Moltes persones pateixen de malalties que els impossibiliten sortir de casa. Malalties respiratòries, cardíaques, diabetis, càncer o bé aquelles que esdevenen cròniques a la llarga. Per tal de suplir les seves necessitats i donar suport a les famílies, el CAP (Centre d'Atenció Primària) ofereix el servei d'infermeres a domicili.

L'Alexandra és un exemple d'infermera especialitzada en aquest tipus de servei, una especialització que es recomana molt des de l'AIFICC (Associació d'infermeria familiar i comunitària) per tal de millorar la qualitat del servei públic. Actualment l'Alexandra treballa al CAP de Banyoles. "Hi ha pacients que necessiten d'un seguiment almenys un cop a la setmana, de normal són pacients que han sortit de l'hospital. Ara el que es fa és que es donen les altes molt més aviat que abans, els donen tractaments a casa i nosaltres som les encarregades de cuidar-los i posar el tractament a domicili". La Teresa Balsells és un perfil de pacient que disposa del servei d'Atenció domiciliaria des de fa tres anys. Pateix d'insuficiència cardíaca, combinada amb diabetis, cosa que li dificulta molt portar un estil de vida independent i autònom. La seva filla Rosa la cuida amb l'ajuda de tota la unitat familiar, la infermera i una cuidadora. Des del mes de novembre no ha reingressat a l'hospital gràcies a les cures que li fan a casa. La Rosa valora molt positivament aquest tipus d'ajuda. "A la clínica perd el món de vista. M'he estalviat molts viatges al Trueta, perquè al final suposa desplaçar-te cap allà, l'espera... i l'àvia mateixa queda molt desorientada després de diversos dies ingressada". La família de la Teresa també és un exemple de com es pot facilitar el dia a dia d'un malalt. Ja fa un temps que van adaptar el domicili al tipus de necessitat i van eliminar totes les barreres arquitectòniques existents per tal de facilitar-ne la cura.

Un altre dels pacients que porta l'Alexandra és l'Eudald Bertí. Fa deu anys que pateix d'un enfisema pulmonar que l'obliga a estar sempre connectat a oxigen i no poder sortir mai de casa. Viu amb la Rosa, la seva dona, que ha de cuidar-lo i vigilar que no recaigui. El fet que una infermera el visiti cada una o dues setmanes permet tenir-ne un seguiment constant i prevenir episodis més greus derivats de la malaltia. La Rosa destaca sobretot el contacte directe entre la família del pacient i el servei mèdic, "a vegades no em deixa trucar-li, però jo sabent que ve l'Alexandra de tant en tant, encara que no tinguem una visita concertada, em deixa molt més tranquil·la. Pren molta medicació i saber que no ens hem de desplaçar en cas d'urgència em dóna molta seguretat".

Per decidir quins pacients necessiten el servei a domicili i quins no s'estudien un seguit de criteris referents a l'estat de la persona en qüestió. L'edat, el nombre de patologies, la quantitat de fàrmacs que es prenen o bé el grau de dependència poden ser factors determinants a l'hora de prendre la decisió d'incloure la persona a la llista del servei. Com més fràgil és el pacient, més necessitat tindrà d'aquest tipus de consulta. Actualment a Banyoles hi ha més d'un centenar de persones que disposen d'aquest servei. Des de les 8 del matí a les 8 del vespre sempre poden trucar una de les dues infermeres que realitzen domicilis. En cas d'una emergència fora d'aquest horari també poden trucar al CAP per ser atesos a la seva residència. Segons l'Alexandra "Treballem molt estretament amb els metges i el Servei Social, ja que a vegades la realitat d'algunes famílies ho requereix, per tal de millorar la qualitat de vida del pacient. Intentem que es quedin a casa, i oferim suport perquè puguin tenir la millor assistència possible".