La poca prevalença d'algunes malalties infeccioses a la societat catalana, com pots ser el xarampió o la poliomielitis es deu a l'efecte de les vacunes. Així ho defensen els experts i per això, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya alerta en un informe que no vacunar els nens, una opció del 5% de les famílies, dificulta la immunitat col·lectiva que permet que aquestes malalties no apareguin a la nostra societat i posa en perill la salut del nen no vacunat. Els acadèmics han volgut donar a conèixer la seva posició després del cas de diftèria diagnosticat, i s'han mostrat partidaris d'apostar pel convenciment i la fidelització de la població més que no pas de l'obligatorietat de la vacunació.

Fa un parell d'anys, membres de la Reial Acadèmica van rebre, per part de pediatres, l'alerta que s'estaven donant brots de malalties infeccioses, de rara incidència actualment perquè estaven sota control, en nens no vacunats. Per aquest motiu, la Reial Acadèmia de Farmàcia va decidir elaborar un informe amb les recomanacions oportunes per conscienciar a la població de la importància d'aquesta eina, la vacuna, per evitar contraure malalties que, encara que no es donin a l'entorn, no estan eradicades i poden ser transmeses per persones que viatgen o es mouen a diferents països del món.

Àngela Domínguez, del departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona, ha recordat que la societat actual està ''globalitzada'' i per tant, és més provable que persones que han viatjat a territoris on hi ha malalties endèmiques, i hi ha més risc d'exposició. Per això, considera que les vacunes, serveixen perquè genèricament evita més contagis però la persona no vacunada té ''risc d'emmalaltir'' i en funció de la malaltia, patir conseqüències més o menys greus. Domínguez ha recordat que l'única malaltia eradicada és la verola, i ja no es vacuna, i creu que en un futur el xarampió i la poliomielitis també es podran eradicar.

Després del cas de diftèria diagnosticat al nen d'Olot, els acadèmics han vist necessari donar a conèixer aquest document per reiterar que no hi hagi malalts d'algunes malalties no significa que aquests no existeixin. Per Tomàs Pumarola, del Servei de Microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, l'objectiu és aconseguir que un nivell ''molt alt de la població'' estigui protegit per tal de garantir aquesta ''immunitat poblacional''. Per això, Pumarola ha recalcat que cal que el nivell sigui ''molt alt'' per garantir aquesta protecció a vacunats i no vacunats.

Domínguez ha volgut destacar l'alt grau de seguretat de les vacunes i la seva eficàcia, i ha manifestat que no entén perquè no hi ha sensació de risc per contraure malalties no eradicades, i en canvi, si que hi ha preocupació per si les vacunes tenen efectes adversos, que per Domínguez, són mínims.

Des de la Reial Acadèmia de Farmàcia, doncs, no es dóna suport a cap dels arguments dels col·lectius antivacunes perquè consideren que no són científics i que no es poden sustentar en cap evidència. Pumarola ha posat d'exemple la poliomielitis, una malaltia que als anys 60 era present a tots els blocs d'escala en almenys un cas, i que l'efecte de la vacunació va ser que comencés a ser estrany cap als anys 80. Per Domínguez, els qui creuen que els efectes adversos són m

Tot i aquests recomanacions però, l'Acadèmia no es posiciona a favor de l'obligatorietat de la vacunació. Considera que és més important ''fidelitzar'' perquè la població es vacuni ja que fer-les obligatòries comporta una ''manca de seguiment'' que acabi no fent efectiva aquesta vacunació.