Catalunya ha recuperat el 22% dels boscs afectats per la sequera extrema patida durant la primavera i l'estiu del 2012, segons dades de l'informe DeBosCat, elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la UAB, que també mostra que la Cerdanya és una de les comarques catalanes que manté més proporció de boscos amb decaïment, concretament un 15%.

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals recorda que aquella sequera va afectar 23.500 noves hectàrees de bosc. Les dades del DeBosCat, la xarxa que controla l'estat dels boscos de Catalunya, van fer palès que, després de la sequera extrema patida durant la primavera i l'estiu del 2012 el ·% del territori forestal català presentava signes de debilitament i ja s'acumulaven 40.000 hectàrees de bosc afectades per sequera.

L'any 2013, va millorar la situació i van créixer 13.000 hectàrees forestals noves "probablement perquè va ser un any amb una primavera anòmalament plujosa i poc càlida en general", segons el Creaf, que ha constatat que l'any passat, amb un estiu poc calorós i plujós, "va ajudar els nostres boscos a recuperar-se".

Durant la campanya 2014, la xarxa que controla l'estat dels boscos catalans només va detectar 11 episodis nous de decaïment que sumaven 238 hectàrees de bosc afectat.

Segons Mireia Banqué, investigadora del Creaf, "si ho comparem amb els 527 episodis del 2012 podem dir que és una molt bona notícia".

"Hem tornat a visitar les zones decaigudes els anys anteriors i hem comprovat que la gran majoria s'estan recuperant. De fet, de les 40.000 hectàrees decaigudes acumulades el 2012, el 22% ja s'han recuperat i tornen a estar vigoroses", va indicar ahir Banqué.

L'investigador del Creaf Jordi Vayreda va destacar que "mantenir una xarxa d'observació com aquesta, a mitjà i llarg termini ens permet veure com les diferents espècies forestals reaccionen o es recuperen dels fenòmens climàtics extrems com el de la sequera del 2012".

De la seva banda, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Martínez-Vilalta, va recordar que "el canvi climàtic està augmentant la freqüència i intensitat d'aquest tipus de fenòmens".

Segons l'informe, els roures i les alzines són els arbres que millor s'han recuperat de la sequera, però els pins van a un menor ritme perquè les seves fulles no es renoven cada any com els arbres de fulla caduca, cosa que fa que la seva recuperació es noti amb uns anys de retard. Segons les dades del Creaf, gairebé la meitat de les rouredes catalanes afectades d'ençà del 2012 s'han recuperat, mentre que es calcula que el percentatge de recuperació de l'alzina és d'entorn del 40%.

Durant l'any 2014 els biòlegs només han observat una millora modesta del pi blanc, pi negral, el pi pinyoner i el pi silvestre, però esperen que millori els anys vinents si les condicions segueixen sent favorables per als boscos i no es repeteixen nous episodis de sequera extrema.

Segons l'informe, les comarques d'Osona, l'Anoia i la Cerdanya són les que mantenen més proporció de boscos "amb decaïment".

Això no obstant, Osona ha registrat una notable millora del 2012 a aquesta part, passant d'un 10% dels boscos afectats al 7%.

Altres comarques amb una millora també molt destacable són la Segarra i el Berguedà que han passat de tenir prop del 10% i 5% dels seus boscos afectats respectivament a només un 4% i 1,3%.