La sortida d'Unió del Govern no havia de tenir més transcendència en l'àmbit local i supramunicipal a les comarques gironines. Però la crisi ha accentuat el conflicte per la presidència de la Diputació. El president de l'agrupació de Girona de CDC i membre del consell de govern, Joan Bagué, va assegurar que el "funcionament clàssic i per mimetisme" ha quedat superat i que CDC ha de recuperar la presidència. Per contra el president de la Intercomarcal d'Unió a les comarques gironines, Joan Cañada, va declarar que no renuncien "en absolut" a tornar a presidir la Diputació de Girona. Després del trencament amb CDC, Cañada va detallar que estan acabant de definir entre els dos partits qui governarà cada ens però espera que es puguin repetir "situacions d'equilibri de forces".

La incògnita més important, un cop constituïts els ajuntaments i després de l'esclat de la crisi entre els dos partits, és com es definiran els governs de les diputacions i dels consells comarcals. Cañada va recordar que, en base a "l'equilibri de forces" UDC ha governat la Diputació de Girona durant els últims quatre anys. "És una cosa a la qual no renunciem en absolut", va afegir Cañada.

"Fins ara teníem quatre diputats a la Diputació de Girona, i en l'acord arribat amb el president de Convergència, es mantenien aquest quatre, espero que sigui així", va exposar el president d'Unió. Segons Cañada, entre aquests quatre noms, hi ha d'haver el del presidenciable d'UDC. Convergència, però, fa temps que vol recuperar la Diputació de Girona, sobretot després del darrer mandat convuls i envoltat de polèmica. Ara, amb la dissolució de la federació, creuen que tenen més motiu per reivindicar-la.

Cañada va recordar que qui presideix les diputacions no es decideix mai a nivell gironí, sinó que és un acord entre els dos partits a nivell de Catalunya. "Dependrà de quines diputacions presideix CiU, que jo confio que siguin les quatre i, per tant, es pugui repetir la mateixa fórmula que fa quatre anys", va afirmar Cañada, que espera que avui s'esvaeixin tots aquests dubtes.

La voluntat expressada pel mateix Giraut era que Unió mantingués aquest mandat la presidència de la corporació. Una postura que, des de Convergència, no veuen viable i més encara després de la sortida dels consellers d'Unió del govern.

"La situació canvia bastant, el sistema clàssic d'ara toca això o allò canvia perquè no hi ha el mimetisme amb el que abans es tractava tot, aquesta fase està superada i ultrapassada", va admetre Joan Bagué. A més, també va recordar que els estatuts de la federació recullen que és el president del Govern qui té la darrera paraula sobre qui és escollit president.

Bagué va apuntar que han de ser persones de la confiança del president del Govern i més en un moment com l'actual en que les Diputacions hauran de ser cabdals per a la recaptació de tributs perquè han d'esdevenir la base de la futura hisenda pròpia. Per això creu que Mas optarà per algú de CDC.

L'altre dubte és el dels consells comarcals. En aquest sentit, Joan Cañada no va voler donar el detall dels acords, però assegura que abans del 24-M ja van pactar entre les dues formacions com es dividirien les presidències. "Apostem per complir els acords, ens hem presentat junts a les eleccions municipals i hem de ser seriosos", va opinar.

Cicle de conferències

Convergència Democràtica ha organitzat un cicle de jornades adreçades a la ciutadania en general on demana reflexionar sobre les necessitats d'un futur país independents. El partit busca explicar la viabilitat d'un estat propi i, alhora, recollir propostes dels ciutadans. Batejades amb el nom "Benvinguts al futur", s'han previst diverses jornades de treball -com a mínim una per comarca- on es debatrà sobre aspectes com les polítiques socials, la regeneració democràtica o la hisenda pròpia.

El partit busca una participació activa tant dels militants com també d'altres sectors de la societat compromesos amb la creació d'un nou estat.