Medinyà torna a ser un municipi independent 43 anys més tard i recupera la situació que ja havia tingut fins al 1972; llavors, un decret franquista va determinar que Medinyà quedava annexat a Sant Julià de Ramis. Així, el municipi va aconseguir ahir segregar-se de Sant Julià, després que el ple del Parlament aprovés una proposició de llei per a la creació de la localitat, que serà la número 222 de la província de Girona. De moment, Medinyà estarà governat per una comissió gestora i no serà fins al 2019, quan hi hagi una nova convocatòria d'eleccions municipals, que es podrà elegir i constituir el seu Ajuntament.

Pel que fa a la votació de la cambra catalana, la independència de Medinyà va tenir gairebé el suport unànime del Parlament. CiU, ERC, PSC, PP, ICV i la CUP, amb 118 vots, van avalar la separació de la població de Sant Julià, mentre que només els vuit diputats de Ciutadans presents a la cambra hi van votar en contra. D'aquesta manera, els representants dels grups que van donar el vistiplau a la segregació de Medinyà van voler recordar que aquesta localitat ja havia estat un municipi independent. El diputat d'ICV-EUiA per Girona, Marc Vidal, va defensar "l'oportunitat de restituir un greuge històric, a partir d'una demanda popular que fa més de 20 anys que dura". La raó és que el 1995 es va constituir el Col·lectiu pro Medinyà Independent.

Vidal, que el passat gener es va encarregar de presentar la proposició de llei al Parlament per a la creació del municipi de Medinyà, també va demanar a la Generalitat que "posi fil a l'agulla" en la instauració de la junta gestora que ha de governar la localitat els propers quatre anys. Per la seva part, el diputat de CiU per Girona, Pere Vila, va posar de manifest el "gran consens" en la gran majoria dels grups de la cambra perquè "les inquietuds i les demandes d'aquesta població siguin realitat". El diputat d'ERC per Girona, Roger Torrent, va subratllar que Medinyà demostra que si "democràticament s'expressen les voluntats i els objectius, les coses es poden fer". "Medinyà i Sant Julià han volgut que fos així", va afegir Torrent. En la mateixa línia, el diputat del PSC per Girona, Juli Fernández, va destacar que el municipi disposa dels serveis públics i les instal·lacions, com l'escola, la llar d'infants i el dispensari mèdic, que garanteixen "la seva viabilitat".

"Reivindicació majoritària"

El diputat del PP per Girona Sergio Santamaría també va defensar la segregació de Medinyà per la "circumstància especial" d'aquesta població i perquè es tracta d'una "reivindicació majoritària". En canvi, la diputada de Ciutadans Carina Mejías va afirmar que la independència del municipi va en contra de les polítiques que marca Europa. Així, el diputat de la CUP, Quim Arrufat, va donar suport a la creació de Medinyà i va criticar "l'arbitrarietat" de C's de situar aquesta localitat en el seu "programa de reducció burocràtica". Finalment, la diputada no adscrita Marina Geli va destacar que "cap llei neutralitza un sentiment de pertinença".

Com estableix la proposició de llei presentada per ICV-EUiA, Medinyà compta amb 866 habitants, serà el municipi número 948 de Catalunya i se situarà a la posició número 123 en nombre d'habitants. També recuperarà la superfície que tenia abans de l'annexió amb Sant Julià, de 7,66 quilòmetres quadrats. A part de Medinyà, la població inclou el nucli Santa Fe de la Serra, Tomet, Lladrers i Vall-llobera.