Fa poc he tingut coneixement del traspàs de l'amic i magistrat José Antonio Soria. Recordo amb enyorança quan el vaig conèixer en incorporar-me com a oficial al Jutjat de 1a instància i instrucció núm. 3 de Girona, tot compaginant els meus estudis de Dret, essent el secretari del Jutjat en José Antonio, i el Jutge en Fernando Lacaba, actual President de l'Audiència Provincial de Girona.

Vaig aprendre moltíssim d'en José Antonio, qui més endavant va obtenir merescudament la plaça de magistrat, acabant la seva carrera a la Audiència Provincial de Girona. Recordo les discussions jurídiques que manteníem; jo amb la meva passió de joventut i inexperiència, i ell amb la serenor del seu coneixement. Ell em va despertar, estic convençut, la meva passió pel dret processal, i la seva importància en la resolució dels assumptes.

Amb el temps, tot i la diferència d'edat que ens separa, ens vam fer molt bons amics, amb profund respecte i estima. Parlàvem de la vida, també malauradament de la seva salut, com no també de dret; però sobretot del que més li agradava parlar, dels seus fills i néts. N'estava molt orgullós. Amb la seva filla Cristina, companya de professió, vam coincidir amb les oposicions a jutge, i li vaig poder transmetre amb orgull la passió que sentia el seu pare per ells i els seus.

José Antonio, una forta abraçada, allà on siguis, que espero que sigui molt enlaire, i si tens oportunitat i trobes el pare, que t'apreciava tant, fes-li un petó de part meva, i espero que quan mireu cap avall, us sentiu ben orgullosos de tot el que vau deixar aquí baix. Descansi en pau.