció i l'home els va donar 1,7 milions de francs suïssos de paga i senyal. La sorpresa va arribar quan van anar a cobrar els diners a Suïssa: van resultar ser falsos; era només diner fotocopiat.

A més, la jugada els va sortir molt pitjor perquè van donar 300.000 euros a un intermediari per segellar la compra. Uns diners que els va avançar un empresari de Girona. Els dos germans, Jaume i Joan Font Baus, van voler encolomar el quadre fals i finalment, la Policia Nacional els va imputar per estafa i els va comissar l'obra, el Retrat d'Antonio Maria Esquivel, que estava a casa d'un dels dos.

Es dóna el cas que els dos germans sabien que es tractava d'un Goya fals perquè la història es remunta al 2003 quan ambdós van comprar-lo a un fotògraf de Barcelona però només van entregar 20.000 euros a canvi del quadre, dels 270.000 euros que valia fins que no s'acredités que era autèntic. L'Audiència de Girona finalment el 2006 va certificar que no era obra de Goya i va eximir-los de pagar els diners restants.

Una de les peces clau per determinar que no era de Francisco de Goya és que en l'obra, Esquivel duu penjada una medalla d'Isa?bel la Catòlica i en canvi, segons documents històrics, Esquivel no va ser reconegut amb aquesta condecoració fins al 1839 i, llavors, Goya ja havia mort.

Els dos gironins, però, no es van conformar amb la sentència sinó que van decidir mirar d'enganyar algú i col·locar-li el fals Goya i així recuperar la seva inversió. Van escollir un xeic àrab a qui van voler cobrar 4 milions d'euros pel quadre i utilitzant el mateix certificat d'autenticitat amb el qual en el seu moment els havien enredat. Això va passar a finals d'any i va ser llavors quan, els dos germans van citar-se amb un intermediari del xeic en un hotel de luxe a Torí.

300.000 euros "perduts"

Els honoraris d'aquest intermediari per tancar la compra eren de 300.000 euros i els dos germans van decidir demanar-los en préstec a un amic empresari de Girona. Li van dir que li retornarien 380.000 euros l'endemà i que no es preocupés que farien un bon tracte. També que li trucarien perquè donés els diners a un intermediari del xeic. Va ser així com els dos germans de Girona van trucar a l'empresari i aquest va donar els diners al representant de l'intermediari.

Aquí, però, tot es va complicar quan l'intermediari del fals xeic els va donar 1,7 milions de francs suïssos. Uns diners que inicialment van creure que eren autèntics però quan van arribar a Ginebra van començar els problemes. Anaven a ingressar els diners quan tot d'una es van adonar que els havien donat bitllets fotocopiats.

Tornant de Suïssa, quan ja eren a França és quan la Policia Nacional comença la seva investigació. Els dos germans de Girona es van trobar un control del Servei Duaner d'Avinyó, a França. En aquell moment, els dos gironins van relatar que portaven tants diners falsos dins el cotxe perquè els havien enganyat i que se n'havien adonat quan volien ingressar-los a Suïssa.

Arran d'aquesta informació, la Brigada de Patrimoni Històric de la Comissaria General de Policial Judicial va investigar el cas i van saber que els dos homes havien intentat col·locar un quadre que sabien que era fals, tal i com els havia certificat l'Audiència el 2006. Les investigacions han permès imputar per un delicte d'estafa els dos germans que volien vendre el fals Goya. També van comissar el quadre, Retrat d'Antonio Maria Esquivel, en un dels domicilis d'un dels germans. En els tractes amb l'intermediari també hi va participar un advocat de Girona, que va declarar davant la Policia Nacional però com a testimoni perquè no es va poder confirmar la seva participació en l'estafa.