Tècnics d'Endesa, amb l'ajut d'un helicòpter, ahir van substituir vuit torres d'una línia de mitjana tensió (25 Kv) que uneix les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Els pals vells de ferro van ser trets pels tècnics i traslladats amb helicòpter fins a una base de material. Tot seguit l'aparell tornava i encaixava els nous, de xapa plegada. L'ús de l'helicòpter era per no malmetre la via romana del Casacosta (declarada bé d'interès nacional).

Els pals posats ahir havien rebut un tractament cromàtic (color marró fosc), adequat per paratges protegits de la Garrotxa.

Els treballs van tenir lloc al terme de la Vall de Bianya, al límit amb el de Sant Pau de Segúries i compten amb una inversió de 27.000 €, aportats per la companyia. Les feines s'han repartit en dues jornades. La primera va tenir lloc el dilluns (dia 11 de maig) i va consistir en el formigonat de les bases dels nous suports. La segona va començar ahir i va consistir a desplaçar per l'aire les noves estructures i encaixar-les a la base formigó. El pilot de l'helicòpter va encaixar els pals sense quasi intervenció humana des de baix.

Els equips de peu es van traslladar a peu i amb vehicles tot terreny als llocs, on hi havia les bases de la torre. Aquests equips terrestres encara treballaran uns dies en la millora i el manteniment de la línia. La previsió és que la línia estigui operativa en el decurs d'aquesta setmana.

L'acció d'ahir forma part dels plans de millora tecnològica de la Companyia a la demarcació de Girona. El resultat de la intervenció serà el de més seguretat en el subministrament elèctric als municipis d'Olot, Besalú, Beuda, Sant Ferriol, Maià de Montcal, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya.

La primera línia

Segons Ramon Espelt (tècnic d'Endesa), la línia millorada ahir és un enllaç entra la Garrotxa i el Ripollès. "Una connexió -va definir- que en cas de necessitat pot alimentar una banda o l'altra". Això no obstant, en el seu origen havia estat una conducció de molta importància i pionera en la conducció d'electricitat. A la Garrotxa, les primeres conduccions per la conducció d'electricitat amb la finalitat de comercialitzar energia van ser fetes per Joan Gridó de Castellefollit al 1890 al Fluvià al terme de Sant Joan les Fonts.

Grido associat amb Bassols i Xipell (empresari cotoner de Sant Joan les Font) va vendre energia per dotar d'enllumenat elèctric els veïns d'Olot i dels pobles del costat que li'n van demanar i per abastir les fàbriques de fil i de paper. Llavors la major part dels fabricants ja treien força de les rescloses pròpies i de les màquines de vapor, però els eren insuficients.

Almenys ho eren per a Bonaventura Brutau Estop (Sabadell 1817-1878). Aquest home havia començat en una petita fàbrica tèxtil de Sabadell (documentada al 1823) i havia prosperat. Amb 37 anys, era l'amo del Vapor Gran. Era una fàbrica de fil de cotó de Sabadell que tenia 303 treballadors. El 1856 va construir el vapor Brutau, també a Sabadell. Convertit en un dels industrials tèxtils més potents de la Catalunya del XIX, va morir el 1878. Quan va morir ja tenia clar que no en feia prou amb els motors de vapor i que volia fer fàbriques fora del cinturó de Barcelona.

El 1880, la seva filla, Àngela Brutau (casada amb Bartomeu Terradas de Figueres) va comprar la fàbrica dels germans Funosas a Palau de Montagut (Sant Jaume de Llierca des del 1930). A Sant Jaume, el matrimoni Brutau-Terradas i Jaume Brutau (germà d'Angela) van fabricar per primer cop a Catalunya fil prim de qualitat per al gènere de punt. Jaume Brutau va ser regidor a Sabadell. Els Brutau eren una família molt important, un fill del matrimoni entre Àngela Brutau i Bartomeu Tarradas consta entre els fundadors del Barça.

Entrats al segle XX, la fàbrica Brutau de Sant Jaume havia crescut . El salt d'aigua i els motors de vapor eren insuficients. Va ser quan el consell de can Brutau va decidir fer un salt d'aigua a Vilallonga de Ter. El 1907 el salt d'aigua ja estava fet per això van fer una línia que va conduir l'energia de Vilallonga fins a Sant Jaume.

Es tracta dels pals que ahir Endesa va substituir. De fet en van treure 8 i encara en queden molts que amb un bon manteniment encara serviran anys.

La línia de Vilallonga a Sant Jaume va anar tan bé que els Brutau van produir un excedent d'electricitat. Va ser quan van crear Electro-Brutau, que va subministrar elecricitat a la Vall del Fluvià. Comprovada l'efectivitat del negoci de l'electricitat, van fer un altre salt d'aigua a Llanars. A partir d'aquí, els Brutau van vendre energia elèctrica a tota la Vall del Fluvia, excepte on ja la venia l'empresa resultat de l'associació entre Bassols-Xipell i la família Grido.

Electro-Brutau va ser comprada per Hidroelèctrica de l'Empordà (1913-2006). El 2006, la Hidroelèctrica de l'Empordà va passar a ser de Fecsa Endesa.