La millor nota de la selectivitat a Girona va ser un 9,7 i la va aconseguir un estudiant dels Maristes, Jan Baserba. Però l´alumna d´un altre institut gironí, el Jaume Vicens Vives, va obtenir exactament la mateixa qualificació a les Proves d´Accés a la Universitat (PAU). Es tracta de Mar Jovaní Albalat. La diferència està en què, tot i estudiar a Girona des de fa dos anys, aquesta noia és de la ciutat valenciana de Castelló de la Plana.

Una beca de la Fundació Privada Cellex (Cims+Cellex) per cursar el Batxillerat Internacional especialitzat en ciència i matemàtiques va ser el que la va portar a Girona. Tan sols el Vicens Vives i un centre barceloní ofereixen aquestes beques, per a les quals només hi ha 12 places, i Jovaní en va aconseguir una. Per aquest motiu, ara fa dos cursos, la noia es va instal·lar en una residència d´estudiants de Girona amb l´objectiu de cursar un Batxillerat Internacional que ahir va descriure com «una experiència amb molt d´estrès, molta feina i molt d´esforç, però molt positiva -va remarcar- perquè només pel fet d´estar a fora aprens moltes coses». Mar Jovaní va completar el Batxillerat amb una nota mitjana de 9 punts, que amb la selectivitat va superar.

Però les PAU no eren la seva única preocupació, ja que, dies abans de fer-la -el 29 de maig-, l´alumna es va haver d´afrontar a sis hores d´exàmens a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a requisit imprescindible per poder-hi cursar la doble carrera de Matemàtiques i Enginyeria física. L´estudiant del Vives també va superar aquesta selecció -per a la qual, va explicar, la va ajudar haver participat en olimpíades científiques- i el curs vinent podrà iniciar la formació universitària que desitjava.

Fins que arribi el moment, Mar Jovaní torna a ser a casa, a Castelló de la Plana, i s´ha proposat treure´s el carnet de conduir aquest juliol. Després, té prevista una estada de ciència a Dinamarca.

Dos anys a Girona -amb visites periòdiques a la família, que l´exigència de l´últim curs de Batxillerat van limitar a un cop al mes- han creat vincles entre Mar Jovaní i la ciutat, així com amb els companys de classe. «M´ha agradat viure a Girona» -excepte pel fred de l´hivern-, diu ara, i assenyala el casc antic com el seu lloc preferit perquè «quan vas pels carrerons no saps si estàs en una capital de província o en un poble de 400 habitants».