Aprofitar-se del seu càrrec de president de la Creu Roja al Pla de l'Estany per abusar sexualment de dos menors desprotegits als que amenaçava amb deixar desemparats, sense feina ni nacionalitat, li ha comportant a Joaquim Homs Trayter una pena de 12 anys de presó. El Jutjat Penal número 3 de Girona ha declarat provat que entre el 2007 i el 2011, l'ara expresident de la institució humanitària va cometre dos delictes de prostitució de menors i dos més d'abusos sexuals. Eren tres els menors que van denunciar els fets però un dels casos no ha quedat suficientment acreditat.
La sentència, dictada pel jujtge Lluís Pérez Losa, especifica com Homs es decantava per joves marroquins "sense recursos, sense familiars directes, sense coixí social, sense futur ni perspectives" i que contactaven amb ells perquè els ajudés a arreglar la seva situació administrativa i a trobar feina. A canvi de resoldre els seus problemes, "i aprofitant la seva superior posició econòmica i social sobre aquests nois" els exigia que el petonegessin amb freqüència, que es dutxessin amb ell, l'ensabonessin, li fessin massatges, dormissin nus o el masturbessin.
"Aquests fets succeïen al domicili de l'acusat a Banyoles, en les oficines de la Creu Roja a Banyoles, en una zona de la planta baixa de Bombas Espa a Banyoles, a les dutxes del Club Natació Banyoles i a l'interior de vehicles". Es tractava de conductes "rebutjades des de bon començament" per les víctimes però a les que s'acabaven avenint quan Homs Trayter els amenaçava que es quedarien sense feina ni papers.
"Per això els joves es veien obligats a accedir a les sol·licituds de l'acusat perquè no tenien cap alternativa per sortir-se'n, i d'això era plenament conscient l'acusat en aprofitar-se d'aquesta necessitat per realitzar amb ells actes de naturalesa sexual".
El jutge dóna plena credibilitat a les declaracions de les víctimes perquè van efectuar "un relat clar i coherent" en el qual exposaven detalladament les circumstàncies en les quals van conèixer l'expresident i la perversió en que es va convertir la seva relació -de l'humanitarisme a l'abús sexual. La sentència descarta per complet cap animadversió o ressentiment de les víctimes respecte el condemnat, a qui "li estan agraïts per haver treballat gràcies a ell i per haver-los facilitat la seva estada regular a Espanya i per cobrir-los les seves necessitats econòmiques".
El testimoni dels educadors durant el judici -recollit en sentència- va servir per reforçar la incriminació de l'expresident en aquest cas, tota vegada que van detallar com l'any 2011 havien alertat els Serveis Socials de Banyoles tant bon punt alguns dels nois marroquins atesos per la Creu Roja els havien fet insinuacions sobre la conducta d'Homs Trayter, que passava, segons els informaven els joves, per fer-li petons, posar-li crema pel cos, veure pel·lícules pornogràfiques, masturbar-lo o fins i, en un cas, sol·licitar a un menor que tingués relacions sexuals amb la seva parella davant d'ell.
Els educadors explicaven que els nois no volien denunciar perquè creien que l'acusat tenia molts contactes, consideraven "pecat" els abusos que patien i temien no poder trobar parella si ho explicaven. La seva pròpia comunitat els tractava de "maricons" quan els fets van sortir a la llum.
Pel que fa a l'acusat, el jutge no es creu la seva versió "eminentment defendista i merament exculpatòria" perquè troba estrany que no declarés en fase d'instrucció, quan l'havien denunciat per uns fets greus que ell entenia falsos i perquè les declaracinos de la resta de testimonis desvirtuen la seva estratègia defensiva.
Sensibilitat en la resolució
En la redacció de la sentència el jutge ha demostrat una especial sensibilitat amb les víctimes fins al punt de trobar en els "condicionants culturals" els arguments que li permeten comprendre l'hermetisme dels nois i la por a denunciar.
A tal efecte, va observar que el codi penal marroquí condemna l'homosexualitat amb sis mesos de presó i que, a més, la religió musulmana considera aquesta tendència "com un pecat major (kabira) i una immoralitat (fâhisa) -acompanya la resolució amb les sures coràniques que ho expliquen. Per això entén que en el cas dels nois els seus condicionants culturals "són molt més decisius en el seu comportament", sobretot perquè la seva família viu al Marroc i "sembla d'allò més lògic que amaguessin els actes i comportaments a què eren sotmesos per part de l'acusat i que només la voluntat d'evitar que aquest pogués continuar fent el mateix a d'altres marroquins els permetés vèncer la por i la vergonya i denunciar-los".
La condemna implica el pagament de 7.200 euros de multa i 10.000 euros als tres menors per danys morals. La sentència no és ferma i es pot recórrer.
