Equipats, preparats i amb molta energia. Així van sortir d'Olot els més de 1.500 corredors que participaven aquest any en la cinquena edició de la cursa solidària Oxfam Trailwalker, que recorre els 100 quilòmetres de Vies Verdes que uneixen la capital de la Garrotxa i Sant Feliu de Guíxols. Per poder-hi participar, durant els darrers mesos els equips han portat a terme accions i activitats diverses per recaptar un mínim de 1.500 euros en donatius. En total, aquesta edició ha aconseguit reunir uns 780.000 euros, una xifra que es destinarà íntegrament als projectes que Oxfam Intermón realitza per combatre la pobresa i facilitar l'accés a l'aigua en països en vies de desenvolupament.

A les deu en punt s'ha donat el tret d'inici de la cinquena edició de l'Oxfam Trailwalker, que any rere any suma adeptes i en què aquest 2015 han participat més de 350 equips vinguts d'arreu de l'Estat, una trentena més que l'any passat. La majoria dels inscrits eren de les comarques gironines i barcelonines tot i que també s'hi han sumat equips de Múrcia, Bilbao, Sevilla, Granada o, fins i tot, internacionals que segueixen les curses que l'entitat Oxfam Intermón organitza en una desena de països d'arreu del món.

En primer lloc van sortir els membres de l'equip i el suport del grup Asepeyo, amb discapacitats físiques. Dos minuts més tard, es va fer el compte enrere i altres equips van començar a córrer els 100 quilòmetres que els separaven del punt d'arribada: Sant Feliu de Guíxols. En concret, els aventurers van haver de creuar en menys de 32 hores totes les comarques gironines, des de la Garrotxa fins al Baix Empordà.

Els primers a arribar a la meta ganxona va ser l'equip Ciutat de Girona/Club Esquígirona, format per Adrià Canimas, Ignasi Riuró, David Coma i Toti Bes, que va completar el recorregut en 9 hores i 7 minuts.

Per poder-hi participar, els ?equips durant els darrers mesos han fet accions, com berenars, dinars populars o recollida de donatius per reunir 1.500 euros com a mínim. De mitjana, els grups normalment aconsegueixen reunir uns 2.000 euros. En total s'havien inscrit 376 equips però, finalment, han aconseguit arribar a la xifra marcada 356. Una de les formacions -anomenada Porcelanosa- ha aconseguit 11.000 euros.

El director general d'Oxfam Intermón, Chema Vera, va explicar ahir que enguany han aconse?guit reunir, de moment, uns 780.000 euros, una xifra superior en comparació amb altres anys o la passada edició. Sumant l'Oxfam Trailwalker de les comarques gironines i el que es fa al juny a Madrid esperen arribar al milió d'euros.

Tots aquests diners es destinaran als projectes que l'entitat porta a terme en països en vies de desenvolupament per combatre la pobresa i millorar i facilitar l'accés a l'aigua en estats d'Àfrica o de l'Àsia on és un bé escàs i preuat. "Un d'ells és el que vaig visitar ara fa un mes i mig a Etiòpia on les famílies no tenen accés a l'aigua han de caminar quatre i cinc hores per arribar-hi, i està plena de bacteris. Els diners serviran per construir un pou amb una bomba al poblat", va explicar Vera.

El mateix director general era un dels que participava en la cursa. La gran majoria dels inscrits destacaven que s'hi havien sumat motivats per la causa solidària i seguint l'amor que tenen al món del running. "Alguns dels participants ho fan amb deu hores, però és un 5 o 10 per cent del total, la majoria hi va a passar una bona estona, caminar, i és una experiència èpica", va explicar Vera.

"Una gran experiència"

És el cas de la Carme i l'Arita que, des de fa tres anys, corren l'Oxfam Trailwalker. "El que més costa és recollir els diners en els moments de crisi que travessem. També les hores carreguen però nosaltres anem xerrant. Hi ha molt bon ambient, coneixes gent nova, comparteixes llagues i dolors però és una gran experiència sinó no estaríem repetint", explicaven ahir.

El mateix pensaven un grup de pares d'una escola barcelonina que van decidir participar-hi després de parlar de la iniciativa durant un sopar.

Els equips -formats per quatre persones que corren o caminen- reben el suport de dos membres més que els van esperant en tots els punts de control per ajudar-los amb allò que necessitin. "No és una competició, és una festa, la festa de l'esport, per recollir beneficis, un repte d'equip, de grup i d'inclusió", comentava en Sergi, un del primers a sortir de la línia.

La gran majoria dels participants van explicar que feia mesos que entrenaven conjuntament i que, més enllà de les dificultats, volien sumar el seu granet de sorra per aquesta causa, el repte esportiu i solidari que més recapta a tot Espanya.