11 de juny de 2015
11.06.2015

La primera i única alcaldessa de Camprodon, Berta Badà, mor als 84 anys

Va ocupar l'alcaldia de 1979 a 1987 i el seu fill, Esteve Pujol, l'assumeix des de 1995

15.06.2015 | 07:14
Xavier Soy, Berta Badà i Ernest Lluch en la inauguració de l´ampliació i reforma de l´Hospital, el 1985.

La primera i única alcaldessa de Camprodon, Berta Badà Cazeilles (Perpinyà, 1931-Camprodon, 2015), va morir ahir als 84 anys. Al capdavant d'una candidatura del PSC, Badà va dirigir el primer Ajuntament democràtic després de la mort de Francisco Franco i ho va fer durant dos mandats seguits, fins al 1987.

Vuit anys més tard, el 1995, el seu fill, Esteve Pujol Badà, li va prendre el relleu a l'alcaldia de Camprodon i, des de llavors, l'ha ocupada de manera ininterrompuda -ara, és alcalde en funcions- en representació del mateix partit que la seva mare.

El 19 d'abril de 1979, Berta Badà va ser proclamada alcaldessa de Camprodon per primera vegada. En les primeres eleccions municipals després de la represa democràtica, la llista socialista de Badà -ella era independent- va aconseguir 6 dels 11 regidors del Consistori ripollès.
En els següents comicis, el 1983, el PSC va revalidar la seva representació; mentre que el 1987 no va aconseguir la majoria i el partit va passar a l'oposició.

Després de dos mandats governats per CiU, el Partit Socialista va tornar a l'Ajuntament de Camprodon de la mà del fill de l'ex-alcaldessa. Al cap de vint anys al càrrec, aquest 25 de maig, Esteve Pujol no va aconseguir la majoria absoluta i, ara, ERC i Junts per Camprodon han pactat un canvi de govern.

Cerimònia de comiat

Per acomiadar Berta Badà Cazeilles, aquest migdia se celebra una cerimònia laica al pavelló municipal Llandrius.

Nascuda a Perpinyà, Badà es va instal·lar a Camprodon després d'haver conegut un contractista d'obres d'aquest municipi -que va conèixer a Prats de Molló-, amb el qual es va casar.

De la gestió de Berta Badà al capdavant de l'equip de govern de l'Ajuntament de Camprodon, destaquen actuacions com la reforma i l'ampliació de l'Hospital municipal geriàtric de la població -que el ple va adjudicar el setembre de 1981 i es va inaugurar al cap de quatre anys, el 1985 -; el pla parcial de Can Pascal; la revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal; l'impuls del parc infantil Mare de la Font, que més endavant es completaria; o el consultori municipal, entre d'altres projectes significatius del seu mandat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook