L'advocat de les víctimes d'abusos sexuals comesos per l'expresident de la Creu Roja a Banyoles, Joaquim Homs, ha demanat que ingressi a presó fins que l'Audiència resolgui el seu recurs contra la sentència que el condemna a 12 anys de reclusió. L'objectiu d'aquesta petició és protegir els tres joves de pressions i coaccions com les que vénen patint des que van denunciar els fets als Mossos d'Esquadra, ara fa dos anys. Així ho va explicar ahir l'Assemblea de Treballadors i Treballadores d'Acció Social (ASSACS), a la qual pertanyen els cinc educadors que el 2011 van alertar de la situació els seus caps del Consell Comarcal del Pla de l'Estany.
L'organització es va mostrar «satisfeta» i «alliberada» per la sentència del Jutjat Penal número 3 de Girona que, la setmana passada, va condemnar Homs a 12 anys de presó i a una multa de 7.200 euros i una indemnització total de 10.000 per als tres perjudicats, ja que va considerar provat que, entre 2007 i 2011, va cometre dos delictes de prostitució de menors i dos més d'abusos sexuals.
Un portaveu d'ASSACS va afirmar que les compensacions econòmiques són «insuficients perquè els joves puguin refer la seva vida», els quals -va remarcar- no han rebut cap suport psicològic o material ni de les administracions ni de Creu Roja. A l'entitat humanitària, ASSACS li va exigir que protegeixi tant aquestes víctimes com els nois que «no es van atrevir a denunciar Homs» i encara treballen per Creu Roja a la comarca.
ASSACS va deixar clar que, des del seu punt de vista, encara queden responsabilitats per satisfer: tant per part de Creu Roja com de l'Ajuntament de Banyoles i del Consorci de Benestar Social del Consell comarcal del Pla de l'Estany. Respecte de tots tres, els treballadors socials van denunciar la «complicitat» amb la que han actuat alguns dels seus responsables. A aquests, ASSACS els va acusar d'«encobridors dels delictes comesos per Joaquim Homs». Per aquest motiu, van reclamar que els responsables polítics i tècnics del Consistori i de l'àrea comarcal de Serveis socials «abandonin immediatament els seus càrrecs i que es disculpin públicament» per dos motius: d'una banda, per «haver encobert deliberadament els fets» i, de l'altra, per «haver adoptat una actitud clarament hostil vers els educadors i les educadores denunciants».
Judici per assetjament laboral
Precisament, el proper 15 de juny se celebrarà un judici per la denúncia per assetjament laboral que l'únic d'aquests treballadors que segueix vinculat al Consell comarcal ha presentat contra el Cap d'Àrea de Serveis Socials del Pla de l'Estany i contra el mateix Consell comarcal. L'advocada d'aquest educador -ara en excedència laboral per «l'angoixa» que li causa la situació-, Mireia Bazaga, va explicar que demana l'extinció de la seva relació laboral perquè s'han «vulnerat els seus drets laborals».
Aquesta mateixa lletrada representa una altra de les educadores que van destapar els abusos sexuals, Sílvia Simoes. Ella treballava al servei socieducatiu del barri de la Farga, El Boli Blau, que el Consell Comarcal va adjudicar a una altra empresa, cosa que la va deixar sense feina. Simoes va denunciar represàlies contra ella i va demanar al jutjat que declarés nul l'acomiadament. La sentència va ser contra l'empresa per a la qual Simoes treballava, Sotrac, però l'educadora l'ha recorreguda perquè continua exigint responsabilitats al Consell del Pla de l'Estany.
Els altres tres educadors que van assenyalar Homs tampoc treballen a l'ens comarcal.
