Rebo trucada de Barcelona. És un bon amic, també jurista, que m'està expressant la seva preocupació per l'estat de les coses a Catalunya en matèria política. M'havia parlat fa mesos de «Construïm», inicialment una associació promoguda des d'Unió Democràtica de Catalunya que finalment ha estat enregistrada com a partit polític, quan s'havia presentat en societat com a plataforma de debat polític i social, regeneracionista, ancorada en l'humanisme social i ?favorable a superar «l'actual debat de sords entre Catalunya i Espanya», una situació -es va dir- que «desgasta i esgota», i fer-ho «per la via del pacte i la concòrdia».

Em convida a entaular-me amb un seguit de persones que, en el passat, havien exercit responsabilitats polítiques i que avui constitueixen un nucli transversal de gent òrfena de referent polític. De gent contrària al triple salt mortal en el buit legal que ens proposa l'Artur Mas, de gent que mai no ha estat independentista com sí s'ha mostrat sempre l'Oriol Junqueras i Esquerra Republicana, tot i que avui es malfien de l'encara president de Convergència Democràtica, i de gent que des ?d'una esquerra plural en els seus orígens es presenten com a opció antisistema i que ja disposen de les alcaldies de Barcelona i de Madrid, per ?exem?ple. De gent, jo diria, centrada i moderada, conreadora del sentit contrari que el sobiranisme ?independentista ha fet seu com també del que pot representar l'Ada Colau.

Amablement, o així ho intento, li dic que no. Que cada dia que passa, més em costa anar a Barcelona, que, acceptant la meva politització, mai més no tornaré a la política i que els anys no passen en va, per la qual cosa no penso deixar el meu estadi d'«home lliure», intel·lectualment parlant, com un bon dia va dir en petit comitè en Josep Quintanas, articulista dominical del Diari de Girona, lluitador gairebé en solitari de tantes coses impossibles malgrat que el sentit comú digui que possible ho hauríem de ser. Em pregunta, l'amic amb residència barcelonina, si Unió té suficient espai polític per presentar-se en solitari. Li responc que sí, que en té en la mesura que el seu discurs doni resposta i trobi rebuda en el molts catalans que desconcertats es troben, és a dir, que es presenti com la força serena que Catalunya necessita en la seva convulsió permanent d'ençà que en Pujol deixà la presidència de la Generalitat, però... mancant-li el temps que això requereix per ésser interioritzat per l'electorat. L'error d'Unió, li dic al meu interlocutor, és no haver saltat del tren sense maquinista competent fa un any. Em dóna la raó i quedem de veure'ns sense taula per a sospirs.

Aquesta conversa la vaig tenir el dia de Sant Joan. L'endemà llegeixo en el nostre Diari que en Duran afirma des de Madrid que Unió Democràtica disposa d'espai electoral per presentar-se a les eleccions catalanes i també a les espanyoles. Per tant, coincidim; però no parla del factor temps. No li pertoca, entenc, subratllar dificultats, però UDC té prou història darrere seu per saber que del quasi res es pot arribar a molt alt. La seva afiliació socialcristiana fa que li sigui connatural el vaticanisme entès com una manera de perdurar en el temps acoblant-se als canvis que el mateix temps porta. Com en la pel·lícula (i novel·la) Les sandàlies del pescador, ara és temps d'anar de pesca. El mar es troba revoltat com així ha estat sempre en aquests darrers anys. Tanmateix, en aquest mar, les fidelitats als partits s'han anat perdent, com sovint mostra i demostra en Carlos Castro en les seves anàlisis electorals.

Hi ha gent que ha anat abandonant CiU des de l'abstenció que ara pot confiar en Unió. Hi ha gent que li ha fet el salt votant Ciutadans, però que ara podria anar a parar a Unió una vegada voluntàriament tallada l'arrel catalana del partit d'en Rivera. Hi ha gent del Partit Popular molt disgustada pel rol d'incendiaris i no pas de bombers dels seus líders i que pot votar Unió.

Hi ha gent que, una vegada coneguda que l'alternativa a la CDC és Catalunya en Comú, segon recent enquesta del Gesop per a El Periódico, pot entendre que la seva hivernació temporal pot passar per Unió. Per tant, mancant temps, espai polític per a Unió Democràtica n'hi ha.