El 60% dels casos de miastènia s'identifiquen abans del primer any d'experimentar els primers símptomes de la malaltia, una patologia neuromuscular i crònica que afecta uns 150 gironins, segons l'estimació de la Societat Espanyola de Neurologia. Coincidint amb la commemoració del Dia Nacional contra la Miastènia, que és avui, la Societat va fer públiques ahir aquestes dades sobre la malaltia, que té com a símptomes principals la debilitat i fatiga muscular, la caiguda de parpelles i la visió doble, entre d'altres. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia a Espanya hi hauria prop de 10.000 afectats per aquesta malaltia i, tot i que cada any s'identifiquen uns 700 nous casos, podria existir un nombre important de pacients sense diagnosticar.

"Calculem que actualment passen entre 3 mesos i 3 anys des que el pacient experimenta els primers símptomes fins que obté un diagnòstic correcte i que aproximadament el 60% dels casos s'identifiquen abans del primer any. Els principals motius per aquest retard són no només el fet que es tracta d'una malaltia rara sinó que, és coneguda per molts com "la gran imitadora", ja que presenta una simptomatologia semblant a altres patologies més comuns. Això fa que, tot i que s'està millorant en els temps, els afectats puguin trigar temps a ser diagnosticats ", assenyala el doctor Jesús Esteban Pérez, coordinador del Grup d'Estudi de Malalties Neuromusculars de la Societat Espanyola de Neurologia. "Diagnosticar aquests pacients és bàsic per evitar l'ansietat, angoixa, o depressió que no tenir un diagnòstic comporta en qualsevol persona, però sobretot per millorar la seva qualitat de vida i evitar complicacions fatals. Per això, commemorar dies com el Dia Nacional de la Miastènia ha de servir per generar un major coneixement sobre aquesta malaltia".

Tot i que la miastènia afecta persones de totes les edats, fins i tot nens, sol presentar-se amb major freqüència en dones d'entre 20 i 40 anys i homes d'entre 60 i 70 anys. En les últimes dècades s'han produït grans progressos en la comprensió de la malaltia i, encara que el seu origen segueix sense estar clar, la seva etiopatogènia l'ha relacionat el tim, un òrgan especialitzat del sistema immunològic.