Diumenge · Dietari

Observo que darrerament a Girona s'estan presentat una mitjana de 5 o 6 llibres cada setmana. Tothom corre a tenir la seva novel·la al mercat abans del dia de Sant Jordi. Personalment mai llegeixo un llibre acabat de publicar, llevat que no l'hagi escrit algun amic, un col·lega apreciat (un nombre que creix a mesura que vas envellint) o un llibre de cuina. De fet, no llegeixo un llibre fins que no el reediten passats 5, 10, 20 o 30 anys. Sempre he pensat que abans d'arriscar-se a perdre el temps existeixen 1.000 anys -com a mínim- de llibres essencials contrastats pel pas dels anys i de la història.

És probable que abandoni el planeta havent-me perdut nous textos deliciosos -com tothom, d'altra banda- però com a mínim no hauré perdut el temps llegint un munt de llibres d'alumnes que, sortits d'un taller d'escriptura, creuen haver escrit el nou Matar a un ruiseñor.

Diumenge · El partit carronyer

El PP ha optat per convertir la por d'alguns a la immigració en la seva gran basa electoral a Catalunya. Li va funcionar a Badalona, ho està assajant a l'Hospitalet de Llobregat, i comença a fer-ho tímidament a Salt, on té com a candidat Sergio Santamaria que, com a portaveu del PP a la comissió contra el frau s'ha guanyat la consideració d'orador repel·lent entre alguns sectors. Santamaria ja ha advertit que si és alcalde de Salt, promourà "un control rigorós dels requisits per accedir a les ajudes socials". És allò de dir sense dir, allò d'insinuar, que amb tanta perícia fa el PP per erosionar els rivals fins a situar-los com a amics dels gihadistes (abans amics d'ETA). I ho fa en llocs on els discursos xenòfobs tenen gran èxit. El PP passarà a la història com el partit que va sublimar la política carronyera.

Dilluns · Aprendre dels cuiners

Fa temps que penso que un sector molt concret de la la restauració hauria de ser la inspiració de tots els sectors econòmics. Estem parlant, per exemple, dels 13 restaurants de les comarques de Girona que tenen estrella Michelin. La majoria hi han arribat per una suma de tenacitat, esforç, talent i ètica respecte al client. En zones en general poc concorregudes, on hi ha la majoria d'aquests restaurants, si no hi ha un bon equilibri de les virtuts aquestes que he mencionat, difícilment atraurien gent per poder sobreviure. I ara ens donen una nova lliçó: la col·laboració. Aquests 13 han anunciat que promouran un carnet, amb aplicació mòbil, on les persones que vagin a fer un àpat en algun dels restaurants, acumularan punts per fer més àpats. Col·laborar en lloc de competir. Una màxima que va començar quan van posar fi als receptaris secrets posant en comú plats, tècniques... Aquí va començar l'època daurada de la gastronomia catalana, que s'ha replicat arreu del món.

Dimarts · Solidaritat malentesa

Es calcula que solament amb el 10% del que Espanya ha invertit en alta velocitat, el país disposaria d'un servei de rodalies d'excel·lència. L'actual és ineficient i RENFE té molt mal comunicades, sovint quasi incomunicades, zones importantíssimes.

Per desenvolupar un bon pla ferroviari, ni tan sols s'hauria d'haver renunciat als trams d'AVE lògics, sinó que només hauria d'haver prescindit dels trams electorals, els quals si denuncies públicament, et titllen d'insolidari. A Espanya la solidaritat és un concepte molt malentès per no dir que sovint es confon amb una altra cosa. A Espanya la solidaritat és com aquell xoriço que connecta el subministrament elèctric de casa seva al comptador del veí.

Dimecres · Residu zero

Fins avui tan sols set municipis gironins (Celrà, Cruïlles, la Bisbal, Girona, Palamós, Sant Jaume de Llierca, Vidreres) s'han adherit a Residu Zero, que és un moviment d'abast mundial per posar fi a la destrucció a què estem sotmetent el planeta. Residu Zero està bé perquè, per fi, sorgeix un moviment amb implicacions polítiques que no parla només de reciclatge de residus, que també, però que parla de quelcom fonamental: reduir substancialment els residus obligant els productors a retallar envasos i embolcalls, transformar els residus en matèria primera i que cada habitant generi un límit de porqueria. Un punt de partida esperançador però amb molt pocs ajuntaments implicats.

Dijous · Mesquites i esglésies

A Girona construiran una mesquita amb capacitat per a 200 fidels. A Occident sorprèn el gran vigor de la religió islàmica, malgrat la mala premsa que té per culpa d'aquests psicòpates que maten en nom del seu Déu. Si teniu la curiositat us acosteu a una mesquita i veureu la quantitat de joves que hi van. Si encara teniu més curiositat i parleu amb ells, comprovareu com un gran nombre s'agafen molt seriosament la religió. A Europa sorprèn sobretot al comparar-ho amb l'assistència a les esglésies catòliques, on m'atreviria a pronosticar que la mitjana d'edat dels assistents ronda, essent generós, els seixanta anys. També per la quantitat d'imams que hi ha a Catalunya, en comparació amb capellans, que es troben en perill d'extinció. És clar que no tenen res a veure els requisits i la formació per ser pastor catòlic respecte a l'orador islàmic, que ho pot ser qualsevol que sàpiga resar.

Divendres · El rebot de la puta

No han trigat massa els Mossos d'Esquadra a reivindicar-se després que un estudi hagi revelat que s'ha doblat el nombre de prostitutes que actuen a la Jonquera. Els mossos asseguren que des que es va posar en marxa, el 2012, l'anomenada Operació Voral, la prostitució a les carreteres gironines ha caigut a la meitat. És possible que tinguin raó perquè se'n veuen moltes menys en vies com la N-260, la C-66... Tot i que una cosa no treu l'altra, perquè foragitar no vol dir solucionar el problema. Totes o moltes prostitutes que han expulsat de les vores probablement hagin rebotat cap a la Jonquera.