dissabte ÚLTIMS ANYS D'ALCALDE

Carles Puigdemont ha estat elegit avui alcalde de Girona per a un nou mandat. És la seva darrera legislatura. Ja ha avançat que no es tornarà a presentar. Una convicció, la de no perpetuar-se en un càrrec, que hauria de ser norma.

Aquesta legislatura li servirà per ser un alcalde que deixi empremta o simplement per passar a formar part de la llista de dirigents discrets que ha tingut la ciutat. Puigdemont, com a periodista i per tant narrador de fets efímers, no té el perfil dels historiadors que, quan fan política, ambicionen passar a la posteritat. Però suposo que deu tenir la lògica ambició de ser recordat per alguna cosa. De moment ho serà per ser l'alcalde que va multiplicar el turisme. Els beneficis o danys que això pugui causar s'haurà de jutjar més endavant.

Avui comencen per a Carles Puigdemont quatre anys que perfectament podrien servir per desenvolupar un projecte audaç però ara mateix teòric: la integració dels rius a la ciutat, que apassionadament m'explicava ell mateix fa uns anys. Però per damunt de tot té l'obligació de no deixar perdre el gran projecte que a Girona fa més de trenta anys que dura i que tots els governs municipals han preservat amb més o menys convicció: una ciutat gestionada pensant sobretot en els seus ciutadans.

diumenge XIRINGUITO DE RIU

Quan acabi el mes desapareixerà el Vol gastronòmic, una iniciativa que ha servit principalment perquè els hiperventilats de la ciutat s'hagin fotut d'hòsties entre ells. Per res més, perquè econòmicament ha estat un desastre i pel que fa a promoció de la ciutat no crec que hagi estat fonamental.

Fa un any deia que no m'agradava l'estructura ni el concepte però que no em molestava que algú desenvolupés una iniciativa temporal i desmuntable amb els seus diners. Sempre he considerat que el Vol no deixa de ser un "xiringuito" temporal com els de la platja però en car i de riu.

Jo he complert el compromís que em vaig proposar interiorment: no hi he posat els peus. Quan vull veure la postal de l'Onyar i la Catedral, amb la banda sonora dels vehements crits dels ànecs, recolzo els braços al mur del pont de Pedra i m'hi passo llargues estones llepant un gelat de les mil gelateries que hi ha a la zona. Com poden sobreviure mil botigues de gelats a Girona?

dilluns INDESITJABLES AL VOLANT

A les carreteres gironines, els Mossos enxampen una mitjana de cinc o sis tipus que circulen sense carnet de conduir. Gent que s'ha quedat sense punts, als qui un jutge ha retirat el permís o que senzillament no en tenen perquè no se l'han tret.

Inconscients que no s'han aturat a pensar les conseqüències. Només cal imaginar un accident sense carnet i sense assegurança.

El més injust és que tots els que conduïm estem exposats a ser víctimes d'aquests subjectes que si estan nets de punts, o sense carnet per ordre judicial, és fàcil imaginar qui són, com són i la poca consideració que tenen a la seva existència.

dimarts MÉS VINYA

L'empresari Xavier Albertí, un cassanenc de l'Alt Empordà o un altempordanès de Cassà de la Selva, és el nou president de la DO Empordà, que en els últims vint anys ha experimentat un renaixement a escala qualitativa però no quantitativa.

Actualment aquesta denominació no arriba a dues mil hectàrees. Abans de la catàstrofe de la fil·loxera, a principis del segle passat, n'hi havia vint vegades més. Només cal observar les velles terrasses de l'Albera de Portbou a Cadaqués. Els cellers necessiten produir més vi blanc, en especial, la garnatxa blanca, que segons Albertí viu un moment esplendorós amb una gran demanda. Albertí ho sap perfectament, perquè del seu celler de Cantallops surt el Blanc dels Aspres, un vi blanc de criança molt palpitant.

L'anunci d'Albertí té calat. Està proposant una crescuda econòmica d'un sector que no és tan inestable com el turisme o especulatiu com l'immobiliari, sinó que planteja un retorn de les dues comarques a la pagesia i un embelliment i endolciment del paisatge. Però no aquella pagesia tan feréstega i excessivament sacrificada, sinó moderna i amb un futur prometedor.

dimecres BICICLETES SÓN VEHICLES

Només hi ha un perfil de persona més intransigent que un propietari molt militant d'un gos: l'usuari molt militant de la bicicleta, que pel sol fet de pedalar es pensa que té dret a tot, com circular per les voreres, espantar els vianants o mirar amb menyspreu els conductors de cotxes i motocicletes.

Doncs a partir del 22 de juny, els ciclistes de Girona que circulin per les voreres o se saltin semàfors en vermell, els multaran amb 200 euros. Gran notícia.

Dijous L'HORA DE LA VERITAT

La fi de CiU té moltes lectures possibles i una, al meu entendre fonamental, és que a partir d'ara, més enllà de la terra promesa de la independència, CDC haurà de construir un discurs i un relat ideològic més comprensible i diàfan. En el passat, Convergència es va arribar a presentar com una nena de socialdemocràcia nacionalista que estava condicionada pels pactes amb uns socis de la dreta cristiana. El pujolisme es va sentir còmode en aquest circ de tres pistes. Fins i tot a Mas li ha anat bé durant anys.

Ara, en canvi, hauran de decidir què volen ser. Els joves -actualment ja no tan joves- dirigits per Josep Rull tenen clar com ha de ser la nova CDC: "Un partit que aposti pel medi ambient sense radicalitats i per les polítiques socials, però introduint el relat liberal econòmic i donant molt protagonisme a l'empresa en l'àmbit públic".

Hauran de canviar de pell i de tripes si pretenen això.

Divendres PURGA A LA DIPUTACIÓ

Girona és la demarcació catalana on CDC i UDC estan més distanciats, tenen menys en comú i on menys se suporten. Sobretot perquè tots els estudis demoscòpics demostren fa anys que aquí Unió no té cap mena de pes electoral i el veuen com un paràsit polític que viu d'ells des de fa dècades.

La presidència de la diputació de Girona, cedida a Unió per imposició de Duran Lleida, va ser definitiva perquè la militància convergent acabés de suportar encara menys els seus socis.

Tot i que CiU ha expiat, encara hi ha càrrecs d'Unió, com ara el més luctuós president de la història de la Diputació, Joan Giraut, que ha estat tota la setmana movent-se per retenir la presidència. Una il·lusió perduda perquè aquest home de presència apesarada i pèssima gestió, el seu propi partit l'ha relegat i no el presenta ni com a diputat, amb la qual cosa s'esvaeix el somni de continuar essent president. A Platja d'Aro falta gent.