Els boscos gironins es convertiran durant els pròxims quatre anys en un laboratori on testar les millors estratègies per a combatre la incidència del canvi climàtic en les sureres. Remuntar el creixement i la producció de suro, disminuir el risc d'incendis forestals i lluitar contra la plaga del corc del suro són les tres branques del projecte Life+Suber, que desenvolupen en parcel·les de l'Alt Empordà, les Gavarres, el Montseny-Guilleries i el Montnegre-Corredor el Consorci Forestal de Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Amorim Florestal SA, Forestal Catalana i el Centre de la Propietat Forestal.

"La reducció de recursos hídrics derivada del canvi climàtic està fent baixar la vitalitat dels boscos surers", explica l'enginyera de forests del Consorci Forestal de Catalunya, Roser Mundet, que dirigeix el projecte, dotat amb un pressupost de més d'un milió d'euros i en què, a més de la Comissió Europea, també rep finançament de la Diputació de Barcelona, l'empresa Amorim Florestal Mediterráneo i l'Institut Català del Suro.

Mundet explica que la fragilitat d'aquests boscos desemboca, al seu torn, en una baixada de la rendibilitat: es redueix la producció de suro i el que en surt és de més baixa qualitat, perquè està afectat per la plaga del corc del suro (Coraebus undatus), molt estesa a Catalunya. Aquest insecte pon els ous a les esquerdes de l'escorça i llavors les larves, que travessen les capes de suro fins arribar a la capa generatriu, comencen a fer galeries que fan que aquest suro perdi valor per a la indústria del tap i que, una part important s'hagi de destinar a la trituració, provocant pèrdues econòmiques.

Un dels objectius del projecte Life+Suber és, precisament, reduir el 80% de rebuig actual de les 3.500 tones de suro que s'extreuen cada any a Catalunya per a trencar el cercle viciós: la pèrdua de qualitat del suro en fa baixar la rendibilitat de l'explotació i desincentiva els propietaris, que acaben abandonant el bosc, fent que els arbres es debilitin i augmenti la presència d'aquest coleòpter que els perjudica.

Per tot això, el projecte treballa a tres bandes: hi conflueixen la propietat forestal, la indústria surera i l'administració pública. Del Life+Suber, explica Mundet, en sortiran també unes pautes adreçades als principals actors del sector surer, com propietaris forestals, gestors, empreses i tècnics i responsables de l'Administració forestal, per a què coneguin quin és el millor sistema de gestió silvícola per a les seves finques.

La voluntat, detalla la responsable d'aquest projecte Life, és que aquests consells de gestió no només siguin aplicables als boscos catalans, sinó que siguin d'utilitat a altres zones europees amb presència d'alzines sureres, com Portugal, França o Itàlia.

Projecte en marxa

Els responsables del projecte ja s'han posat a treballar. A cadascuna de les quatre zones estudiades s'han seleccionat quatre rodals d'entre tres i cinc hectàrees on s'hagi de pelar el suro aquest estiu i s'han començat les estassades. Se'n faran de dos tipus: estassades totals, on s'elimina el 90% del sotabosc, i parcials, on només se'n treu la meitat.

L'objectiu, explica Mundet, és comparar els efectes d'un mètode i l'altre per a comprovar si conservar una proporció del sotabosc, a més d'ajudar a mantenir la humitat del bosc, fa que la resta es mantingui a ratlla.

Pel que fa a la lluita contra el corc del suro, es farà servir la tècnica del trampeig massiu, que consisteix en la instal·lació de paranys amb compostos atraients per a l'insecte. Un cop aquest s'hi acosta, les femelles queden atrapades i no poden dipositar els ous a l'escorça de l'arbre.